El documental Estem voltants de pocavergonyes s’ha estrenat aquest dimecres a dos quarts de vuit del vespre als Cinemes Imperial. No només s’ha omplert tot l’aforament de la sala, sinó que desenes de persones s’han quedat fora. El col·loqui previst després del film s’ha hagut de suspendre perquè els organitzadors s’han vist “desbordats”. Aquesta estrena és el quart i principal acte de la Setmana Joan Oliver i la Colla de Sabadell, la qual celebra el centenari dels també coneguts com El grup de Santa Rita.
L’estrena del documental que homenatja a La Colla de Sabadell ha aplegat a més de 400 persones als Cinemes Imperial aquest dimecres a dos quarts de vuit del vespre. Per sorpresa de la directora, Clara Soley, el nombre d’assistents ha superat en bona part les seves expectatives i, en conseqüència, s’ha vist obligada a cancel·lar el col·loqui que hi havia previst després de la projecció.
“Estem desbordats. Som més de 400 persones i només tenim tres micròfons. Havíem previst un col·loqui en petit comitè, i amb les dimensions reals això és inviable” comunica amb un regust agredolç Soley.
L’estrena d’aquest documental és el quart acte que la Comissió 100 Anys de la Colla de Sabadell i l’Ajuntament han organitzat per commemorar el centenari de La Colla així com el seu 120è aniversari, que serà dijous 29 de novembre. En total són 10 activitats, desplegades del 22 de novembre a l’1 de desembre, que homenatgen al grup d’intel·lectuals que van revolucionar el panorama cultural català (més info: ‘Documental, xerrades, itineraris: tots els actes de la Setmana Joan Oliver i la Colla de Sabadell’).
Donada l’afluència de públic, tant l’organització com la regidoria de Cultura de l’Ajuntament s’han compromès a programar més passis del documental.
La moralina de La Colla de Sabadell
Estem voltants de pocavergonyes és un documental divulgatiu. És a dir, no només vol recórrer la trajectòria històrica i influència del Grup de Santa Rita en el territori català, sinó que vol reivindicar la seva filosofia en l’actualitat. L’ús de l’humor per transgredir l’estètica cultural és un dels valors que, segons els autors, s’ha de recuperar. El títol fa referència a l’aparença descarada dels seus membres, com Joan Oliver, Francesc Trabal i Armand Obiols, però alhora està carregat de sarcasme:
“Els de la Colla sabien bé el que es feien. Eren els mestres del llenguatge” indica una de les fonts del documental, la filòloga Maria Campillo.
El realitzador del film, Rafael Uyà, data el naixement d’aquest projecte a l’octubre de l’any passat, ara fa una mica més d’un any, però el rodatge no va començar fins al maig. Estem voltants de pocavergonyes ha estat ideat i dirigit per la sabadellenca Clara Soley i els actors que hi apareixen també són de la ciutat. A banda del fil narratiu que mostra l’evolució de La Colla de Sabadell, el documental també incorpora una desena d’entrevistes a diferents intel·lectuals catalans. Algunes escenes s’han recuperat de la Filmoteca, altres s’han gravat in situ i també hi ha recreacions de l’època pertanyent a aquest moviment sabadellenc. Totes elles són en català.
Què era La Colla de Sabadell?
Popularment, es consideraven “uns nens de casa bona” que es dedicaven a fer bajanades perquè no tenien res millor a fer. Tanmateix, històricament se’ls considera un grup d’intel·lectuals del Vallès Occidental, la majoria de Sabadell, que van revolucionar el panorama cultural català des dels anys vint fins a la guerra civil.
Els joves utilitzaven la sàtira i l’humor absurd, és a dir de l’obvietat, per criticar la passivitat de la cultura de l’època. Consideraven que li faltava suc i que aquest element havia estat absent durant tot el noucentisme. Per això, l’any 1925 van crear una editorial sabadellenca: La Mirada. La seva particularitat és que els llibres estaven embolicats amb una faixa i a l’interior només hi havia “quatre gargots mal dibuixats”, com deien els autors. Des del Diari de Sabadell de l’època van tenir una de les plataformes que més impuls els va donar, ja que l’utilitzaven per difondre notícies falses però que provoquessin una reacció als lectors.
Aquesta reacció no sempre els era favorable. Malgrat que una part de la població entenia el seu sentit de l’humor, una altra part no aprovava les seves accions. Per bé o per mal, aquest grup revolucionari de Sabadell va deixar la seva empremta i un segle més tard encara se’ls recorda. Aquest 29 de novembre se celebra el centenari del naixement d’un dels seus principals membres, Joan Oliver ‘Pere Quart’.
