Daniel Carbonell de las Heras, més conegut amb el seu nom artístic, Macaco, assaltarà aquest dissabte a les 23:30 hores l’escenari de concerts de l’Eix Macià. L’artista barceloní promet un concert amb “molta festa” i amb moments per “saltar i per cantar”.
iSabadell ha pogut conversar amb el cap de cartell de la Festa Major de Sabadell a poques hores del seu concert a la ciutat.
Com s’aconsegueix que un músic que va començar tocant a les rambles de Barcelona, acabi essent un artista reconegut internacionalment i amb desenes de distincions a les seves espatlles?
Doncs no et sabria dir. No hi havia un pla de ruta. Simplement el què he fet és tocar, fer música, treballar i fer el que sentia a través del meu instint i del meu cor, intentant gaudir del procés. Quan tocava al carrer ja hi havia un èxit que era el de composar cançons i expressar el que jo volia tocant en directe.
Buscaves aquest èxit?
Què és l’èxit? Crec que hi ha molta confusió. Penso que ha fet molt mal aquesta projecció que creen molts programes de televisió. Per a mi crear ja és un èxit, perquè pots expressar les teves inquietuds artístiques i al mateix temps estàs gaudint del procés i vivint el present. Si el que es busca és popularitat, per a mi la popularitat és una conseqüència del teu treball. Per a mi son coses molt diferents, hi ha gent que intenta jugar amb tot això i el que fan és crear molta frustració, perquè és gent que no gaudeix del procés, perquè està en un projector pensant en el que ha de ser i a on vol arribar, enlloc d’estar gaudint del paisatge i del moment actual. Per a mi aquesta és la gran diferència entre un artista o un creador, amb una persona que només busca l’èxit al preu que sigui.
Has tocat sol o acompanyat a centenars de concerts arreu del món juntament amb grans artistes i al mateix temps has creat la banda sonora d’algunes pel·lícules com Amnesia, Darkness o Mortadelo y Filemón contra Jimmy el Cachondo, entre d’altres. Què t’agrada més, crear o interpretar les teves creacions?
Les dues coses són meravelloses. El procés de fer una cançó és un Tetrix maravilloso. De vegades et surt d’una manera molt fàcil i d’altres has d’estar picant pedra, jugant amb les paraules, amb els acords i amb els ritmes i no acabes de trobar la forma concreta de la cançó. Però és un procés increïble.
Sempre dic que gravar un disc o bé una cançó és com fer cinema i fer un concert és com fer teatre. Quan fas una pel·lícula el que fas queda allà materialitzat en un format igual que quan graves una cançó, en canvi el directe té una variabilitat. Es toca la mateixa cançó centenars de vegades arreu del món i depenent del context, el públic o l’estat d’ànim, agafa una dimensió o una altra.
Parlant de tocar cançons arreu del món, veus diferències entre els públics de diversos continents?
Sí, totalment. Al nord d’Europa sempre em diuen que els hi portem el Sol. Poden entendre les paraules, o no, però encara que soni a tòpic, la música és un llenguatge universal i entenen les melodies i els ritmes. Aquí molta gent escolta música en anglès i potser no entén res, però en canvi, li agrada i la sent. Al revés també passa.
Darrerament estic tocant molt a Amèrica Llatina i m’està anant molt bé, a llocs com a Colòmbia que tenen una escena artística de les més importants del món m’acullen molt bé. També he tocat a Japó, Austràlia, als campaments sahrauís i et trobes amb coses al·lucinants. M’impressiona veure japonesos cantant les meves cançons o en un concert a Nova York, a part dels assistents hispano-llatins hi ha molt públic anglosaxó, o a Londres o Dinamarca… Les reaccions són diferents però penso que és part de la gràcia de les gires.
La teva música és una barreja d’estils absolutament compenetrats entre sí. Com definiries el teu estil?
Jo sóc un cancionero. Faig cançons, m’agrada experimentar però m’agrada arribar a un punt que és la cançó. Més enllà de l’estil o que el crític musical pugui dir si la cançó té una mescla d’un estil o un altre, el que realment m’interessa és que la finalitat de la cançó transmeti una emoció, que tingui un component emocional, que et faci ballar, plorar o pensar. Això és el que intento que em passi amb mi mateix quan faig una cançó i l’escolto al dia següent.
El tema Moving, del disc Puerto presente (2009), va ser una de les teves catapultes en el món musical convertint-se gairebé en un himne per cuidar el nostre planeta. És el tema del qual et sents més orgullós?
No, de fet no és la cançó més popular. És una cançó que n’estic súper orgullós. És el primer ‘hit’ de la història de la música hispano-llatina que parla sobre un tema mediambiental, era una cançó amb un risc molt gran però ja n’havia fet altres com Mama Tierra del disc Ingravito, un disc que va ser platí sense sonar en molts mitjans, però hi ha cançons que són molt més grans que Moving. Crec que la cançó més gran de Macaco seria la Mano levantá, que és la cançó que en tots els països on toco la gent reacciona molt ràpid i es va convertir amb algo molt gran. També s’han fet petits himnes com la cançó Tengo, Mensajes del agua, Love is the only way, Todos o Seguiremos, que és un tema que no va sonar a cap mitjà i que va anar creixent gràcies al boca-orella.
El tema Coincidir que va ser el quart single del disc, titulat Historias Tatuadas, ha estat un fenomen viral, el més important a Espanya d’una cançó que sense sonar als grans mitjans s’ha convertit en un èxit absolut a tota Amèrica. El vídeo ja té gairebé 79 milions i mig de visualitzacions i segueix pujant un milió de visualitzacions per setmana, i això passa quan fa un any i mig que es va publicar el disc. Pot arribar a que 100 milions de persones que es passen la cançó, el que vol dir que ha estat un tema que ha connectat amb l’imaginari col·lectiu. Aquestes coses donen una gran satisfacció.
Aquest recull d’èxits que comentes són alguns dels que es podran escoltar en el teu concert del dissabte a Sabadell?
Sí, si. Totalment. Tinc moltes ganes de tocar a Sabadell. Per suposat tocarem aquestes cançons i tocaré també aquest tema que era molt alternatiu que es diu Valientes, que està funcionant superbé a tots els festivals, ja que és una cançó pensada per aquest tipus d’esdeveniment, també tocaré alguns temes sense editar.
La segona cançó del repertori serà Vívela (a tu manera), és una cançó que el públic mai l’havia sentit i és al·lucinant veure com al final del repertori tothom la comença a cantar. És un tema com ‘reggae’ amb vents medio morunos, que aconsegueix connectar amb la gent d’una manera al·lucinant.
Durant el concert hi haurà moments per a la improvisació, amb molta festa, sense faltar els temes socials, rebeldía con alegria, amb moments per saltar, per cantar i farem que la gent surti del concert ben feliç.
A la propera Diada actuaràs, entre altres artistes, en la Festa per la llibertat, organitzat per Òmnium Cultural. No és arriscat barrejar la música amb la política?
Portem molts dies parlant d’aquest tema. Estic involucrat des de fa moltíssims anys amb moltíssims temes polítics, temes mediambientals, per la sanitat i educació pública, pels refugiats, col·laborant amb la gent de Proactiva Open Arms, Greenpace, aquí i a Amèrica Llatina. Partits com el PP, La Falange i altres formacions polítiques s’han apropiat de manera il·lícita de cançons meves per les seves campanyes volent treure un profit d’aquestes cançons i això ens ha portat a judici i als tribunals per intentar resoldre un mal que ja estava fet.
El temps m’ha ensenyat que la classe política sempre et vol polaritzar i en aquest cas per a mi s’ha convertit en un tema social. Jo no formo part ni formaré part de cap partit polític, ni cap partit polític em comprarà. No crec en els polítics, ni els catalans ni els espanyols, per desgràcia. M’agradaria creure en algú però no hi crec. No soc independentista, però la festa de l’11 de setembre és una festa pels catalans i de la ideologia que siguin, és una festa popular. No estic d’acord que hi hagi uns presos polítics. No sóc independentista, no estic vinculat a cap partit polític ni espanyol ni no espanyol, tiro cap a l’esquerra, crec en els drets i no estic d’acord que hi hagi uns presos polítics. Per a mi és un tema social que és la llibertat d’expressió i per això he decidit tocar perquè és molt important que hi hagi més matisos.
Sé que hi haurà part de la societat i de la classe política que intentarà manipular les meves paraules i treure-les de context perquè sóc un artista i vaig en la línia del mig, estic cansat que ens vulguin col·locar en els blancs o els negres. No vull ser víctima de la polarització política. La meva ideologia es basa en els drets i les llibertats, si retallen la llibertat d’expressió d’uns quants traiem la de tots.
