‘Els Brugarol’: una comèdia molt ‘familiar’… i sabadellenca

Intentant reprendre el pols de la vida cultural, les propostes van omplint sense pressa però sense pausa el calendari de la ciutat. Aquest cap de setmana ha estat el torn d’Els Brugarol, una comèdia amb alt índex sabadellenc. Dos dels tres actors – el consagrat Ramon Madaula, que a més és l’autor del text, i el seu nebot Jaume, fill del pintor Josep Madaula- autor de l’imponent retrat de l’avantpassat Brugarol que domina tota l’escena de principi a fi – són nats aquí. La representació també ha estat farcida de referències a la ciutat i al seu passat tèxtil.

Fa uns mesos, Ramon Madaula parlava de la seva reinvenció com a escriptor teatral. El muntatge que han portat aquest divendres al teatre Principal – posposat des del març – és la seva darrera creació, i com en el cas de l’anterior, Adossats, parla de la família, i en clau de comèdia. No obstant, la família és només una metàfora de la societat, una societat en petit. Entre els seus membres hi ha lluita de classes, xoc generacional, i qualsevol altre conflicte que puguem veure a gran escala al món en general.

L’actriu, dramaturga i poetessa Estel Solé interpreta l’Anna, la filla antisistema – o, almenys, anti aquest sistema- que, en volent canviar-se l’ordre dels cognoms per reivindicar la figura de la mare, provoca un daltabaix emocional en el molt burgès senyor Brugarol. Tot i que el seu personatge és el desencadenant del conflicte, no apareix fins ben entrada la segona part del muntatge – segona part teòrica, puix que els 80 minuts es fan sense entreacte-, deixant doncs molt més pes als dos personatges masculins.

Un moment del muntatge. Autor: David B.

Ramon Madaula és el patriarca Antoni Brugarol, un home conservador en la ideologia i liberal en l’economia, un retrat del votant de dretes catalanista. Per la seva banda, Jaume Madaula és en Pablo Gómez, la parella de l’Anna. És un jove d’extrema esquerra, diametralment oposat al seu sogre. Tot i això, confessa “passar-s’ho molt bé amb ell”, i l’estima és recíproca per part del senyor Brugarol.

El to de comèdia del text provoca que la creació dels personatges sigui prou caricaturesca com per aconseguir els riures dels espectadors. Tot i això, la hipèrbole és suficientment precisa com per què la credibilitat del text no en resulti afectada. Un equilibri reeixit, també pel que fa al missatge. Cap dels personatges transmet la raó absoluta, naveguen entre contradiccions i acaben fent bona la mítica frase de Groucho Marx ‘Aquests són els meus principis, si no li agraden en tinc uns altres’.

Tot i el final previsible, no es pot dir que això afecti al resultat del muntatge. Al cap i a la fi, és un final lògic en un text que reflecteix el món real. Un text que juga amb tòpics habituals però que tot i això deixa un bon regust de boca en els espectadors.

Foto portada: Jaume Madaula i Ramon Madaula, en un moment de ‘Els Brugarol’. Autor: David B.

Comments are closed.