El president de la Generalitat Lluís Companys, capturat pel feixisme i afusellat pel franquisme al castell de Montjuic el 15 d’octubre de 1940, tenia diversos vincles amb Sabadell. El més físic, la seva casa d’estiueig, desapareguda, al barri de Can Rull. Una mostra revisita des d’aquest dijous la vessant sabadellenca del president màrtir al Museu d’Història.
Lluís Companys va ser diputat al Congrés per Sabadell. En aquest moment, la circumscripció electoral era diferent i el que després seria president de la Generalitat republicana tenia l’escó en representació de la capital vallesana. Va substituir-hi l’advocat laboralista Francesc Layret. Segons ha recordat el director del Museu d’Història, Joan Comasòlivas, Companys també va escriure els seus primers articles de premsa a la ciutat, en concret a Sabadell Federal, mostrant la seva oposició a la Guerra del Marroc. Més endavant, es va fer construir una casa, en principi d’estiueig, al que havia de ser ciutat jardí de Can Rull. La masia va ser confiscada abans de la Guerra Civil. En ple boom desarrollista, dècades després, va ser enderrocada per a construir-hi pisos que donessin sostre a les famílies que arribaven per milers a Sabadell. De la casa només en queden fotos i a causa de la seva proximitat al parc de Catalunya, fa uns anys es va erigir allà el monòlit en record a Companys. També s’hi celebra l’acte institucional de la Diada Nacional, i des de fa pocs anys un acte en record del president màrtir el dia 15 d’octubre.
Companys va travar relació amb diversos sabadellencs, il·lustres i anònims. Entre els primers, els alcaldes republicans Ribé, Marcè i Moix, la primera regidora, Fidela Renom, el geògraf Pau Vila i els membres de la Colla de Sabadell Armand Obiols, Joan Oliver ‘Pere Quart’ o Francesc Trabal, entre altres.
En la inauguració de la mostra, modesta, que ocupa una part de la planta baixa del Museu d’Història, s’hi ha congregat un centenar de persones. L’alcalde de Sabadell, Juli Fernàndez (ERC), ha destacat que l’exposició és una forma de “mantenir viva la memòria de la gent vinculada a la ciutat, el país i la democràcia” i ha reivindicant el Companys defensor dels drets dels treballadors, “que sovint queda en un segon o tercer pla”. Així mateix Fernàndez ha lamentat que el judici a Companys encara no s’ha anul·lat:
És important recordar que Companys va defensar la legalitat republicana. Paradoxalment les lleis no permeten anul·lar el seu judici i els patits per altres persones com ell. Altres estats, com França, han demanat disculpes per haver col·laborat en la captura i assassinat de Companys. L’estat espanyol, d’on Companys era ciutadà, no ho ha fet i continuen buscant subterfugis per no fer-ho”.
Fernàndez també ha lamentat que mentre els governs alemany o francès homenatgen els supervivents republicans del camp de Mauthausen, l’Estat espanyol no ho hagi fet. Fernàndez ha tancat la seva intervenció amb un ‘Visca Catalunya lliure’. A l’acte també hi ha ha assistit el regidor de Cultura de l’ajuntament de Tornabous, d’on forma part El Terrós, lloc de naixement de Companys.
Activitats paral·leles
La inauguració dóna el tret de sortida als actes en record de Lluís Companys, de qui el proper dijous es celebren els 75 anys del seu afusellament al castell de Montjuic. A Sabadell, dissabte hi haurà una viquimarató a la biblioteca Vapor Badia on un seguit de viquipedistes ampliaran al màxim la informació sobre Companys i Sabadell. La setmana vinent, dimarts, el professor d’Història de la UAB Arnau González pronunciarà la ponència Lluís Companys o el drama de la modernitat catalana.
L’exposició Lluís Companys i Sabadell (1916 – 1940), comissariada per l’historiador del MHS Genís Ribé, romandrà a l’equipament cultural fins el dia 15 de novembre.
