- El Fresc Festival s’inaugura amb La nit dels musicals de Sabadell.
- Èxit total d’un espectacle dedicat als musicals del Centre Sant Vicenç.
L’amfiteatre del jardí de l’Espai Cultura s’ha omplert per donar inici a una nova edició del Fresc Festival, i ho ha fet homenatjant la tasca del Teatre Sant Vicenç i més especialment la seva implicació en els musicals. Una obertura que ja és un clàssic, i tota una reivindicació de la bona feina que es fa a la nostra ciutat i que demana, si més no, un reconeixement global.
Vespre xafogós a Sabadell en l’inici del Fresc Festival i amb totes les entrades exhaurides, la qual cosa ha obligat l’organització a fer un segon espectacle diumenge. La nit dels musicals, malgrat tenir només dos anys de vida, ha esdevingut un dels espectacles més esperats, aplegant gent diversa i no només la relacionada amb el teatre. Aquest any, ha estat el Teatre Sant Vicenç l’homenatjat, una entitat que ha fet dels musicals un dels seus trets d’identitat.
Ja als anys 50 i 60, el grup de teatre de la Creu Alta havia començat a introduir la música en els seus espectacles teatrals, destacant-ne Carrousel de fantasia, un recull de musicals d’arreu, sarsueles com Cançó d’amor i de guerra i fins i tot uns Pastorets musicals. Aquest dimecres, els representants de l’entitat han volgut fer-ne un repàs dels últims i més significatius.
Vestits de manera solemne, han aparegut sobre l’escenari Beatriu Boronat, Laura Lozano, Maria del Valle, Francesc Asens, Marcel Castillejo i Marc Pont, que han dirigit la cerimònia de manera elegant i protocol·lària, però amb grans dosis d’humor i molta filosofia. Per començar han recordat les normes que prohibien l’ús dels mòbils, tossir i agafar caramelets, amb càstigs d’allò més cruels pels infractors de les directrius. Immediatament després ha començat la música i els sis presentadors han fet un repàs de diversos temes, tots originals d’un històric del Centre Sant Vicenç, en Toni Ten.
L’espectacle ha tingut moments àlgids, malgrat les petites fallades en els micròfons, que els participants han acceptat amb humor. Un d’ells, la interpretació de la cançó Si jo fos ric, de la pel·lícula El violinista en el tejado, per part d’en Joan Fargas. Han sonat cançons dels musicals Peter Pan, Aladí, Charlie i la fàbrica de xocolata, Hèrcules, El Geperut de Paris, La rateta que escombrava l’escaleta i Alcem la veu, on s’ha pogut observar una veritable feina de posada en escena i senzilles coreografies que convidaven a participar-hi picant de mans o cantant. La cançó Més que un record ha recordat melodies de Grease, que ha esdevingut un autèntic himne amb l’entrada dels ballarins i ballarines. Llorenç Costa ha sorprès l’auditori amb un tema del musical Hèrcules, un autèntic rock al més pur estil americà, contrastant amb la melodia més ballable del de La rateta que escombrava l’escaleta, que ha sonat després.
Espectacular també la interpretació del jove Álvaro Martínez amb un preciós tema del musical El llibre de la Selva. Igualment sorprenent el ball dels bufons de El geperut de Paris i la força i la potència del tema triat de l’últim musical del Centre Sant Vicenç, Alcem la veu, amb evidents reminiscències de la música americana.
Per acabar, els representants de l’entitat creualtenca, han volgut agraïr la presència del nombrós públic, amb una cançó de l’espectacle que estan preparant actualment i que veurà la llum pròximament, Oliver Twist. Per si no hi havia hagut prou sorpreses, l’himne del taller de teatre ha estat un punt i final grandiós, un colofó imponent d’una vetllada inoblidable. Els brindis, el rigor en els balls, la simpatia dels presentadors i, especialment, les continuades baixades a la zona dels espectadors, han contribuït a l’èxit total d’una gala que ha recordat amb noms i cognoms tota la gent del Centre Sant Vicenç que durant molts anys ha engrandit l’entitat i que ha esdevingut ja un referent en el món del teatre sabadellenc.
