Foto: R.Benet.

Piolins, Tabàrnia, l’aplaudit record a Forcadell, les xinxes i la crisi SMATSA, als Versots

Nova edició de l’acte més àcid de la Festa Major: els Versots de Festa Major. El Ball de Diables ha carregat amb força de nou des de la plaça Sant Roc, tot i que val a dir amb menys caliu que altres edicions, com a la resta d’activitats. Es nota el llarg pont de la Diada. Sigui com sigui, els Diables han esmolat bé l’enginy un any més. 

Els Versots de Festa Major d’aquest any han girat, com és habitual, al voltant de la situació política general, amb un ampli paper pels fets de la tardor passada i totes les seves derivades, i també sobre l’estat de la ciutat. Tres mencions a Sabadell. La primera, en la línia de l’any anterior, pregant a l’actual govern municipal que desperti, a menys d’un any per les eleccions:

Govern d’aquesta ciutat!
Deixeu les picabaralles!
Feu-vos dignes del mandat
i deixeu de fer-vos palles!

A veure si espavileu,
fent pinya d’una vegada,
que la dreta, si no ho feu,
guanyarà per golejada!.

Segona referència, relativa a la crisi amb la principal empresa concessionària de l’Ajuntament, SMATSA, la direcció de la qual ha portat part del govern als tribunals.

SMATSA ara s’estressa.
Netegen, no se sap on.
No volen cap GPS
delatant-los per on són.

Senyors de l’Ajuntament!
Cap més adjudicació,
que, com un cul pestilent,
de merda faci pudor.

Ara sóc ben conscient
que un servei municipal
pot molt bé acabar sent
una estafa molt legal.

I en tercer lloc, no del tot despenjat del punt anterior, l’estat de neteja de la ciutat i les diverses plagues que hi ha hagut: xinxes, paneroles…

Llucifer es veu que els insectes
han pres tota la ciutat.
De bestioles abjectes
Sabadell n’està infestat.

Xinxes i rates passegen
per barris de Sabadell.
Paneroles es morregen
mentre ens miren de gairell

No patiu, que sé què fer.
Direm a l’estat major
que aquí, a cada carrer,
hi ha una gran rebel·lió.

Precisament de la crisi política que ha acabat amb acusacions de rebel·lió han girat bona part dels Versots. Inconfusible des de la portada dels versos repartits en paper amb un gran llaç i el missatge #quitameeste, dedicat a Albert Rivera. I ja des de l’inici, record als fets de l’1 d’octubre:

“Aquest any tots hem viscut
violència i feixisme,
que el poder més corromput
justifica amb despotisme”.

Com covards de creu gammada,
com gossos ensinistrats,
la ciutat fou ultratjada
per ‘piolins’ desfermats.

Pensa, quan et neguitegis,
que el seu oci ens va fer forts,
i a les portes dels col·legis
vam dir clar: lliures o morts!

També mencions a Tabàrnia i el manual del “garrulo tabarnès”:

Haig de riure, estil foca,
fer el fatxenda tot el dia,
fins el cul fotre’m de coca,
i deixar estar ‘la maria’.

Haig de dur, obedient,
una bandera espanyola.
I ensenyar-la ben content
tot brandant-la amb la titola!

Si el color groc em provoca
i em col·lapsa la neurona,
tregui espuma per la boca
durant una bona estona.

En resum, només hi ha un codi:
de ‘Tabàrnia’ és i serà
qui tingui ràbia i odi
per tot el que es catarà.

No obstant, el moment més aplaudit de la jornada ha estat la menció a l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell:

Les presons s’omplen de gent,
ho sabem a Sabadell;
servidors de traç valent,
com la nostra Forcadell.

Després d’uns 20 minuts llargs, el Ball de Diables ha acomiadat els Versots fins l’any vinent: ‘I ara, gent de Sabadell, si heu après bé la lliçó, no feu més el passerell, i visca la Festa Major!. No obstant, el punt i final enguany l’han posat durant bastants segons els crits de ‘Llibertat presos polítics’.

Foto portada: un moment dels Versots. Autor: David B.

Comments are closed.