L’exili, a través de la família Burguès-Padrós

Retrat de casament de Frimari Burguès i Hortènsia Padrós, Sabadell, 19 de maig de 1923 (Joan Vilatobà i Fígols / AHS)
Retrat de casament de Frimari Burguès i Hortènsia Padrós, el 19 de maig de 1923 (J.Vilatobà / AHS)

Van marxar de Sabadell amb la derrota republicana i no van tornar fins 51 anys més tard. El Museu d’Història explica des d’aquest dimecres l’exili a través de la història d’una família local, els Burguès-Padrós. Es dona el cas que són descendents del popular terrisser i estimat cronista local del segle XIX i XX Marian Burguès. 

Frimari Burguès va ser fill de Marian Burguès, terrisser i lliurepensador, autor per exemple del volum Sabadell del meu record. Tant ell com la seva dona, Hortènsia Padrós, entren als importants cercles espiritistes de l’època a la ciutat (al Centre d’Estudis Psicològics) i de l’esperantisme, amb gran predicament al Sabadell del primer terç del segle XX. Formen part de diversos grups excursionistes, com el Brot Vallesenc del Cercle Republicà Federal, més conegut com el ‘Círcol‘. La seva primera filla, Cleòpatra Burguès, neix l’any 1925.

Cleòpatra Burguès llegint amb el seu avi Marian Burguès, Sabadell, 1928 (Frimari Burguès / AHS).
Cleòpatra Burguès llegint amb el seu avi Marian Burguès, Sabadell, 1928 (Frimari Burguès / AHS).

Amb l’esclat de la guerra l’estiu de 1936, Frimari treballa a la fàbrica Baygual Llonch, que fabricava avions de guerra per a l’exèrcit republicà, i també a l’aeròdrom de la ciutat. Mentrestant, la filla acaba els seus estudis primaris en una de les escoles populars impulsades pel govern republicà, l’Institut-Escola de Manuel Bartolomé Cossío.

A finals de gener de 1939, amb l’ocupació franquista avançant ràpidament cap a Barcelona i el seu entorn, la família va fugir a França. Allà el pare va ser internat en un camp de concentració 100 dies. Va sobreviure al tifus. La dona, Hortènsia, i la filla Cleòpatre van ser tancades en un centre de refugiats a la costa bretona, a 1.000 quilòmetres de distància. Gràcies a una antiga amistat, Conrad Montava, es van poder posar en contacte, reagrupar a Seta (Llenguadoc) i embarcar-se al vaixell de vapor Sinaia camí de Mèxic, on van arribar al 13 de juny de 1939, després d’un viatge de 19 dies. Van poder exiliar-se a Mèxic gràcies a la política d’empara del president mexicà Lázaro Cárdenas. Es van establir a la capital, Mèxic DF (ara Ciutat de Mèxic).

Retrat familiar dels Burguès-Padrós, Mèxic DF, 1943 (autor desconegut / / AHS).
Retrat familiar dels Burguès-Padrós, Mèxic DF, 1943 (autor desconegut / / AHS).

Un cop al país centreamericà, Frimari es va dedicar a la construcció de maquinària per al ram tèxtil, va reprendre la seva passió per la talla de fusta i va vendre i exposar objectes i mobles. Dos anys després neix la segona filla, Heidi Burguès, que va estudiar juntament amb Cleòpatre a l’Instituto Luís Vives i l’Acadèmia Hispano Mexicana, centres creats per a exiliats espanyols. Entre 1940 i 1960, la família té en l’Orfeó Català de Mèxic una segona llar, formant part del grup de cant coral i de l’Esbart Dansaire, participant de l’activitat cultural i social del centre.

Cleòpatra i Heidi Burguès Padrós, el dia del casament de la primera a Mèxic DF, 1948 (autor desconegut / AHS).
Cleòpatra i Heidi Burguès Padrós, el dia del casament de la primera a Mèxic DF, 1948 (autor desconegut / AHS).

Hortèsia i Frimari van tornar finalment a Catalunya. Però ja no van viure gaire més. Hortènsia Padrós va morir aquell mateix anys 1990 a l’Hospitalet de Llobregat. Frimari Burguès ho va fer sis anys després a Sant Cugat. La filla gran Cleòpatre ho va fer a Mèxic l’any 2015. Bona part del material de l’exposició ha estat aportat per la darrera descendent del nucli familiar, Heidi Burguès Padrós.

L’exposició

La mostra, titulada Memòria d’un exili. La família Burguès-Padrós (Mèxic 1939-1990), exhibeix una gran quantitat de fotos, en part a partir del fons del terrisser i cronista local Marian Burguès. Però també objectes i documentació guardats pels membres de la família al llarg dels anys.

La mostra ha comptat amb la col·laboració del Museu Memorial de l’Exili de La Jonquera , que aporta el reportatge amb imatges colpidores de refugiats espanyols a l’exili francès L’exode d’un peuple, i de l’Arxiu Històric de Sabadell. La mostra serà inaugurada aquest dimecres 16 d’octubre i clausurada el 11 de desembre.

Activitats paral·leles

Durant aquests dos mesos s’han programat activitats. Així el 17 d’octubre hi haurà la conferència De l’exili català a Mèxic, a càrrec de l’historiador i fill d’exiliats José M.Murà. El 20 d’octubre, de la mà de Sabadell per la República i el Centro Cultural de Torre-romeu es farà una sortida fins el Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera i altres espais vinculats a l’èxode republicà. Finalment el 28 de novembre Antoni Cisteró pronunciarà la conferència Testimonis de la retirada.

El Museu d’Història, la guerra i l’exili

El Museu d’Història ha destinat part de les seves exposicions en els darrers temps a aprofundir en diversos aspectes vinculats a la Guerra Civil i l’exili. Així aquesta mostra se suma a les que s’han fet sobre els deportats sabadellencs als camps nazis, les llambordes en el seu record, el cas particular de les germanes Masachs, les sirenes antiaèries de Sabadell i Gernika o sobre l’entrada de les tropes franquistes a Sabadell, el 27 de gener de 1939. 

Foto portada: el vaixell, vapor francès, Sinaia, en el qual van viatjar els Burguès-Padrós a Mèxic, del 26 de maig al 13 de juny de 1939 (Postal de l’Arxiu familiar d’Heidi Burguès Padrós, AHS).