Vicent Alberola lidera l’èxit de la Simfònica del Vallès.
Copland, Bernstein i Williams, protagonistes del concert.
El Teatre La Faràndula va viure divendres un d’aquells concerts màgics. Anunciat com Bernstein a la ciutat, el gran protagonista va ser indiscutiblement el compositor Aaron Copland i, com no, el ja conegut director valencià Vicent Alberola que va mostrar una vegada més el seu gran domini del clarinet. El públic que s’hi va acostar era aquesta vegada més jove i va poder comprovar com la música americana de la primera meitat del segle XX és encara molt vigent.
El concert va començar amb l’obertura de la música de la pel·lícula The cowboys, del famosíssim i prolífic compositor John Williams. Amb un estil molt propi i particular, Williams porta més de 60 anys de carrera i és considerat un dels grans de la música de pel·lícules. Proper al neoromanticisme, la Simfònica del Vallès va saber mostrar en tot moment aquella força poderosa que emanen de les partitures de Williams. Va ser com una mena de tastet a l’espera del gran concert dedicat íntegrament al compositor americà del dia 2 de desembre.
La primera part va acabar amb el Concert per a clarinet d’Aaron Copland, obra escrita al 1949 per al seu amic Benny Goodman. Amb barreja de diversos ritmes i melodies, és un intent d’acostament al jazz amb parts de considerable dificultat i on les notes més agudes posen el punt més destacat. No hi ha dubte que és una obra on Vicent Alberola pot demostrar perquè és considerat un dels millors clarinetistes actuals i que sap sorprendre per la seva elegància i finor.
La segona part va començar amb tres danses del musical On the town, nascut a Broadway al 1944 i portat al cinema al 1949. Música plenament americana amb la força i l’ímpetu necessàries per captar l’atenció del públic en tot moment. La Simfònica en ple, amb tots els instruments col·laborant en la creació artística, aconsegueix traslladar-nos a la famosa avinguda de Manhattan amb melodies que recorden una època, un estil triomfant i que encara ara aixeca passions. Una mica de Georges Gershwin es cola entre les notes de Bernstein. No és casual, doncs Bernstein va ser sempre un gran admirador del compositor de Rhapsody in Blue.
Novament Copland envaeix la Faràndula amb una interpretació magistral per part de la Simfònica, on les percussions, els trombons i les trompetes posen un punt i final esplendorós amb una obra d’una potència extraordinària. La dificultat hi és palesa, amb una energia i rapidesa extraordinàries. Les quatre danses de Rodeo son en sí una evidència de la perfecció de Copland que sap destriar en tot moment l’instrument que ha de ser el capdavanter, per tornar a fusionar l’orquestra en un moment determinat. La Simfònica ha interpretat a la perfecció unes peces difícils i ha provocat els aplaudiments del públic assistent. Vicent Alberola, somrient, ha sortit fins a quatre vegades a l’escenari per agrair les mostres d’afecte.
Proper concert
El pròxim concert de la Simfònica, divendres, dia 2 de desembre a les 21 hores, dedicat a la música de les pelicules de John Williams. Comptarà amb la presència dels actors de doblatge Mercè Montalà i Salvador Vidal i serà dirigit per Rubén Gimeno.
