El periodista presenta Quan els obrers van ser els amos, una crònica de la vaga que va paralitzar Sabadell l’any 1976.
“Vau portar la democràcia a aquesta ciutat abans que ningú”, assegura davant un aforament emocionat i agraït.
El periodista Xavier Vinader va viure des de primera fila les reivindicacions socials del Sabadell de mitjans dels setanta des del diari Tele/eXpres. La seva crònica de la vaga general política que va paralitzar la ciutat durant gairebé una setmana el febrer de 1976, Quan els obrers van ser els amos, evoca un dels mites de la ciutat obrera i reivindicativa. Un centenar de persones han assistit a la presentació del llibre, “la crònica de la sortida a la llum del moviment popular de Sabadell, una ciutat desitjosa de sortir de la clandestinitat”, segons Vinader.
No és un fet gaire conegut, però el que llavors era ministre de Governació, Manuel Fraga, diu en les seves memòries que la Transició a la democràcia va poder desacarrilar sobretot en dos moments: el primer a Euskadi. El segon, a Sabadell, durant la vaga general de febrer de 1976. Segons la cosmovisió de Fraga, a Sabadell s’havia intentat dur a terme un procés similar al que va conduir a la Revolució Soviètica de 1917. La vaga general de 1976 va posar en escac el consistori i les forces de l’ordre es van desplaçar des de Valladolid per reprimir una ciutat que bullia en reivindicacions. El periodista Xavier Vinader ha evocat en el llibre Quan els obrers van ser els amos aquells dies, presentant l’obra a la Fundació Bosch i Cardellach aquest dimarts.
Vinader, “el dimoniet” de l’ajuntament franquista de Burrull
Ha parlat poc, en comparació als altres participants, però ha estat més que suficient por enmarcar el llibre en el seu moment. Vinader ha recordat com a meitats dels anys 70 “era una mena de dimoniet pels capitostos locals” perquè es dedicava a posar el dit a la nafra d’un consistori bunqueritzat i una ciutat desitjosa de llibertat.
En aquell moment, era el corresponsal del diari Tele/eXpres a la ciutat i va viure com el moviment obrer creixia de forma unitària fins paralitzar Sabadell de forma cívica durant una setmana. Les assemblees, al Pavelló i les pistes d’atletisme, amb desenes de mileres de persones i les mobilitzacions. També la repressió i els ferits. Va documentar els avenços de l’obrerisme. Ara, 36 anys després, ha recuperat un llibre que va escriure a raig en aquells moments i mai s’ha publicat fins ara, i l’ha complementat amb gràfics i imatges per reconstruir una època.
Els obrers van controlar la ciutat
El membre del Comitè Inter-Ramos que va capitanejar la vaga, José Luis Valdivieso, ha recordat l’emoció i els fets d’aquells dies, quan realment el consistori i les forces de l’ordre van perdre la iniciativa i van quedar exposats a les accions dels vaguistes, que organitzaven accions, activitats i assemblees “amb ple civisme, fins i tot es recollien les burilles de les cigarretes”, ha recordat Valdivieso. El Comtè va passar de la protesta a la proposta, i gairebé van aconseguir totes les millores que reclamaven.
“El llibre de Vinader és un retrat minuciòs minut a minut del que va passar del 20 al 27 de febrer i contribuirà a la recuperació de la memòria històrica”, ha dit Valdivieso, abans de saltar al present per animar la ciutadania a aixecar-se de nou i dir prou. “Estic indignat perquè s’ho estan carregant tot”, ha dit assegurant que la voracitat dels mercats, la prima de risc i l’extensió de la por fan avui la funció que abans feina l’exèrcit o els grisos. “Diuen que la lluita de classes és del segle passat però el mes de febrer de 2012 van cascar els estudiants com feien a Sabadell el 1976; no cal recordar el desallotjament de plaça Catalunya del 15-M”, ha conclòs.
La vaga triomfa i aconsegueixen els objectius
L’historiador Xavier Domènech ha contextualitzat les reivindicacions de l’època i com els fets es desborden arran d’una manifestació el 13 de febrer de 1976 que acaba amb tres manifestants ferits greus. Al final, després d’una vaga multitudinària, els vaguistes van aconseguir gairebé tots els seus objectius, entre ells, la dimissió en ple del consistori sabadellenc encapçalat per l’alcalde Burrull. “Historiar aquesta vaga és historiar les nostres llibertats”, ha dit Domènech.
Tots els participants han coincidit assenyalant que les llibertats van arraigar abans o més profundament a la ciutat com a herència d’aquells dies de febrer de 1976. “Vosaltres vau portar la democràcia a aquesta ciutat abans que ningú”, ha acabat Vinader.
La presència de Felip Puig marca la prèvia de l’acte
En el targetó que convidava a l’acte de presentació de Quan els obrers van ser els amos anunciava que Vinader presentaria el llibre conjuntament amb el conseller d’interior de la Generalitat, Felip Puig.
El 15-M de Sabadell va convocar una concentració a la porta de la Fundació Bosch i Cardellach, arribant a aplegar una trentena de persones. No ha faltat tampoc un dispositiu de seguretat dels Mossos d’Esquadra. Des de bon començament, però, s’insinuava que finalment Puig no trepitjaria Sabadell, com així ha estat. Però els concentrats no s’han mogut, ni tampoc els Mossos, fins ben avançada la presentació del llibre.
La no presència de Puig, però, no només ha marcat la prèvia. Valdivieso ha fet el salt al present en la seva intervenció en part per l’anunci d’assistència del conseller. El to de la intervenció de l’historiador Xavier Domènech ha anat també contra la línia de flotació de la política duta a terme per Interior. Sobre la presència o no de Felip Puig, l’autor del llibre no ha fet cap menció.
En les últimes setmanes, és la segona vegada que s’anuncia la presència de Felip Puig en un acte i després es cancel·la. L’altre va ser la Festa Major dels Merinals, on estava previst que fes el pregó. Finalment, ho van deixar córrer. I és que Puig s’ha convertit en blanc de crítiques per determinats col·lectius després de la intervenció dels Mossos d’Esquadra en el desallotjament del 15-M a plaça Catalunya l’any passat.
