Iniciant el mes de juliol, i dins el marc de la programació del 30 Nits, l’Alliance Française ha presentat un dels espectacles més destacats del programa, el monòleg Acorar de l’actor mallorquí Toni Gomila, i dirigit per Rafael Duran, que ja havia aconseguit gran èxit de crítica, públic i premis a les seves anteriors representacions tant a Ses Illes com a Barcelona.
A la capital catalana Acorar va estar quatre setmanes a la sala La Seca-Espai Brossa exhaurint localitats a moltes de les funcions. Entre els guardons aconseguits per aquest muntatge destaquen el Serra d’Or al millor text de teatre català i la menció especial als Premis Ciutat de Barcelona, així com una nominació als Max de teatre en l’apartat d’espectacle revelació.
La pretensió del text no és altra que fer reflexionar el públic sobre la identitat dels pobles i què ens fa pertànyer a la nostra comunitat. Partint de la descripció d’una matança del porc, reflexiona sobre l’evolució dels temps, comparant la vida rural del segle passat amb el nostre món tecnològic , que ens fa “suposadament” més lliures, més còmodes, més segurs; i a tantes comoditats que tenim a l’abast de la mà i que donem per suposades sense valorar el què signifiquen. El glosari balear-català central que es podía agafar a l’entrada servia més com a curiositat i souvenir que per guiar-se durant el text, ja que el context i la interpretació ho feien prou entenedors tot i el lèxic.
Al text no falta la crítica àcida a l’especulació immobiliària que ha patit la illa de Mallorca arran de l’arribada de residents alemanys i al baix nivel de la classe política, però la idea que queda més latent és la desaparició d’uns conceptes que suposen, en darrer terme, la desaparició de tot:
Quan moren els mots moren els conceptes, com moren els pobles si moren les paraules, si no hi ha paraules, no hi ha nació, ni pàtria, ni imperi possible”. En referencia al jovent Gomila diu: “Els joves saben tot sobre coses efímeres, però de les coses trascendents no els interessa res i d’aquesta ignorància sorgeix una seguretat falsa”.
El públic que omplia de gom a gom el pati (unes 65 persones) han rigut i aplaudit generosament l’artista, que va destacar per la seva impecable dicció i gestualitat precisa durant els 75 minuts d’espectacle; demostrant que l’èxit del muntage és merescut i just.
