David Carabén (Mishima): ‘Els sabadellencs senten l’Embassa’t com un orgull, l’estimen i el defensen i el recolzen. Fa ciutat’.
Un miler de persones gaudeixen de 10 hores de música ininterropuda amb el Festival Embassa’t.
L’Embassa’t afrontava la seva quarta edició sabent que seria molt difícil repetir el sold-out que van aconseguir l’any passat amb els Manel, donat el context actual, però amb la intenció de seguir oferint la millor selecció de música pop-rock i alternatiu i de portar el nom de Sabadell a la primera plana dels festivals d’estiu estatal. I si bé el nombre d’ assistents va ser, com ja es preveia, menor al de l’ any anterior, la xifra total ( al voltant de mil persones ) és prou bona com per justificar la celebració de l’esdeveniment i el sentiment generalitzat de satisfacció tant per part de públic, com d’organitzadors i participants és un punt fort per recolzar el projecte.
Com a aperitiu, la secció Petit Embassa’t, creada perquè els més petits poguessin entretenir-se pintant, maquillant-se o fent-se fotos mentre de fons sonaven les primeres notes de la tarda. Una manera lúdica de descobrir l’ ambient dels festivals.
Van obrir la tarda, encara sota un sol de rigor, els mallorquins Gran Amant. El seu cantant, Gerard Armengol, que no va oblidar mencionar les seves arrels sabadellenques, va expressar-se en termes molt entusiastes sobre la seva participació:
Ha estat molt bé i hem disfrutat molt tocant aquí. Hem estat els primers a tocar, i això fa que hagis d’ escalfar l’ambient, però ha estat molt maco. Com a anècdota, se’ns ha anat volant la llista de cançons i hem hagut d’improvisar-les, posant-nos d’acord in situ sobre què tocaríem. Tambe vull agrair el molt bon tracte que ens ha ofert l’ organització “.
Gran Amant ha estat pel públic una de les grans sorpreses, ja que la seva actuació ha agradat molt en termes generals.
Van seguir Cut Your Hair, un grup català amb lletres en anglès, fresc i juvenil. Els seus membres van destacar la receptivitat del públic envers la seva música i la bellesa de l’ entorn. “En fem una valoració molt positiva de la nostra participació”. Un cop acabada la seva actuació, no van dubtar a baixar a peu de gespa per seguir el festival com la resta d’ espectadors, xerrant animadament amb ells.
El duo Terror Marriage DJ’s van animar l’interludi mentre el públic anava arribant, omplint de mica en mica el recinte per veure un dels plats forts de la nit, la música dolça i càlida de Maria Coma.
La Maria, acompanyada de la seva banda habitual, va oferir un repertori on va deixar lluir la seva gran veu i la seva bona tècnica al teclat, despertant aplaudiments entusiastes a la fi de cada cançó. Després de l’ actuació, ens va dir:
Ha estat molt molt bé, un ambient molt maco. Penso que el concepte d’aquest festival és tot un encert, i animo els organitzadors, que per cert són un encant, a seguir endavant amb el projecte molts anys més”.
Just desprès estava prevista l’actuació de Joan Elektrik DJ però el mateix dissabte els organitzadors informaven a través del Facebook oficial del festival que per motius aliens a ells, es veia substituït per Le Carnage. Gran fitxatge, ja que va fer ballar i saltar als espectadors amb una bona selecció de temes dels 90.
A tres quarts de deu, un dels grups més esperats per les expectatives creades en torn a ells: el duo Pegasvs. Amb la seva música que recordava a bandes dels 80 com OMD o Yazoo, o més properament a Fangoria, van demostrar que les lloances que els precedien no eren vanes i que musicalment estan a una gran alçada, si bé algunes persones entre el públic opinaven que els faltava interactuar més animadament amb els espectadors entre cançó i cançó.
Va continuar la nit Xavi Clos, Kacktus DJ, que s’ estrenava al festival. Tot i declarar haver sentit una mica de nervis al principi, un cop dalt l’ escenari
ja se’m va passar tot i només em vaig dedicar a disfrutar. Suposo que és el que els passa una mica als actors de teatre (riu). La veritat és que ha estat molt bé, estic molt content d’ aquesta oportunitat i a més de que m’ han donat un horari molt xulo, entre Pegasvs i Mishima, un privilegi. Veure la gent ballar i animant m’ ha satisfet molt. Com a anècdota puc dir que a causa d’ un retard a la sortida de Mishima, a mi m’ han fet allargar una mica la meva actuació, la qual cosa ha estat un plaer per a mi. Però tot i així se m’ ha fet molt curt”.
Mishima, cap de cartell del festival
I ara sí, era el torn dels cap de cartell, Mishima. Van fer un repàs a alguns dels seus èxits ja clàssics i van sonar moltes cançons del seu últim i aclamat disc L’ amor feliç , davant un públic que corejava les lletres fidelment. El repertori va començar tranquil, animant-se a mesura que avançava el temps, per deixar un molt bon gust de boca als temes finals. Un concert de 90 minuts a la fi del qual, el líder de la banda, David Carabén, comentava a iSabadell:
Ha estat magnífic, un públic molt maco que ha anat in crescendo, un entorn collonut… Després d’ haver fet les proves de so a les 12 del migdia, quan el temps encara amenaçava pluja i teníem por per si podríem o no sortir a tocar, estem molt contents que s’ hagi arreglat i haver pogut estar aquí” . David Carabén també va aprofitar per parlar del que suposa l’Embassa’t com a festival. Crec que és una molt bona idea. Per la ciutat, poder tenir un concert d’ aquestes característiques és tot un referent. En aquests dies, parlant amb la gent m’ he adonat que els sabadellencs senten l’ Embassa’t com un orgull, l’ estimen i el defensen i el recolzen. Es molt maco que la gent ho visqui així. Fa ciutat. “
Tal com va passar altres anys després de l’ actuació dels caps de cartell, una part del públic ( alguns anaven amb nens que a aquelles hores ja acusaven el cansanci) van començar a marxar. Però tot i així la xifra d’ espectadors que quedaven era prou bona per aquelles hores de la nit
El gironí DJ Capo va seguir animant l’ ambient, just abans de l’ entrada de Thee Brandy Hips, uns donostiarres que amb un pop decididament fresc i animat van fer recordar els seus predecessors (al mateix horari) l’ any passat, els finlandesos French Films. I després de la sessió de Hal9000, va ser el torn dels també bascos (en aquest cas de Biscaia) We Are Standard. Molt de ritme, i la seva música també va portar-nos records de qui l’ any passat ocupava la seva posició al cartell, els suecs Amplifetes. We are Standard, amb un dels millors directes que es recorden a la nostra ciutat ( dues bateries, una veu perfectament acoplada a les notes instrumentals, les guitarres vibrants, i una il·luminació totalment d’ acord amb l’ actuació) van posar tothom dempeus, tot i l’ hora, ja que era impossible no seguir-los el ritme. Un gran encert, i la demostració palpable que totes les bones crítiques rebudes fins ara eren més que merescudes.
I com ja és tradició, el punt i final el posà Marc Obiols, Maadraassoo. La seva selecció de temes, sempre oportuna, va continuar fent ballar el públic fins l’ últim moment.
En resum, deu hores de música amb un cartell molt equilibrat. Des de l’ organització, Arnau Solsona ha comentat a iSabadell que el festival s’ha consolidat a la ciutat amb una bona acollida de públic i de cartell, amb la quarta edició del Festival Embassa’t. S’ha mostrat content per l’organització, ja que es va convertir en un festival còmode i amb una gran qualitat musical. Si la ciutat ens vol, l’any que ve tindrem una nova edició de l’Embassa’t, ha afirmat.
