Foto portada: Detall de l'obra 'Las Hermanas Verán', d'Andrea Cruz. Autor: R.Cañadas

Teatre, figures i titelles en l’arribada del ‘IF Barcelona’ a L’Estruch

El festival IF Barcelona 2018 ha arribat a Sabadell el passat 23 i 24 de Novembre de la mà de L’Estruch, Fàbrica de Creació de les Arts en viu. Figura i cos és el títol d’aquesta tercera edició.

Nascut a partir de l’exposició Figures del desdoblament, realitzada entre l’octubre de 2015 i el gener del 2016 a l’Arts Santa Mònica, IF Barcelona es defineix a si mateix com una plataforma de recerca escènica, producció i mostra de creacions de teatre visual, de figures i titelles. És així com el festival reuneix exhibicions d’artistes de diverses disciplines alhora que ponències, panells de comunicacions acadèmiques i taules rodones.

Frame d'una de les obres de Pep Aymerich. Autor: R.Cañadas
Frame d’una de les obres de Pep Aymerich. Autor: R.Cañadas

Figura i cos, està dedicada al cos com objecte escènic i a les dramatúrgies de l’objecte figuratiu, de manera que centra la seva mirada en el cos de l’actor i l’essència d’aquest en escena, que s’ha acabat convertint o substituint per màscares, titelles, carcasses. Fins al moment el festival ja ha passat per la Sala Hiroshima de Barcelona, el festival Lluèrnia 2018 d’Olot, l’Arts Santa Mònica i l’Institut del Teatre. Ara, aterra a L’Estruch, on encara la seva recta final.

L’Estruch acull les mostres dels artistes residents del festival durant el bienni 2018-2019, així com una conversa amb l’ideòleg del festival, Toni Rumbau, i el comissari i director del mateix, Jordi Alomar; a més d’un col·loqui entre el pintor i director d’escena Joan Baixas i en Cesc Martínez, coordinador del programa educatiu i redactor de continguts del IF Barcelona.

Inici dels actes a l’Estruch

A les 17 hores començava l’acte, moment en què en Toni Rumbau i en Jordi Alomar han iniciat una conversa sobre l’estat actual del sector del teatre visual i de figures a Catalunya. Durant aquesta es va poder conèixer d’aprop d’on sorgeix i quin ha sigut el recorregut del festival fins al dia d’avui, així com quina és la història i l’actualitat dels titellaires i tot allò que els envolta.

Toni Rumbau i Jordi Alomar durant la conversa. Autor: R.Cañadas
Toni Rumbau i Jordi Alomar durant la conversa. Autor: R.Cañadas

Més tard, en Joan Baixas, en col·loqui amb en Cesc Martínez, farien un repàs a la trajectòria d’aquest alhora que presentarien l’exposició monogràfica que s’ha inaugurat aquest dilluns al Caixafòrum Barcelona sota el nom de L’enemic viu al sofà. Joan Baixas en els 50 anys del Teatre La Claca.

Finalment s’ha inaugurat la mostra dels projectes que estan duent a terme els artistes residents del festival, que en aquesta edició són Carine Gualdaroni, Minako Seki, Pep Aymerich i Pietro Marullo. S’ha de matisar que aquestes residències es configuren com un acompanyament econòmic, ajudes a l’hora de crear xarxes entre els artistes residents i d’altres entitats o companyies o, fins i tot, amb la recerca d’espais on puguin desenvolupar les seves obres. Diferents pantalles mostren els projectes Las Hermanas Verán (Andrea Cruz), Corpus (Carine Gualdaroni), Human Form II – Puppets (Minako Seki), Cadira / Pietat / Eclosió / Nu (Pep Aymerich) i HIVE (Pietro Marullo).

Foto portada: Detall de l’obra Las Hermanas Verán, d’Andrea Cruz. Autor: R.Cañadas

Comments are closed.