Capvespres de dramaturgia - La Fam

La decadència cultural de Sabadell

La Fundació Naturgy, abans Fundació Gas Natural Fenosa, ha decidit tancar el Museu del Gas. Ho fa menys de set anys després d’obrir-lo, en un projecte que va apassionar l’anterior director de la Fundació, Pere Fàbregas, però que no ha seduït tant als seus successors. 

Tanca el Museu del Gas i queda buida l’Energia de nou, amb uns contactes entre la fundació i el consistori sense gaire full de ruta per davant. Poc se sap si l’Ajuntament ha fet algun intent en els darrers mesos per evitar el tancament, que era un secret a veus. Tampoc la reacció general al tancament ha estat gaire altisonant: al ple municipal del passat dijous gairebé ni se’n va parlar i només es va esmentar el tancament de passada, com si no fos important que un dels dos museus privats de la ciutat, el més nou, abaixi la persiana.

La clausura del Museu del Gas és l’última mostra de la decadència cultural que viu Sabadell. I si no canvia molt la cosa, en breu en serà el penúltim. L’Aliança Francesa de Sabadell, acadèmia, centre cultural i d’exposicions, pot passar a millor vida en breu. L’oferta privada llangueix i la pública no creix.

Exposició Alliance Française. Autor: David B.
Exposició a l’Alliance Française, ara en perill. Autor: David B.

Quan no la causa, l’element més notable de la decadència cultural sabadellenca deriva de l’extinció de l’antiga Obra Social Caixa Sabadell, un cop el BBVA es va quedar Unnim, el seu totxo i les hipoteques per un euro. Fins aquell moment, qui més qui menys, tota persona o entitat amb un projecte cultural passava per la Caixa. Ara funciona la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859, que manté l’Espai Cultura (auditori i sales d’exposició) i la Masia de Can Deu. Però el pressupost és infinitament menor, inferior al 10 per cent, segons les fonts consultades, que el que havia tingut l’Obra Social Caixa Sabadell. Els dona per poc més que gestionar el patrimoni i fer activitats infantils.

Així que moltes entitats i projectes han notat la sotregada. Fa uns anys es van liquidar per sempre les Agrupacions Professionals Narcís Giralt. Aquest mateix estiu la Fundació Bosch i Cardellach, el principal centre d’estudis locals, ha deixat les seves instal·lacions al carrer Indústria per anar a l’antic edifici de la Caixa. No podien pagar els consums. El replegament, contestat per alguns membres ara, es fa per reduir costos al màxim.

El premi Sant Joan, que convocava Caixa Sabadell i era el millor dotat en llengua catalana, s’ha salvat, però amb menor dotació. L’altre gran premi literari sabadellenc, el Pere Quart d’humor i sàtira no es convoca per part de l’Ajuntament des de fa anys i ja ni se l’espera.

Foto portada: un moment del concert de Beth a la Cava Urpí. Autor: David B.
Concert a la Cava Urpí, equipament sorgit fa pocs anys. Autor: David B.

Entrant en l’acció municipal, la programació artística s’ha encongit. La cultura no és prioritària, no d’ara sinó de sempre, malgrat que l’Ajuntament aquí sí hi té plenes competències. Però parlant d’ara, l’actual acord de govern municipal inclou pocs compromisos. I cap d’ells s’ha acomplert. En tres anys i mig, no hi ha Pla de Dinamització Cultural, no s’ha reformulat el Mapa Cultural, no s’ha presentat cap Pla de Museus ni s’ha creat l’Oficina de suport a la creació cultural. No és que no s’hagi fet. Ni tan sols se n’ha parlat. Sabadell perd teixit i la regidoria s’ho mira com un espectador més.

El festival estival 30 Nits, ara poc més que una agenda d’actes, ha perdut tant múscul que els programadors privats n’han impulsat un de propi, el Fresc Festival. Els museus municipals (d’Història i d’Art) segueixen immòbils des de fa anys i panys i l’èxit de l’Estruch és més aviat vaporós. En quant a la música en viu, no s’ha dibuixat cap alternativa més enllà de la novetat que va significar la privada Cava Urpí, de la mà d’UiU Promotors.




No tot deriva de l’extinció de la Caixa o la inacció municipal. El Banc Sabadell que per exemple té un gran fons d’art mai ha fet gaires esforços culturals a la ciutat que el va veure néixer. En plena crisi, i enmig de la reforma del centre comercial, va tancar la sala d’Àmbit Cultural d’El Corte Inglés, oberta als 90. Un espai on s’hi presentaven llibres, feien conferències i xerrades i que s’havia convertit en un cert pol dinamitzador de la cultura que almenys portava oferta fora les muralles del centre.

Què en queda?

Queda alguna cosa. D’entre els clàssics entre els clàssics, l’Acadèmia de Belles Arts. En teatre amateur, el Centre Sant Vicenç. De les institucions creades a mitjans del segle passat, sobreviuen l’esmentada Fundació Bosch i Cardellach, Joventuts Musicals de Sabadell, que també s’ha mudat fa poc, l’Institut Català de Paleontologia, molt de la mà ara de la UAB, i també l’Agrupació Astronòmica de Sabadell o Joventut de la Faràndula. Dues entitats creades als anys 80, els Amics de l’Òpera i l’Orquestra Simfònica han iniciat un procés de fusió per guanyar volum. I passa per la maduresa el Teatre del Sol. L’Escola Illa, pública, i l’Escola Joso, privada, mantenen la vitalitat en disciplines com el disseny o la il·lustració. Cineclub Sabadell o Càmera Club segueixen malvivint. I la llibreria La Llar del Llibre s’ha quedat com a autèntic pulmó de la vida literària de Sabadell. En alguns casos, però, projectes molt personals o vinculats a un grup d’impulsors que es van fent grans.

Foto portada: lectura dramatitzada de ‘La fam’, de Joan Oliver. Autor: David B.