El MACBA pot estrenar finalment aquest dijous i fins el 5 d’abril una de les exposicions destacades de l’any, la que dedica a l’artista Fina Miralles (Sabadell 1950), Sóc totes les que he sigut, i la seva particular visió i pràctica de l’art. “Art i vida són inseparables, i tal com jo era, tal com he fet”, ha dit l’artista aquest dimarts en declaracions a l’ACN en la presentació de la mostra.
L’exposició segueix aquest camí indissociable entre l’evolució personal de Miralles i el seu reflex artístic. La presa de consciència sobre la naturalesa, de ser-ne part, la subversió dels llenguatges i usos artístics i la crítica implícita al sistema de l’art han marcat la carrera transgressora d’algú que segueix preferint presentar-se com “una dona de la terra” que sota el “cartell” d’artista.
L’exposició al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) es planteja com un recorregut que aprofundeix en alguns dels temes abordats per Miralles, una de les artistes contemporànies més destacades i de trajectòria més dilatada a tot Catalunya i la resta de l’Estat.
La relació transversal en el seu treball amb la natura és potser el node principal de l’exposició, que no vol fer un recorregut cronològic per la seva obra, sinó temàtic o conceptual. La subversió dels llenguatges i codis artístics (ja sigui a través d’accions, performances, fotografies, pintures o vídeos), les relacions de poder, la condició de les dones (sobretot en el tardo franquisme), o la dualitat en el seu treball entre natura i artifici, entre realitat i aparença, són alguns dels temes reflectits en les obres escollides.
Preguntada per la seva concepció de l’art, Miralles ha dit a l’ACN que per a ella “art i vida són inseparables”. “Tal com era, tal com jo he fet, perquè no et pots trair a tu mateix”, comentava aquest dimarts des d’una de les sales de l’exposició.
“El que val la pena de l’exposició”, ha afegit, és que recull “la trajectòria d’una persona que té una pràctica”, és a dir, que al seu parer resumeix bé la relació inseparable entre la seva obra i les seves conviccions i evolució personal. “Cada cosa que fas, t’alimenta”, diu sobre les diferents “maneres d’expressió” que recull l’exposició, moltes d’elles marcades per la reivindicació de la natura (amb elements naturals que, subratlla, “no es converteixen, es mostren”. “Jo abans que artista soc una dona de la terra. Artista es diu perquè t’entenguin i perquè és un cartell que la societat necessita, per dir “ah, mira, fa coses estranyes”. Jo soc una dona de la terra, de la profunditat i de la pertinença a la terra”, es defineix Miralles.
Miralles ha donat al MACBA una part de les obres que ara s’exhibeixen de forma temporal. Pel museu, la pràctica artística de la sabadellenca “reconfigura el concepte del que és artístic”, com ho fan altres, desdibuixant així “el que la historiografia tradicional havia englobat sota l’epígraf d’art conceptual”.
La història de l’art, recorda l’equipament, ha adscrit la producció de Miralles al conceptual, al land art o fins i tot al feminisme, “sense tenir en compte l’amplitud i la complexitat de les seves propostes, que desborden els límits d’aquestes etiquetes. Aquest projecte és un recorregut ampli per una trajectòria d’enorme transcendència”.
