EMBASSA’T
Si hi ha algú que pot presumir de no haver-se perdut cap Embassa’t, i a més sempre des de dalt l’escenari, aquest és el sabadellenc Marc Obiols, alies Maadraassoo, que amb la seva música ha clausurat les quatre edicions del Festival, poc abans que el sol comenci a sortir a l’ entorn de la Bassa. Un privilegi pel qual se sent “extremadament honorat”. Hem tingut l’oportunitat de xerrar amb ell perquè ens expliqui de primera mà com viu el Festival.
Ens posem en situació… qui és Maadraasoo?
Doncs un sabadellenc, Enginyer Industrial Superior Electrònic, que durant la setmana treballa dins el sector de les energies renovables i el cap de setmana, en lloc de descansar, em dedico a punxar discos, que és la meva vida. Vaig començar l’ any 2000 i de mica en mica he anat pujant. Actualment sóc DJ resident a Razzmatazz, entre d’ altres sales de Catalunya i Espanya. A Sabadell, la meva carrera va començar al que actualment és el Plural (carrer de Marià Fortuny) i al The Bus, a la ZH. Fins que em va arribar l‘ oportunitat del Blas, on vaig aconseguir solidesa i desenvolupar-me com a DJ. Vam consolidar l’aposta dels dijous nits i vaig aprendre i disfrutar moltíssim. A Barcelona vaig començar el 2003 i he passat també per sales com La Paloma. Realment quan vaig començar mai hagués pogut arribar a imaginar que arribaria al punt on estic ara. Es un somni fet realitat.
I tu que ets el més veterà dels participants… què ens pots explicar de l’ Embassa’t?
Com a sabadellenc, és un orgull que un festival d’aquestes característiques es faci a la meva ciutat. En primer lloc, perquè sempre tenen un cartell d’allò més interessant, hem pogut gaudir de gent com White Rose Movement, Ix!, These New Puritans, Maga , Mazoni o Infadels, i l’ any passat els Manel, que ho van petar tot. Aposten per una música no excessivament massificada i comercial, sinó de caire més independent, amb molt pop-rock i electrònica , molt fresca i ballable, i la gent disfruta a tope. Pel seu petit format, és un Festival comparable al PopArb o al Faraday, i gaudeix de l’ avantatge de l’entorn privilegiat, amb la gespa, la bassa, les vistes, la qualitat acústica…
Què ens pots dir de la resta de participants?
Als DJ’s els conec a tots, i tenim molt bon rotllo entre nosaltres. Una cosa molt maca d’aquest mundillo és el companyerisme que tenim entre tots, no hi ha divisme ni estrelles, tots anem a una i ho compartim tot. Dels grups, no cal dir-ho, Mishima està a un gran nivell, però vull destacar el disc de Pegasvs, el pop fresc i divertit de Thee Brandy Hips i molt especialment el brutal treball de We are standard, que per mi han fet un dels discos de l’any a Espanya. No tinc paraules, és un disc perfecte. Ho veureu en directe, són el millor que he vist últimament.
I tu, musicalment, com et defineixes?
Doncs bàsicament com un tot terreny. Toco tots els pals: pop, rock, independent… No em tanco mai a res i sobretot m’agrada investigar el futur i re-descobrir el passat. Cada estil, cada època té alguna cosa per descobrir, per aprendre. És fonamental tenir la ment molt oberta i no tancar-se en un sol estil. Dit això, sí em considero un gran fan de Depeche Mode i Radiohead, als quals veuré ben aviat al BBK festival. No em canso mai d’ anar als seus concerts.Hi ha mesos on puc gastar-me una pasta en discos. Ara acabo de comprar l’ últim dels Twin Shadow, i també Citizens i Hot Chip.
I tot i la crisi, no pares….
Home, és cert que la crisi es nota a nivell del món de l’ oci i la nit, perquè la gent quan ha de retallar, comença per aquí. Però per sort el món dels Festivals va sobrevivint, i no puc queixar-me, tinc bolos contractats al FIB ( el dia 12, després de l’Embassa’t), al EPF de Requena (Valencia) el dia 14, al PALMFEST a l’ Hospitalet de l’Infant o a l’Arenal Sound de la Burriana ( Castelló, 2/ agost). Podeu seguir connectats a la meva web, on podreu descarregar-vos alguns treballs, o via Facebook o Twitter i veure el meu calendari d’actuacions.
De moment, no caldrà anar gaire lluny…a Sabadell mateix! Fins dissabte !
