El gintonic és un tot un clàssic però s’ha tornat la beguda de moda per fer compatible simplicitat i elegància.
Una enoteca del Centre organitza un taller per elaborar aquest combinat.
És tot un clàssic de la cocteleria, però envoltat d’amples i brillants copes i tot un alè de contemporaneitat segle XXI, és la beguda de moda. Ginebra, tònica i gel. El Gin Tonic s’ha tornat últimament en el rei dels còctels. Coneixedors de la tirada d’aquest combinat, aquest divendres un grup de persones han assistit a un taller de Gin Tonics organitzat per l’enotena Mussons, al Centre.
Durant molt de temps, ha estat un gran obligat a les sales de festes i pubs, només a la memòria de quatre clàssics i fidels seguidors. Però ara és el més in. Tothom vol saber com fer un Gin Tonic de primera, quines marques són millors i quin ordre cal seguir per aconseguir la millor harmonia. Proliferen les cartes de Gin Tonics, els pubs augmenten el seu assortit de ginebres i dia a dia apareixen noves i cada cop més selectes tòniques al mercat. Les marques, com Schweppes, asseguren que han pujat un 12 per cent les vendes de tònica pel boom del gin tonic, i cal dir-ho el combinat puja el seu preu.
Però, que cal per fer un bon Gin Tonic?
Segons Jaume Mussons, organitzador del taller d’aquest divendres, un dels atractius del combinat és la seva simplicitat, davant d’altres creacions més complexes. “Amb una bona ginebra i una bona tònica, tindràs un bon gin tonic”, diu, mentre assegura que el fet que sigui una beguda simple però elegant i fresca ha ajudat a la seva prolieració.
També estar associat a tota una història romàntica, sent una aportació índia durant l’imperialisme britànic utilitzada per combatre la malària. El misticisme li ajuda, com al mojito o al CubaLibre, a crear un aura que afavoreix aquest combinat.
La importància de la copa i del gel
Malgrat tot, com va explicar el bar tender Esteban López, cal prendre un seguit de garanties i precaucions per tenir un producte excel·lent.
La primera: el Gin Tonic ideal no és per a discoteques ni per a gots de tub. L’ideal és la copa ampla, la copa baló, a ser possible amb peu. Ajuda a oxigenar la ginebra i el peu evita que s’escalfi massa ràpid. I és que una de les claus és la temperatura. El Gin Tonic ha de beure’s fred, molt fred. El gel ha de ser de bona qualitat, d’aigua mineral, quan més congelat millor i la copa ha d’estar ben freda abans d’abocar-hi les begudes. Un cop es refreda la copa amb els glaçons s’ha d’escórrer l’aigua per evitar aigualir el combinat.
Llavors s’hi posen un 50 centilitres de ginebra. “És imporant la mesura”, diu Mussons, “ni massa ni massa poca”. Després la llimona o la llima, segons quina ginebra el cogombre. I finalment la tònica. Important: abocar-la poc a poc, tant com sigui possible, fins i tot a través d’una cullera. Cal evitar les bombolles i no moure molt la copa.
Per tant, com va dir López, aquesta beguda és ideal per a prendre-la amb calma, assegut, i no per anar voltant per la discoteca amb ella. El Gin Tonic ha d’estar més associat a la calma que a l’enrenou.
Taller de Gin Tonic
Una desena de persones han tastat un seguit de combinats aquest divendres en la primera cata organitzada per l’enoteca Mussons fora del vi. “Han anat provant i ha estat molt bé perquè ha estat molt participatiu”, assegura Mussons mentre que un dels participants, Ezequiel Herrera, diu que “gairebé tot el que s’ha explicat ho desconeixia totalment, així que ha estat tot un descobriment; ara veig el Gin Tonic amb una amplitut bastant més gran que la de simple combinat, que és com ho veia fins ara”.
L’enoteca sabadellenca, que ha fet ja tres tallers de vins, vol realitzar activitats similars al voltant del món dels licors de forma recurrent. Els participants han sortit satisfets després de tastar tres ginebres i mitja dotzena de tòniques, a part d’elaborar en una ocasió les seves pròpies creacions.
D’altra banda, els assistents han après els diferents orígens entre els tres tipus de ginebra: genèrica, desti·lada i London Gin. I s’han endut cap a casa la recepta per fer un gran combinat.
