Mishima arriba a Sabadell

‘Embassa’t 2012’: Mishima

EMBASSA’T

Són, sense dubte, la banda més en forma del panorama musical actual català. El seu darrer disc L’ amor feliç (la cançó que dóna títol a l’àlbum és una versió del cantautor francès Georges Brassens) va entrar directament al top ten dels més venuts a Espanya la mateixa setmana de la seva publicació, tot i ser un àlbum íntegrament en català. Es repeteix amb ells el fenòmen que van viure els Manel al 2011.

I si precisament al 2011 foren els Manel els caps de cartell de l’Embassa’t, aquest 2012 no podia ser d’una altra manera, era el torn de Mishima. Tot i els múltiples compromisos del grup (acaben de tocar al PopArb, on han coincidit amb Maria Coma, una altra de les estrelles d’ aquesta edició Embassa’t), han tret temps per atendre’ns. Parlem amb Dani Vega, guitarrista del grup, d’origen canari però que s’ expressa perfectament en un català fluid.

Porteu una trajectòria molt sòlida, 12 anys d’ història i sis discos. Ens podeu fer un resum molt breu ?
Tot va sorgir quan Oscar D’Aniello, de Delafé i David Carabén es coneixen i comencen a escriure cançons, només amb el propòsit de passar-s’ ho bé. De fet encara és així, estem amb aquest món per amor a la música, la nostra idea mai ha estat fer-nos multimilionaris amb això. El que ens mou és tocar, escoltar i disfrutar la passió del directe. En aquests anys, la banda ha passat per diverses canvis de membres, jo per exemple vaig entrar arran del primer àlbum íntegrament en català, Trucar a casa. Recollir les fotos. Pagar la multa.

Massa sovint es parla de l’onada de pop català actual (Mishima, Mazoni, els Amics, Manel) comparant-lo amb l’onada del Rock català dels 90 ( Sau, els Pets, Sopa, Lax’n’Busto). Com ho veieu vosaltres?
Cada lloc té la seva pròpia “escena” pel fet que coincideixen en el temps bandes que es coneixen entre sí, comparteixen escenari i es tendeix a crear aquesta imatge de “onada” . Però en realitat és una imatge errònia.

Hi ha molta diferència entre nosaltres, Manel, Els Amics de les Arts o Mazoni. Som bandes molt heterogènies, no existeix un estil homogeni, i se’ns intenta unificar només pel fet de que cantem en la mateixa llengua. En un país normalitzat no caldria parlar d’ això, cadascú de nosaltres escrivim temes que parlen d’ amor, de coses quotidianes, de poesia, i l’ únic punt en comú és que tots ho fem en català.

A mi l’ onada del rock català dels 90 em va pillar fora, no puc opinar gaire (de fet, de Sau només conec la cançó del Boig per tu tot i que a Sopa i Lax’ n’ Busto sí els he seguit més). Penso que avui en dia tot això ha d’ estar superat. Tampoc és que la nostra intenció quan gravem una cançó sigui fer política ni reivindicar res. Simplement ens expressem en la nostra llengua.

I enllaçant amb això, els vostres primers discos eren en anglès. Què us va portar a fer el pas al català?
En realitat, a tots els discos, sempre hi ha hagut mínim una cançó en català. No va ser res premeditat, sinó que el David, que és un gran lletrista, no podia explotar a fons tot el seu potencial en una llengua que no fos la seva. I era lògic que li sortís escriure en el seu idioma. Quan es va passar a escriure-ho tot en català vam veure que tot sortia molt més fàcilment, que expressàvem millor el que volíem dir, que érem més honestos. No sabíem si funcionaria, però s’ha demostrat que sí, perquè quan a la gent li parles en la seva llengua, capten millor el missatge.

De la resta de participants al festival, heu coincidit ja amb algun anteriorment, o els coneixeu com a oients? Ens podeu dir alguna cosa  d’ells que trobeu interessant?
Doncs acabem de tocar amb la Maria Coma al PopArb, i estem molt contents de tornar a coincidir amb ella. I de la resta, dir que ens agraden molt Pegasvs. Van actuar al Primavera i ens van agradar molt. Serà molt maco coincidir amb ells.

Què coneixeu de Sabadell i què espereu trobar-vos a l’ Embassa’t?
Tenim moltes ganes de tocar a l’Embassa’t, un Festival similar al PopArb, amb la gespeta i l’ entorn natural. Ens fa molta il·lusió, i això que tenim les proves de so a les 12 del migdia, amb tot el sol de ple! Però això ens permetrà dinar allà i passar el dia a Sabadell. Ja havíem estat a la vostra ciutat fa un parell d’anys, al Teatre La Faràndula, en una gala pel Dia Mundial contra la Sida, i ens agrada tornar-hi.

Mishima
El grup, en una foto del seu Facebook oficial.

Quines influències musicals us han marcat més? Quina música us apassiona?
Jo sóc d’ influència molt anglosaxona, pop-rock molt clàssic. Com a músic tinc un passat Heavy-Metal, mentre que per exemple el Xavi ve del Hardcore, i a l’Alfons li agrada un rock més dur [en Xavi Caparrós i l’ Alfons Serra són les dues últimes incorporacions a la banda]. Però som molt eclèctics. Tenim molta influència de la chanson française, i en general diria que la millor etapa de la història del rock, entre el 1965 i el 1979 és el que més disfruto i són potser els nostres referents.

Amb qui us agradaria compartir escenari?
Uffff… moltíssima gent! Posats a somiar i demanar un impossible, perquè són morts, amb Roy Orbison o John Lennon. I a la vida real, per exemple, hem tingut la sort d’haver compartit escenari, al Palau, amb la Laetitia Sadier, la cantant de Stereolabs, un grup dels ’90 que ens agrada molt. Tot i que el meu somni de debó seria veure Nick Cave o Tom Waits versionant algun tema nostre. Seria brutal!

I al futur immediat?
De moment estem amb la gira, que vam començar l’abril i ens tindrà ocupats fins finals d’octubre-novembre. I a l’estiu hauríem d’aprofitar per començar a pensar en el proper disc. Segur que al 2013 caurà alguna coseta nova, però ja portem sis discos i hem d’estudiar bé què fem, per no cometre l’ error de repetir-nos. De moment, disfrutar tocant, agafar rodatge, fer els millors directes possibles perquè el públic disfruti… aquest és el present immediat.

I és que, tot i que una de les seves últimes cançons es tituli Ningú m’ espera, a Sabadell els esperem el dia 7 !

* Com a prèvia al Festival, aquest Divendres 6 a partir de les 20h tres disc-jockeys sabadellencs ( TUTU DJ, YEEARPHONE i LUCIENT) punxaran música elèctronica a l’ aire lliure, al Passeig de la Plaça Major. Gratuït.

Comments are closed.