Sabadell acull aquest dissabte la setena edició de les 12 hores de cançó improvisada, amb una trobada de glosadors d’arreu del país. Aquesta trobada s’ha realitzat anteriorment a Palma de Mallorca, Ferreries, Berga, València i Manacor.
La jornada s’iniciarà a les 12 del migdia a la plaça del Mercat, amb una mostra dels millors glosadors del país que interpretaran multitud de melodies que es fan servir per improvisar textos cantats (des de garrotins fins a albades, passant per les nyacres, la glosa mallorquina i menorquina o les jotes).
La jornada comptarà també amb un dinar i un sopar a la Quartera, previst per a 200 persones. Després del dinar es realitzarà una ruta a ritme de cançó improvisada per diferents bars on tothom que vulgui hi podrà participar. La ruta començarà per la República (plaça Vallès) on es faran gloses amb melodies de les illes Balears, Balboa (carrer Marià Fotuny) on es faran gloses amb música de les terres de l’Ebre, Alliance Française on s’interpretaran les gloses acompanyades de música del país Valencià. Per acabar el recorregut i tornar cap a la Quartera, es realitzarà una parada al Tourmalet (carrer Montserrat), amb gloses acompanyades de música de Catalunya.
Roc Casagran, escriptor i organitzador, ha explicat en la presentació de la jornada que “la glosa és una gran desconeguda”.
En aquesta trobada, hi participaran els millors glosadors dels Països Catalans. La gent podrà descobrir la cançó improvisada i admirar els glosadors, la seva rapidesa mental i enginy en un acte que no es de cultura passiva, ja que es convida a tothom a participar”, ha assegurat Casagran.
Les 12 hores de cançó improvisada estan organitzades per diversos col·lectius d’arreu, Cor de Carxofa, Casal Popular Can Capablanca, Casal Social Autogestionat la Impremta, Sèpia Verda, amb la col·laboració de l’ajuntament de Sabadell. També hi col·laboren les associacions que existeixen a l’entorn de la cançó improvisada, Glosadors de Mallorca, Soca de mots, Baronia de la Guaita, La Casa de la jota.
Què és el glosat?
La glosa és una cançó improvisada. Es tracta d’inventar-se lletres en melodies tradicionals de transmissió oral. És un acte d’enginy dins una mètrica establerta i té una gran força comunicativa. La cançó improvisada tradicionalment servia per a reciclar tensions – es deien coses cantant que no es podien dir d’altra manera – i per augmentar la cohesió social. Té una llarga tradició que poc a poc va anar desapareixent excepte en algunes zones del territori.
One Comment