Per segon any, cinc museus de Sabadell (Espai Unnim, Museu del Gas, Museu d’Art, Museu d’Història i Museu de Paleontologia Miquel Crusafont) han obert les seves portes en horari nocturn per sumar-se a una iniciativa d’àmbit europeu que pretén donar a conéixer aquests espais als ciutadans.
L’èxit de públic ha estat notable, quedant-se bona part del mateix dempeus per manca de cadires als espais habilitats pels espectadors. Tot i que coïncidint amb Medievàlia i diverses altres activitats culturals (Festa Major del barri de la Creu Alta i algunes estrenes teatrals), la proposta ha resultat atractiva i variada pels sabadellencs. Bé que més austera que l’any anterior (s’ha prescindit de la copa de cava i el petit psicolabis), el contingut era de màxima qualitat. Us n’oferim un resum:
Espai Cultura Unnim
El duo Minvant, que han agraït la col·laboració de l’Estruch per la preparació del seu espectacle, han ofert un divertit número de malabars i música, on el públic també ha participat a les cançons. Amb una posada en escena molt simpàtica s’han guanyat els aplaudiments sincers dels espectadors de totes les edats.
Museu del Gas
La companyia En Dansa (que va actuar, per exemple, el passat 16 de desembre a l’Estruch) han presentat Dones en clau de mite. Les dues ballarines han aprofitat l’espai del museu per fer el seu espectacle al llarg del mateix, pujant els diferents pisos de l’edifici mentre el públic les seguia.
Donat l’alt número d’espectadors, i l’estructura de l’espectacle, molts d’ells no podien veure pràcticament res del que oferien les ballarines. Qüestió de plantejar-se la localització d’aquest tipus de performance per properes ocasions, i traslladar-les a un espai amb més visibilitat, com haurien estat l’amfiteatre dels Jardinets o el pati del Museu d’Art.
Museu d’Art
El pallasso Toni Porcar ha fet riure de valent els més petits de la casa amb l’espectacle de circ titulat La bicicleta infinita. En paraules del propi artista, és un doble homenatge, primer al clown del s.XIX Joe Jackson i en segon lloc a aquest vehicle econòmic i ecològic. Amb gags (i sense pronunciar ni un sol mot) i buscant la complicitat i interactuació del públic, Porcar munta i desmunta la seva bicicleta, fa acrobàcies i se’n surt de tots els obstacles amb l’ajuda de la seva imaginació.
Museu d’Història
El Cor Lieder Camera ha emocionat els espectadors amb set peces que incloien temes populars i tradicionals catalans (Canigó, El rossinyol…) acabant amb El Cant dels Ocells. Globalment, una actuació molt completa que ha estat molt aplaudida pel públic.
Museu de Paleontologia Miquel Crusafont
La presidenta dels Amics de l’Òpera de Sabadell, Mirna Lacambra, ha presentat les dues intèrprets portades pels Amics de l’Opera: Andrea Alvarez al piano i Eugenia Montenegro com a soprano, que han ofert un molt breu espectacle (escasament quinze minuts) però on han deixat paleses les qualitats d’ambdues.
Eugenia Montenegro va interpretar recentment Nabucco a La Faràndula, i hi tornarà la temporada vinent amb la Norma de Bellini. Entre les peces interpretades, el mític Oh mio bambino caro que va popularitzar Maria Callas, acabant (amb la participació coral de tot el públic) amb l’alegre Libiamo Ne’liete Calici del primer acte de La Traviata de Verdi (també representada a La Faràndula el mes passat). Bona elecció que va deixar el públic amb un molt bon regust per l’alegria que desprèn la peça.
I de cara a l’any vinent…
La bona resposta del públic fa preveure una tercera edició. Es d’agrair la varietat entre les cinc propostes, que a més són aptes per tots els públics sense deixar de banda cap franja d’edat. Però caldria adaptar l’espectacle a l’espai (o pensar l’espai més adequat a cada espectacle) per evitar problemes de visibilitat i incomoditats, que també foren presents a la primera edició.
