L’històric corresponsal de La Vanguardia al Líban deixa petita la Bosch i Cardellach.
El periodista dibuixa un retrat negre d’Orient Mitjà i especialment de l’incipient Qatar.
L’històric corresponsal del diari La Vanguardia al Líban, Tomás Alcoverro, també conegut com ‘El degà’ dels corresponsals a la zona, ha deixat petita aquest dijous la sala d’actes de la Fundació Bosch i Cardellach. Alcoverro, resident a Beirut, ha dibuixat un quadre molt negre del futur del món àrab, assegurant que el món que va conéixer quan va arribar al Líban a finals dels anys 70 “cada cop està més lluny”.
Tomás Alcoverro ha visitat Sabadell en el marc de l’exposició que el periodista Plàcid Garcia-Planas ha organitzat a la Fundació, L’arxiu del corresponsal de guerra. Un centenar de persones han seguit la conferència d’Alcoverro, que ha recordat un món àrab cosmopolita quan va arribar al Líban i el tren tenia una importància capital comunicant els diversos estats de la zona, així com el cine egipci, de caire occidentalitzat, amb “noies descobertes, petons i una certa alegria”.
Va ser una època de reformes socials i els polítics, com [l’egipci] Nasser parlaven d’acabar amb l’analfabetisme”, ha assegurat, “però van fracassar i els diners de l’Aràbia Saudí van començar a influir a tota la zona”.
A partir de l’any 1979, amb la revolució iraní, comença l’etapa de la islamització que, segons Alcoverro, ha trencat “una xarxa natural de convivència”. “Aquell passat se’ns allunya cada cop més”, ha dit amb recança.
I el futur?
Alcoverro ha dibuixat un “quadre fosc”, en paraules de Carme Suárez, però com ell mateix ha dit, ha estat més aviat negre. El periodista considera que les revolucions àrabs del 2011 (Tuníssia, Egipte, Líbia, Síria) han estat una “estafa” que “han enfonsat els àrabs”, que estan ara pitjor que abans. En un món on tot són dictadures, s’ha mostrat més favorable a les militars que a les religioses perquè les últimes “entren en l’interior de les creences de les persones”.
S’ha mostrat crític amb l’enfoc informatiu dels mitjans occidentals sobre les primaveres, simplistes al seu parer i sense tenir en compte els factors ètnics i religiosos. “A l’inici es va aplicar per a tot l’esquema de la plaça Tahrir d’Egipte: manifestants crítics amb el règim a la plaça contra la repressió d’aquest règim i tot és molt més complex”, ha dit. Alcoverro considera que la guerra a Síria “és la tomba de la informació” i que s’ha fet evident com “els siris han perdut el control del que passa al seu país” i estan en mans d’interessos “pèrfids” sota la “incapacitat internacional”.
D’altra banda, ha apuntat “l’escàndol i la vergonya” de Qatar, “l’últim El Dorado que queda al món” però al que tothom s’apunta (“és un dimoni necessari”) malgrat la forta repressió interna i les míseres condicions de vida de la seva població o els treballadors estrangers. “És frustrant que el poc que queda de la intel·ligència àrab estigui sent comprada per Qatar”, ha lamentat per posar la “puntilla”: “és un país on no he trobat ni una sola llibreria”.
En resum, un futur molt poc agradable: “pobresa i fanatisme sense cap alternativa”, en les seves paraules.
One Comment