Mirna Lacambra amb la façana de l'Ajuntament de fons. Autor: David B.

Mirna Lacambra: “al pregó demano un teatre i un conservatori nous”

La lectura del pregó no només és l’acte que inicia la Festa Major, sinó que a més és un discurs esperat per molts, i que se sotmetrà a crítiques i alabances de tot tipus. La persona escollida com a pregonera de la Festa Major d’enguany ha estat la soprano sabadellenca Mirna Lacambra Domènech. Una personalitat amb una trajectòria professional de nivell internacional, molt coneguda a la ciutat i que ara espera que el pregó “no quedi malament”. 

Acumula més d’una trentena d’òperes a les esquenes i una trajectòria professional que l’ha portat a actuar als teatres més importants de les ciutats europees i americanes. Parlem amb la soprano Mirna Lacambra Domènech, de 86 anys, guanyadora d’una Creu de Sant Jordi al 2001; íntima amiga de la difunta Montserrat Caballé, i fundadora dels Amics de l’Òpera de Sabadell. Aquest any serà la pregonera de la Festa Major de Sabadell. 

Quan va començar a interessar-se per la música?
Vaig començar a estudiar piano als 10 o 12 anys. Tenia una professora de piano a Sabadell que em va matricular al conservatori del Liceu per estudiar piano i al mateix temps ella deia que jo tenia una bona veu, i em va matricular de cant. Així va començar tot. La professora es deia Maria Parassols, i va ser així. Em va matricular al conservatori per fer el piano però va dir: “t’he matriculat també de cant”, i dic “ah, molt bé”.

I com va començar a triomfar en el món de l’òpera?
Vaig fer la carrera al Conservatori, vaig fer el piano i el cant. Llavors, quan vaig acabar el cant, vaig pensar: “què faig amb la música, amb el cant, amb el piano?” Aleshores vaig provar de fer alguna cosa, perquè aquí només hi havia el Liceu que feia òpera. A Espanya, en realitat, només hi havia el Liceu que feia temporada. Això seria el 1955.

Mirna Lacambra a la seu de l'AAOOS. Autor: David B.
Mirna Lacambra a la seu de l’AAOOS. Autor: David B.

Què la va portar a crear l’Associació d’Amics de l’Òpera?
Estava cantant, perquè vaig fer una carrera internacional com a cantant d’òpera, professional. Vaig estar per moltes ciutats d’Europa i d’Amèrica. Un dia, fa 37 anys, estava a l’hotel esperant, havíem d’anar al teatre, feia fred. I em va venir una idea: “Per què no faig òpera a Catalunya, a la meva ciutat? Per què no fem òpera a la Faràndula?” Veia, sobretot a tota Europa, que hi ha una immensitat de ciutats grans, petites i de tota mena, que tenen un teatre d’òpera i fan òpera tot l’any. I aquí a Espanya no hi havia absolutament res, només el Liceu. Ni a Madrid, ni res. Ningú feia òpera. I per tot això se’m va ocórrer: “per què no fem uns amics de l’òpera aquí a Sabadell, i fem òpera? I així ho vaig fer. Vaig connectar amb tots els amics i em deien “sí, està bé… però ja hi ha el Liceu”. Jo els deia que era estupend que hi hagués el Liceu, però igual que a Barcelona hi havia el camp de futbol del Barça, a Sabadell també en teníem un. Per tant, per què no hi pot haver un teatre d’òpera a Barcelona i un aquí? El cas és que després de consultar amb moltíssima gent, vam crear els Amics de l’òpera el 1982.

Durant la seva trajectòria professional va relacionar-se amb molts artistes, entre ells la Montserrat Caballé. Com era la relació que mantenien?
Vam fer la carrera juntes, amb la mateixa professora, al Conservatori. Hem estat tota la vida molt, molt amigues. Li vaig presentar al seu marit. Estàvem assajant, ella venia d’Europa, dels teatres on havia estat fent experiència. Va venir a Barcelona, això era al 61. Llavors, l’empresari del Liceu, en Pàmies, va voler organitzar una temporada d’òpera a la plaça de toros Les Arenes, de Barcelona. Jo havia de fer La Bohème i ens vam trobar amb la Montserrat que venia d’Alemanya. Ella em va demanar de venir als assajos, i quan va venir, vaig preguntar al tenor amb qui fèiem La Bohème, i es van enamorar. Ells van inventar una altra pel·lícula, però en realitat es van conèixer així, els vaig presentar jo. Tota la vida hem estat molt lligades, perquè a més ens estimàvem molt. Em va saber molt greu quan va morir. Ha estat la millor soprano del segle XX. Amb una personalitat cantant preciosa, una veu meravellosa. Tothom se’n va.

M’ha parlat del Liceu. Com se sent actuant a un teatre com aquest?
Sobretot pels catalans és una emoció intensíssima, molt gran i molt gratificant. Sobretot si les funcions van correctament. Cada lloc on s’actua sempre és molt emocionant, perquè fas la representació d’una òpera que t’interessa, t’agrada, la sents. És molt gratificant.

Passem al tema del pregó. Com se sent per ser la pregonera de les festes majors de Sabadell?
No ho sé, ja t’ho diré quan sigui al balcó.

Està nerviosa? Ens pot desvetllar algun detall? 
Bé, només espero que no quedi malament. El principal que explico és qui som. I a part, estic demanant un teatre nou. Ens fa falta. La Faràndula s’ha fet molt vella i no tenim les condicions adequades. Estem fent miracles, però de vegades és molt dur fer tants miracles, dur i perillós. Necessitem un teatre més gran, amb més capacitat sobretot a l’escenari. No és que no tinguem capacitat per públic; d’això ja n’hi ha. Però l’escenari el tenim molt malament. No hi cabem, segons què no es pot fer, és petit, el material està obsolet., i estem creixent. Ja fa temps que estic demanant un teatre nou, no sé si us en recordeu de la ciutat de la música? Ja llavors el demanava. Un teatre nou i un conservatori. El Francesc Marco ho va lligar perquè quedés més sòlid i li va posar el nom de Ciutat de la Música, perquè és el teatre on es pot fer òpera, opereta, ballet, musicals, concerts simfònics. Tot el que sigui música s’hi podrà fer. Menys el parlat, perquè el teatre que serveix bé per la música no serveix pel teatre de prosa, perquè sempre hi ha una altra acústica.

La Faràndula té un pel de reverberació i ens va molt bé per cantar. Això és de l’única cosa que no ens queixem. Quan fan ara teatre de prosa s’han de posar micros, perquè amb aquesta mica de reverberació que hi ha, parlant no s’entén el que diuen.

Foto portada: Mirna Lacambra amb la façana de l’Ajuntament de fons. Autor: David B.