Atenció: en castellà correcte, tan vàlid és dir ‘Sabadell’ com ‘Sabadel’

Ho diu la màxima institució a la matèria: la Real Academia de la Lengua (Española), qui “limpia, brilla y da esplendor” a l’idioma de Cervantes malgrat que, en alguns casos, la seva opinió pugui causar sorpresa o fins i tot provocar mal de panxa. 

Tot sovint els espanyols (o no) catalanoparlants arrufen el nas quan senten com, la majoria castellanoparlants en exclusiva però també alguns bilingues (l’exregidora Marisol Martínez en seria un exemple, però s’hi trobarien més), pronuncien paraules com Sabadell, però també Martorell o altres com Carbonell, Maragall com Sabadell, Martorel, Carbonel o Maragal.

En una consulta a la RAE a través de Twitter, el tuitaire malagueny @jmfdelpozo pregunta a la màxima institució en llengua espanyola el següent:

Doncs bé, la RAE assegura, mitjançant una advertència, el següent: “el fonema /ll/ no aparece nunca en español en posición final de sílaba, de ahí que no haya palabras españolas terminadas en ll ni escritas con ll seguida de consonante“. En consonància, és natural que “los hispanoblantes no catalanes pronuncien naturalmente” (i sense ser incorrecte) Sabadel:


Ja ho saben. Ara, si volen parlar bé podran dir Sabadell en català i Sabadell, o Sabadel, en castellà. I ja ho saben: el riu de Sabadell, o Sabadel, és el Ripoll, en castellà correcte també el Ripol.

Foto portada: el riu Ripoll, al seu pas per Sabadell. Autor: David B. 

Comments are closed.