El Museu d’Art de Sabadell i l’Espai FOC reten homenatge al ceramista sabadellenc Lluís Clapés en una doble exposició, a la que se suma el Museu d’Art de Cerdanyola. La mostra, inaugurada el passat dijous sota el nom In amicorum. Lluís Clapés (1945-2018), s’estendrà fins al 16 de febrer.
La columna vertebral de la mostra és l’energia d’un grup d’amics que han volgut deixar testimoni de l’obra de Lluís Clapés. La seva força ha permès que tres espais acullin els diferents aspectes de la trajectòria de l’artista, alhora que es fa un reconeixement a la seva figura.
Les obres que el Museu d’Art de Sabadell (MAS) ofereix parteixen de la creació conjunta amb altres artistes de la ciutat. Entre ells es poden trobar en Ramiro Fernández, l’Agustí Puig, l’Alfons Borrell, en Pep Sallés, l’Isidre Manils o en Josep Madaula. La majoria d’ells, pintors, i és d’aquesta manera com s’observa la confluència de dues disciplines, la pintura i la ceràmica, per crear peces úniques.
D’altra banda, l’Espai FOC centra la seva mirada en el procés més que en l’obra final. A més a més, mostra una selecció de petites peces en gres i porcellana que demostren la delicadesa i precisió de l’artista. A aquestes les acompanyen escultures totèmiques, de llenguatge primitiu, enteses com una síntesi del seu recorregut, arribant des del volum fins al gest, i des de l’alquímia a l’expressió més primitiva.
Finalment, el Museu d’Art de Cerdanyola (MAC) se suma a la mostra com un petit apèndix. Dins la seva exposició permanent lluirà una columna totèmica que va rebre com a donació després de la mostra que van dedicar a Lluís Clapés el 2016. Aquesta es trobarà al costat de les peces d’en Marian Burguès, un altre artista sabadellenc.
Nascut el 1945 a Sabadell, va ésser un ceramista que es va formar inicialment a l’Escola d’Arts i Oficis de la ciutat. Més endavant va ampliar els seus coneixements amb estades arreu d’Europa, com a Itàlia, França, Dinamarca o Anglaterra. La seva trajectòria està marcada per l’experimentació amb diferents terres, òxids o pastes (com la porcellana, el gres o les refractàries), fet que va anar configurant una obra molt diversa i enriquidora. Això li va permetre mostrar les seves peces en diverses exposicions arreu del territori. Tot i que també s’ha de destacar la seva tasca pedagògica, transmetent una gran sèrie de coneixements als seus alumnes, com va fer a l’Escola Illa.
