OSV - Guinovart. Autor: David B.

Fusió Gershwin-Guinovart amb la Simfònica

  • Impressionant actuació d’Albert Guinovart al Teatre la Faràndula.

  • Els actors Ana San Martín i Toni Viñals s’entreguen en una nit nostàlgica dels musicals.

L’Orquestra Simfònica del Vallès es va endinsar divendres en una música espectacular de la mà del reconegut pianista i compositor Albert Guinovart. L’ombra i l’esperit de Gershwim va planejar durant tot l’espectacle pel Teatre perquè a ningú se li escapa ja la passió que Guinovart sent pel compositor americà i les influències que això representa en la seva obra.

El concert va començar amb la conegudíssima suite de My Fair Lady, escrita per Frederick Loewe, un dels musicals més famosos i aplaudits de tots els temps, estrenat al 1956 a Broadway. Loewe, que es va traslladar a Estats Units després de l’èxit aconseguit a Europa, va conèixer Gershwin i va poder també fusionar els seus conceptes amb els dels musicals americans. La Simfònica s’ha trobat molt a gust amb la interpretació d’aquesta suite que destaca pel seu estil eminentment melòdic.

Tot i que Rapsody in blue és l’obra més emblemàtica de Georges Gershwin, el concert en Fa major per a piano i orquestra n’és el més elaborat i potser el més interessant en la carrera artística del compositor americà. Precisament el director de la Simfònica, James Ross, destacava aquest fet a la sortida del concert. La peça regala moments sublims amb una fusió perfecta d’elements propers als jazz i a la música negra. La bellesa de la composició és evident gràcies als seus compassos plens de sentiments contrastats, la qual cosa fa que esdevingui un tema únic, amb la irresistible força de la percussió i del clarinet com a eix central de la melodia. Les semblances amb Rapsody in Blue en són evidents.

OSV - Guinovart. Autor: David B.
Anna San Martín i Toni Viñals, a l’escenari de la Faràndula. Autor: David B.

La segona part ha estat tota una sorpresa. La presència dels actors Ana San Martín i Toni Viñals ha transformat la Faràndula en un recordatori dels musicals més icònics d’Albert Guinovart, començant pel més nou i acabant per Mar i Cel. Ha estat un repàs a les cançons més emblemàtiques de Guinovart i que, inevitablement, recordaven en alguns dels seus passatges les melodies de Gershwin, especialment Barcelona/Requiem del musical Gaudí i l’Himne del poble del musical Scaramouche.

Els fans de Gershwin han percebut novament com alguns dels passatges recordaven Un americà a Paris. Destacable també la interpretació de Tu sí que sí, Chercher l’amour, amb la particular veu d’Ana San Martín, i les tres pertanyents a Mar i Cel. Arrebato ha estat també una peça singular que ha mostrat la compenetració total entre el piano d’en Guinovart i la Simfònica. La simbiosi dels dos cantants amb la Simfònica ha estat perfecta i els forts aplaudiments han fet que es tornessin a repetir Scaramouche i Tu sí que sí.

Ha estat un concert d’aquells que no s’obliden. Albert Guinovart feia anys que no trepitjava Sabadell i ha agraït a la Simfònica que tornés a pensar en ell. La seva predisposició i simpatia li han valgut també el reconeixement del públic que no ha omplert el Teatre, però que ha aplaudit intensament la seva magnífica actuació al costat de la Simfònica. Els pròxims concerts de l’OSV seran dissabte 30 i diumenge 31 de desembre amb el tradicional Festival de valsos i danses.

Foto portada: Guinovart, en un moment del concert. Autor: David B.