Benet Casablancas, imatge d'arxiu. Autor: David B.

Joventuts Musicals homenatja Benet Casablancas

El Teatre Principal ha estat l’escenari aquest divendres d’un homenatge singular i sentit cap a la figura del compositor sabadellenc Benet Casablancas, en el seu 60è aniversari.

El públic habitual dels Concerts de Cambra, amics i amants de l’obra d’en Casablancas li han mostrat la seva estima d’una manera senzilla però intensa, la qual cosa va suposar un agraïment complet del músic cap a la seva ciutat.

L’organització de l’esdeveniment havia previst dues parts per a aquest homenatge. En la primera, s’ha dut a terme una taula rodona on diversos participants, lligats d’alguna manera a Casablancas han exposat les seves idees sobre la seva obra. Santiago Serrate, director d’orquestra i moderador de la conversa ha començat agraint el suport rebut per part de tota mena d’institucions públiques i privades i molt especialment de l’ajuntament de Sabadell i de l’Orquestra Simfònica del Vallès.

Serrate ha remarcat la part més humana d’en Casablancas, definint-lo com un “home savi”, un humanista en majúscules, un home complet amb una gran formació en totes les vessants artístiques i una capacitat d’anàlisi impressionant. Pel que fa a la música, ha precisat que era molt exigent, plena de girs melòdics, sensacions diverses i dramatisme, bolcant-ne moments vitals de l’artista. L’altra característica important que ha destacat és el seu estil propi. “Quan sonen les primeres notes, saps que és ell”, va dir.

Benet Casablancas
Un moment de l’homenatge, amb Benet Casablancas al centre. Autor: David B.

Benjamin Davies, compositor i musicòleg ha posat l’èmfasi de la seva intervenció en el fet de que la música de Casablancas és molt generosa, oferint a l’oient molta intensitat, comparant-la amb les diverses capes d’un arbre que ha anat creixent. Jordi Cots, president de l’OSV ha insistit en aquesta intensitat que roman en la música del compositor sabadellenc i que és plenament incòmoda, doncs exigeix, d’una banda, una gran preparació, i d’altra una especial atenció per part del públic. En certa manera, ha persistit Jordi Cots, és antisistema, doncs va contra els temps que corren, tot i que mostra també una gran honestedat, ja que no hi ha concessions a res i pot fer allò que vol.

L’escriptor Antoni Dalmases ha mostrat la constant relació de la música d’en Casablancas amb la literatura, insistint en el fet d’aquest objectiu principal que tot art persegueix, incomodar i inquietar l’espectador, més enllà del fet musical.
Finalment ha estat el torn d’en Benet Casablancas que, clarament emocionat, ha agrat a tothom la seva presència, passant ràpidament a explicar les bases de la música que va voler sintetitzar en els conceptes de gosadia, de repte, de recerca d’alguna cosa. Ha considerat igualment important la idea de la immediatesa i dels estímuls, confessant que mai un artista arriba a fer l’obra que havia previst. “La música ha de ser capaç d’emocionar, de transcendir-hi”, va dir.

Per acabar el debat, els tertulians han posat damunt la taula els diversos reptes de la música contemporània. Cots, per exemple, ha assenyalat la vessant d’evasió que porta implícita la música, de fugida del món real. Tanmateix s’ha preguntat si ha fet una evolució tan ràpida que no hem tingut temps per tal d’assimilar-la. Benet Casablancas ha destacat l’actualitat dels grans clàssics com Bach però va insistir en l’aspecte més lúdic de la música on el fet més important podria ser l’exploració de les sensacions humanes, on sempre hi ha alguna cosa a descobrir.

Pel que fa al concert pròpiament dit, ha comptat amb la participació de diversos solistes de la Simfònica, així com de l’actor Albert González, el pianista sabadellenc David Casanova i el saxo Francisco Martínez, sota la direcció de Santiago Sarrate. Els participants han homenatjat en Benet Casablancas amb una petita peça de no més d’un minut feta a partir del seu nom i composada per Benjamin Davies, passant tot seguit a interpretar els temes previstos en el programa, destacant-ne, al meu entendre, els Epigramas Cervantinos (2016) i Impromptu (2009) per la seva intensitat al piano, i executades d’una manera extraordinària per David Casanova. Aquesta mateixa intensitat la plasmen les altres obres interpretades pels solistes i on podem copsar tot allò que s’havia dit al principi en el debat. Contrastos constants, notes agudes i participació essencial de la percussió.

L’obra d’en Benet Casablancas no està feta pel gran públic, al qual li cal també una gran formació. No obstant això, és imprescindible endinsar-se en un compositor únic i reconegut arreu. Recordar, només com a exemple, que els seus Epigrames Cervantinos van ser un encàrrec amb motiu del IV Centenari de la mort de Miguel de Cervantes. A més, en els pròxims mesos l’esperen concerts als Estats Units, Canada, Àustria, Japó, Alemanya i diversos països sud-americans.

El concert ha acabat amb les paraules de l’homenatjat felicitant els músics per la feina feta i recordant que la música feta des de Sabadell té un propòsit d’esdevenir universal. I va acabant dient una frase de Rainer María Rilke “La veritable pàtria de l’home és la infància”, recordant que mai no ha marxat de Sabadell.

El concert ha estat enregistrat per Catalunya Ràdio i se’n farà un CD per tal de que quedi constància d’aquest esdeveniment cultural i personal cap a la figura del gran compositor sabadellenc Benet Casablancas.

Foto portada: un moment del concert. Autor: David B.

Comments are closed.