Carles Campoy, és veí de la Creu Alta, té 19 anys i porta 19 anys al Centre Sant Vicenç, està estudiant disseny d’il·luminació i actualment està treballant de tècnic de llums.
És el director del darrer muntatge del Teatre Sant Vicenç, La rateta que escombrava l’escaleta, parlem amb ell.
Durant aquests 19 anys al Centre hi has fet de tot, has fet d’actor, de tècnic de llums i de so, de personal de sala, de tramoia… Què és el que et queda per fer?
He estat a tot arreu on he pogut ajudar, crec que només em queda maquillar i posar-me a la taquilla [somriu].
Com a actor has participat a moltes obres del centre, les has comptat?
Uf, no sé. Cada temporada en faig unes quantes. Sempre participo a Els Pastorets, he fet Peter Pan, Blancaneus, Més que un record, Aladí…. crec que no acabaria amb la llista.
La rateta que escombrava l’escaleta és el teu primer muntatge com a director d’una representació teatral. Com ha estat aquesta experiència?
Ha estat una bona experiència. En el moment de dirigir al principi hi havia moltes coses que no sabia que les havia de fer el director, com el tríptic que es reparteix al públic abans de començar l’obra.
Què és el que més t’ha costat a l’hora de dirigir aquest muntatge?
El primer dia d’assaig no sabia com començar, però em vaig organitzar els assajos i va anar bé. Una de les coses que he trobat més complicades ha estat separar l’amistat de molts anys amb els meus amics, que formen part del muntatge, amb la tasca de director i haver-los de “manar”. Vaig haver d’agafar el rol de director i deixar a un costat l’amistat que m’uneix amb tots ells. Una altre de les coses que m’ha costat és, tot i ser tècnic, va ser marcar les llums, he anat modificant molt i no ha estat gens fàcil.
I el que t’ha costat menys?
Sense cap dubte comunicar-me amb la gent d’aquí, amb els actors, amb els tècnics, amb tots. I tampoc m’ha costat haver de contestar ràpid a les preguntes de temes referents amb el muntatge, perquè tenia les idees molt clares.
Què és el què més t’ha agradat a l’hora de dirigir?
Els assajos. És on m’ho he passat millor. Per altra banda veus com va evolucionant el procés de l’obra. Comences llegint el text asseguts al voltant d’una taula i al cap d’un temps ho tens a dalt de l’escenari. Un cop estrenada l’obra hem trobat a faltar els assajos.
Perquè vas escollir aquest títol i no un altre?
És una obra que ja es va fer en aquesta casa fa vuit o nou anys, la va fer la meva cosina i em va agradar molt. Vaig pensar en agafar la obra, donar-li una volta i fer un format nou, convertint-la en un musical. Totes les cançons estan fetes des de zero, i s’ha canviat molt és el decorat de la casa i el jardí i s’ha introduït un gronxador i s’ha arreglat alguna cosa del text original.
Com definiries La rateta que escombrava l’escaleta?
Doncs com un espectacle infantil, molt animat, amb molts colors i bastant dinàmic. També és molt interactiu amb els nens. Als nens els encanta que et dirigeixis a ells, s’ha de jugar molt amb ells.
I en una paraula?
Sorprenent.
Aquesta experiència de dirigir una representació, la tornaràs a repetir o ja n’has tingut prou?
La tornaré a repetir. Segur, perquè m’ha agradat molt. Sempre passes les ultimes setmanes molt nerviós i fins i tot penses marxar del teatre i no tornar a dirigir mai més, però quan veus el resultat, t’ho repenses i vols repetir. Penso que això els hi passa a la majoria de directors.
Tens alguna altra obra en ment?
Si, tinc alguna cosa en ment, de fet si [fa una pausa], però no t’ho diré…. no, no…… [riu].
La rateta que escombrava l’escaleta es podrà veure al teatre Sant Vicenç el 8, 15 i 22 de maig a les 11:30 i a les 6 de la tarda.
