- El Ballet de Catalunya ha demostrat sobre l’escenari del Teatre La Faràndula la seva alta qualitat artística.
- Més d’una vintena de ballarins, acompanyats de l’actor Joel Minguet, han enamorat el públic amb una posada en escena plena de virtuosisme i emoció.
El Quixot és sense cap mena de dubte l’obra literària més important de la literatura espanyola, i una de les més destacades de la literatura universal de tots els temps. Aprofitant la riquesa del text de Cervantes, que manté tota la seva vigència tot i tenir més de quatre-cents anys d’edat, el Ballet de Catalunya ha presentat un muntatge on dansa i text es donen la mà de manera exquisida i accessible.
Fent un recorregut per alguns dels paisatges on Cervantes va ambientar la seva obra magna, – Castella la Manxa, Aragó i Barcelona- els textos seleccionats i interpretats per Joel Minguet són l’acompanyament ideal de la tasca dels ballarins i ballarines, tots ells en perfecta sintonia i demostrant una tècnica depurada que transmet des de l’escenari totes les emocions del text al públic, amb una posada en escena plena de força i energia. Amor, humor, bogeria, realitat…. tot el que Cervantes va plasmar per escrit a la novel·la, passa a convertir-se, gràcies al tamís de l’ art de la dansa, en moviments plens de sensibilitat i bellesa, d’acord al llibret que Marius Petipa va escriure, basat sobretot en els episodis de Les noces de Camacho. Precisament l’any passat es complí el dos-cents aniversari del naixement de Petipa, que també és l’autor de les coreografies. La música és creació de Ludwig Minkus.
Durant poc més de dues hores, els intèrprets, que han comptat amb l’acompanyament especial del solista del Bolshoi Teatre de Moscú igor Tsvirko en el paper del protagonista masculí, han escenificat en dos actes les aventures de Kitri i Basili, una jove parella enamorada que veu com els interessos del pare d’ella, que es proposa casar-la amb un ric terratinent, posen en perill la seva felicitat. No només el ballet clàssic serveix de vehicle per aquest muntatge, el flamenc en forma de seguidilles i fandangos és també molt present, amb el quadre format per Juan José Barreda i José Zarco a les guitarres i Anna Colom a la veu. Una conjunció d’arts diverses i estils contraposats que funciona perfectament, evitant qualsevol risc de monotonia i previsió. A destacar també els aspectes tècnics – il·luminació, vestuari, decorats…- que, tot i austers, funcionen de manera eficaç i elegant en el conjunt del muntatge.
El personatge de Kitri, interpretat per Rebecca Storani, la Reina de les Dríades a càrrec de Yukari Mizu, la gitana interpretada per Stanislava Pincekova i Julia Roca en el paper de Mercedes són els principals caràcters femenins, mentre que la part masculina, a banda del ja mencionat Tsvirko, compta amb Miko Okamura com a Cupido i Lucien Vecchierelli com a Espada. Tots ells acompanyats d’un cos de ball que es posa en la pell de diversos personatges (toreros, flamencs, fades, gent del poble…) i que resulten en un conjunt de gran bellesa. La direcció artística ha anat a càrrec d’Elias Garcia i Larissa Lezhnina.
Els aplaudiments a l’acabar han estat abundants. El director artístic del Ballet de Catalunya, Elies García, ha pujat a l’escenari per agrair al públic el seu suport incondicional i ha aprofitat per demanar el suport de les institucions envers aquesta companyia.
