El passat 18 de desembre s’inaugurava l’exposició Davant l’Estat Islàmic. Lluita Peshmerga i població civil de Victoria Rovira Casanovas a l’Espai Cultura de Sabadell, de la qual vam fer-nos ressò al web (més info: aquí). Unes setmanes després, tornem a l’Espai Cultura per analitzar la mostra de ben a prop.
Un vídeo en primera línia de foc i un uniforme Peshmerga ens reben només accedir a l’exposició. Una avant-sala que ens prepara pel que veurem més endavant, una declaració d’intencions. S’escolta algun tret, mirades en la llunyania en cerca de posicions enemigues, però la Victòria no deixa de gravar, es manté ferma.
Arribem llavors a la primera sala, la que es dedica a la lluita Peshmerga contra l’Estat Islàmic. Les fotografies dels camps d’entrenament desprenen una gran quantitat de força alhora que ens mostren la importància de la cohesió de grup, de la unió que caracteritza els milicians kurds i la seva força de voluntat. Però quan observem la línia de front descobrim fotografies que representen la part més vital de la guerra; dormir, menjar, rentar-se. Però en contraposició amb això topem amb imatges de soldats de l’Estat Islàmic abatuts o llençols ensangonats per ferides de guerra. Finalment, tres fotografies ens retornen els efectes de la guerra, les morts i les mutilacions.
Seguint el nostre recorregut ens trobem amb la població civil i tots els problemes que els hi ha generat l’Estat Islàmic. Els més propers al conflicte, els desplaçats, intenten refer la seva vida lluny de casa, en grans campaments on els nens són els protagonistes de les imatges. Jugant al carrer o muntant en bici, gaudint d’un moment de pau en un panorama de guerra. Lluny de la seva terra, els refugiats (no per la guerra sinó per les seves conseqüències) busquen oportunitats laborals. Ulls plens d’esperança i campaments a Dunkerque, al nord de França. La cara més obscura arriba amb les dones yazídis on tres retrats ens gelen la pell explicant-nos com milers d’elles han acabat segrestades, venudes i violades per membres de l’Estat Islàmic.
L’exposició es tanca amb la visita a l’epicentre de la guerra, Mossul. Aquesta important ciutat iraquiana va ser ocupada el juny del 2014 fins al juliol del 2017, quan les forces iraquianes amb ajuda de les forces Peshmerga i de la coalició internacional van alliberar la ciutat després de 8 mesos de combats. Les panoràmiques són desoladores, edificis derruïts i malmesos per la intensa lluita armada, però necessàries si més no. A banda d’això també trobem alguns documents de la Victòria, com contractes de lloguer o autoritzacions d’accés a zones militars, així com aparicions als mitjans de comunicació kurds.
Concloem la visita amb una reflexió personal, un moment per pensar en el que hem vist i el que estem acostumats a veure. Mostres com aquesta ens ajuden a entendre en profunditat totes les cares d’un conflicte més enllà del que se’ns presenta als telenotícies i premsa habitual. No tot són extrems, no parlem de l’heroïcitat dels films de Hollywood sobre soldats nord-americans però tampoc de gent sense escrúpols que decideixen llençar-se a la guerra sense cap motiu més que ampliar el seu territori. També existeix l’autodefensa i el fet de protegir als teus, els Peshmerga s’alcen en armes per frenar l’Estat Islàmic, per defensar les seves cases, les seves famílies i la terra que han habitat durant milers d’anys.
Activitats complementàries
Així que teniu temps fins al 17 de març per observar aquesta sèrie de fotografies a l’Espai Cultura i mirar més enllà de casa nostra. Però també podeu fer-ho acompanyats de la Victòria Rovira Casanovas el 17 de febrer en una visita guiada que donarà inici a les 12 hores. I més endavant, el 24 de febrer, també a les 12 hores, tindrà lloc la conferència La situació actual a Síria. Vivències d’una persona refugiada amb posterior debat, moderat per Victòria Rovira Casanovas.
