Foto portada: Enric Martínez. Autor: David B.

La veu d’Enric Martínez-Castignani captiva el Principal

  • Siempre nos quedará París… omple la platea del Principal.

  • Complet repàs a cançons de diversos compositors amb vincles parisencs.

El penúltim concert de Cambra de la temporada organitzat conjuntament per Joventuts Musicals i l’Ajuntament de Sabadell ha tingut com a protagonista al baríton Enric Martínez- Castignani i a la pianista Alba Ventura. Sota el títol Siempre nos quedará París…, Martínez-Castignani ha fet una tria acurada de compositors que per diverses raons s’havien format o havien viscut a París, oferint un concert complet i vistós on el públic que omplia la platea del Teatre Principal ha pogut gaudir d’una de les millors veus del panorama europeu.

Enric Martínez-Castignani ha sortit a l’escenari impecablement vestit i amb la idea d’explicar de manera completa les peces que cantaria. En la primera part, ha volgut remarcat la importància de la música vocal de l’època dels compositors, que pateix canvis importants, ja que es troben entre el post-romanticisme i els inicis de l’ impressionisme. “La interacció entre les diferents manifestacions artístiques produeix resultats meravellosos”, ha assenyalat el baríton. Gabriel Fauré, el compositor més important de França a finals del segle XIX i principis del XX ha iniciat el concert amb dues cançons on es reflecteix la lluita de l’amor i la mort. Ha estat el torn després d’Henry Duparc, music francès que s’inspira de la pintura i de la poesia de Charles Baudelaire, volent també que els colors traspassin les obres i que quedin impregnats en les seves cançons. Finalment, les cançons de Reinaldo Hahn han posat punt i final a la primera part del concert. Abans, però, Martínez-Castignani ha volgut destacar la vessant més lúdica d’aquest compositor d’origen veneçolà i espanyol que era conegut no només per haver estat un nen prodigi sinó perquè era el centre d’atenció quan entrava en algun lloc, doncs era considerat un músic complet i amb molta fama. Parella de Marcel Proust, va inspirar-li molts dels seus poemes, aconseguint ser durant uns anys Director de l’Òpera de Paris.

Un moment del concert al Principal. Autor: David B.
Un moment del concert al Principal. Autor: David B.

La segona part ha fet un salt geogràfic important, amb dos compositors catalans, Eduard Toldrà i Frederic Monpou, i un d’andalús, Manuel de Falla. El primer va estudiar a París amb una beca del govern espanyol i Martínez-Castignani ha triat tres petites cançons on fa una evocació de la natura, destacant-ne per la seva originalitat Aquarel.la del Montseny. El “Cantar del Alma”, de Frederic Monpou, i lletra del poema de Sant Joan de la Creu ha sonat de manera pausada i delicada en la veu del baríton català que en tot moment ha mantingut una serenor i una concentració precises. El piano sol donava l’entrada a la seva veu també sola i reflectia l’espiritualitat que portava implícita la peça.

Manuel de Falla ha sonat fresc i alegre. Les set cançons populars han anat des de El paño moruno fins a la força de Polo passant per la calmosa Nana i la previsible Jota.

Cal destacar també la interpretació al piano de l’Alba Ventura, que compta amb una gran trajectòria concertística i que va fer el seu primer concert amb 13 anys. Professora titular al Conservatori Superior de Música del Liceu, Ventura ha actuat com a solista a tota Espanya i també en sales de prestigi a tot Europa, tenint com a professors destacats músics espanyols i estrangers. Al 2015 se li va atorgar el Premi IMPULSA de la Fundació Príncep de Girona.

Ha estat un final de concert esplendorós, on Martínez-Castignani ha demostrat una vegada més, d’una banda una tria ben treballada i d’altra banda una veu magnífica amb un registre particular que no deixa indiferent. Els aplaudiments del públic han tingut com a recompensa la cançó Ojillos negros també de Manuel de Falla.

Foto portada: Enric Martínez. Autor: David B.