Els germans Tomàs i Bernat Vivancos prestigien l’OSV.
La Simfonia del Nou Món, espectacular.
Hi ha moltes maneres d’acabar una temporada que ja de per sí ha estat modèlica. La triada per l’Orquestra Simfònica del Vallès ha estat essencialment esplèndida. Els concerts que s’han anat oferint al públic sabadellenc han mostrat una vegada més la categoria d’una orquestra que mereix el reconeixement de la ciutat i de Catalunya. La tasca igualment pedagògica i d’acostament a tota mena d’espectadors ha estat notòria, aconseguint unes fites que la converteixen en una de les entitats més actives dins la ciutat.
El llarg concert de divendres va comptar amb elements dignes d’elogi i de rellevància. La Faràndula es vestia de gala per rebre no només a una Simfònica orgullosa de la seva feina, sinó a un director, Rubén Gimeno, pletòric i satisfet en veure un auditori ple i entregat. A més, la presència dels germans Tomàs, l’Abel i Arnau, afegia encara més una mena de reputació que feia preveure un espectacle únic. Cal destacar també que durant tota la temporada l’OSV ha mantingut el llistó molt alt, amb una programació acurada i ben treballada i per tant el final havia d’estar igualment a l’alçada de les circumstàncies.
La primera sorpresa va venir de la mà del compositor Bernat Vivancos, amb l’obra coral Aeternam. Nascut al 1973, va començar estudis musicals amb el seu pare, organista a Barcelona i més tard va formar part de l’Escolania de Montserrat. Atret sempre pel piano, ha anat evolucionant cap a una música barrejada amb veus que donen una imatge moderna i especialment espiritual i transcendent. Desconegut per a la majoria, ha deixat una empremta a la Faràndula difícil d’oblidar, la qual cosa hauria de suposar una nova possibilitat d’escoltar-lo a la nostra ciutat. Ell mateix es va encarregar de presentar una obra d’un misticisme singular on les llargues notes se sentien sota el silenci sepulcral del públic i de difícil execució, ja que els músics han d’estar molt pendents del director, que ha de ser també molt precís a l’hora de donar l’entrada a noves melodies.
Després d’una pausa per tal de canviar la disposició de les cadires a l’escenari, els germans Tomàs es presenten sabedors de la seva bona acollida. La interpretació del Doble concert per a violí i violoncel de Brahms és excel·lent. Considerada una obra menor, va ser l’última que el compositor alemany va escriure per a orquestra i volia transmetre l’amistat cap a dos dels seus amics, el violoncel·lista Robert Hausmann i el violinista Joseph Joachim. L’Arnau i l’Abel han estat molt aplaudits i han ofert a manera d’agraïment la Dansa Eslava núm. 2 de Dvorak.
El colofó, molt esperat, l’ha posat la Simfonia nº 9 en mi menor, Op. 95, més coneguda com la Simfonia del Nou Món. Escrita i estrenada al 1893, és fruit de la estada del compositor txec a Estats Units, contractat pel Conservatori Nacional de Música d’Amèrica a Nova York. En un principi considerada pel seu autor, Antonin Dvorak, una barreja de músiques i ritmes indígenes, influenciat per aquest viatge, el cert és que té més arrels de la seva Bohèmia natal, encara que esdevé una obra plenament multiracial. La interpretació ha estat sublim, sense exageracions. La pulcritud del so juntament amb la magnificència de l’obra de Dvorak converteix a l’OSV en una orquestra ideal per a la posada en escena de grans composicions. Fins a quatre vegades ha hagut de sortir Rubén Gimeno per a agrair els aplaudiments de un públic que gairebé omplia la Faràndula.
La temporada de l’OSV a Sabadell ha acabat amb molt bona nota, però la feina no s’atura i el dimarts, dia 16 de juny a les 7 de la tarda al Teatre Principal es farà la presentació del cicle de Concerts Simfònics 2015-2016.
