La cantant catalana omple els dos concerts a la Cava Urpí.
Maduresa i sensibilitat, els seus grans valors.
Sempre és un regal poder escoltar la veu de l’Andrea Motis en directe. Si a més ho fa a Sabadell, envoltada de grans músics com Ignasi Terraza al piano, Josep Traver a la guitarra, Esteve Pi a la bateria i Joan Chamorro al contrabaix i al saxo, llavors tot plegat esdevé un autèntic plaer que s’ha de viure.
La Cava Urpí ha estat l’escenari triat per l’Andrea Motis per a presentar en primícia el seu nou disc Emotional Dance, produït pel segell Impulse. És d’alguna manera el salt en solitari d’aquella nena que ens va captivar amb la seva veu quan només tenia 12 anys. Ara, amb 21, el seu pare musicalment parlant, en Joan Chamorro, la deixa volar i des del darrere de l’escenari l’observa a cada moment, adonant-se, adonant-nos, que l’Andrea ha fet un salt molt valent i on la veu no ho és tot. La trompeta, el seu instrument de base i amb la qual ella s’hi troba més a gust, forma part de les seves interpretacions.
El concert ha tingut dues parts ben diferenciades. En la primera han predominat els temes en un portuguès de delicada dicció per part de la Motis i diversos bossanova, destacant-se Chega de Saudade. Se n’han afegit d’altres com la balada Baby girl i el swing He’s funny this way, acabant amb la interpretació de la cançó de Nancy Wilson The Old Country. La trompeta donava en tot moment la pinzellada més intimista de la cantant barcelonina sota la atenta mirada dels músics que l’acompanyaven.
La segona part ha portat a l’escenari diversos standards de jazz així com alguns dels temes del nou disc, on cal remarcar la interpretació de Sofisticated Lady, de Tonny Bennett i Easy to Love de Billie Holiday. Ha arribat el torn llavors de la magnífica i exquisida cançó que dona nom al disc, Emotional Dance, composada pel pianista Ignasi Terraza i on ha pogut demostrat una vegada més perquè és considerat un dels grans músics contemporanis.
Matilda, cantada en català i obra de Perico Sambeat ha estat també una gran sorpresa, així com la versió de Louisiana o els camps de cotó de Els amics de les arts i que ha suposat a més una petita col·laboració per part del públic assistent, repetint les últimes estrofes de la cançó.
El concert ha acabat amb un bis, Poor Butterfly i un públic incondicional aplaudint de manera entusiasta. Passaven uns minuts de les dotze de la nit i es notava el cansament en els músics que ja n’havien fet un altre a les set del vespre. Malgrat tot, l’Andrea Motis ha mostrat una simpatia innata en tot moment i ha agraït a tothom la seva presència. Ara inicia una gira per diverses ciutats espanyoles i a l’estiu marxa cap als Estats Units. Molts ja parlen de l’Andrea com un fenomen global i no només musical. El fet d’haver editat Emotional Dance amb el mateix segell discogràfic que ho van fer John Coltrane o Charles Mingus entre d’altres, ho diu tot.
L’Andrea se’ns ha fet gran; i no només d’edat. La seva capacitat per aconseguir aquesta empatia amb la música, amb les lletres de les cançons, a tot el que envolta l’art musical, ha cridat l’atenció arreu i això tindrà segur un valor afegit en la seva carrera. De moment, els sabadellencs ja pensem en un pròxim concert a la Cava Urpí, un escenari, s’ha de dir, idoni per aquest tipus d’espectacle, amb una adequada disposició dels seients i una bona qualitat acústica.
