Si fa uns dies la companyia Obskéné sorprenia els assistents amb la seva particular visió del clàssic Fuenteovejuna, ara ha estat Dei Furbi qui ha enamorat el públic sabadellenc amb una versió de l’òpera de Mozart La flauta màgica . I com Fuenteovejuna, aquesta obra també va guanyar un Premi Max, en aquest cas el de l’any 2014 com a Millor Espectacle Musical ; entre d’altres premis (Butaca a millor actor, Premis del Públic, etc), i porta una llarga trajectòria de cinc anys als escenaris.
Amb adaptació i direcció de Gemma Beltran, els sis actors (en aquesta ocasió han estat Queralt Albinyana, Anna Herebia, Robert González, Jordi Llordella, Marc Pujol i Marc Vilavella ) donen el millor de si mateixos en un muntatge refrescant, amè, divertit i elegant. I sense música. Tot es fa a cappella, deixant patent les dots de cantant dels intèrprets. A més, com ressalta la companyia, s’han inclòs alguns fragments de l’obra original que s’acostumen a suprimir gairebé sempre en els muntatges d’altres companyies. Els fragments teatrals i els cantats es combinen àgilment per explicar la història en una hora justa, que passa volant.
L’argument, bé que fantàstic i oníric, amb personatges directament sorgits de llegendes i contes exòtics, no deixa de ser una transposició clàssica de la lluita del bé contra el mal. Com a tota comèdia, el bé és qui guanya. Hi ha qui veu en ella elements de la maçoneria, doctrina a la que Mozart sembla que era afí, però conèixer o no les característiques d’aquest corrent filosòfic no afecta gens al gaudi del text, el llibret del qual fou escrit per Emmanuel Schikaneder. Fou la penúltima òpera de Mozart (es va estrenar només dos mesos abans de la seva mort) i va gaudir d’èxit des del moment de la seva estrena. En l’actualitat és una de les més representades i aplaudides arreu del món.
Un vestuari senzill – a excepció dels espectaculars vestuaris de La Reina de la Nit – i una escenografia minimalista demostren que no cal res més que la veu i el cos dels intèrprets per garantir un resultat esplèndid, sota una direcció perfecta. Els aplaudiments als artistes en acabar la funció així ho corroboren. La teatralització d’aquesta òpera està feta amb molt d’humor, garantint la diversió de tots els espectadors siguin o no avesats al món operístic.
Al finalitzar, i com és tradició del Fresc Festival, degustació de vins a càrrec d’Ambvi i xerrada postfunció amb la companyia. Aquesta proposta ha estat la darrera del festival d’enguany. Ara toca esperar onze mesos per descobrir el cartell de l’any vinent.
