Hi ha escriptors que són com el Guadiana: ara apareixen en el mercat editorial, ara desapareixen dels catàlegs. Una llista feta de pressa i corrent inclouria gent com Stefan Zweig, André Maurois, Henrich Boll, G.K. Chesterton o el mateix Giovanni Papini, força publicats als anys 60 i 70, desapareguts i menystinguts durant les següents dècades (i fins i tot considerats antiquats i carrinclons), i recuperats i etiquetats amb el segell de l’excelència amb l’arribada del segle XX. Deu ser que són un tipus de clàssics lligats al signe dels temps.
Giovanni Papini no sols va escriure novel-les i relats, sino que part de la seva producció va ser enfocada a atiar la controvèrsia religiosa amb biografies i tractats que, des de l’ateisme primer o des del catolicisme després, no deixaven ningú indiferent. Gog és una obra tardana i, encara que fuig del debat religiós, presenta un personatge mesiànic, totpoderós i omnipresent, que, enriquit econòmicament de manera ilimitada i poc clara, enclaustrat en un psiquiàtric per la seva dubtosa capacitat mental i absolutament repulsiu en el seu aspecte físic (vaja, el pitjor possible reunit en una sola persona: ric, boig i lleig), ens fa arribar el seu diari fragmentat de totes les entrevistes, coneixences i relacions que, gràcies a la influència que donen els diners, ha cultivat amb individus de tota ralea.
Així, desfilen per aquestes pàgines, des de grans pensadors i polítics com Einstein, Freud, Lenin, Gandhi o Edison, accessibles perquè els diners obren totes les portes, i que aprofiten per deixar anar el seu discurs, fins a sonats anònims que ofereixen els seus projectes delirants al multimilionari Gog amb l’esperança de rebre financiació i mitjans. Però l’anonimat o la notorietat dels personatges només té un orígen nominal. Perquè si alguna cosa destaca és l’equiparació absoluta entre uns i altres, de manera que, es tracti d’Einstein o d’un “mindundi” qualsevol, la seva història o el seu pensament es comprimeix en dos o tres fulls, extensió límit de cadascún dels capítols, en un intent de diluïr les fronteres entre la genialitat i la bogeria, doncs tenen tant a dir el físic més prestigiós de la història com el primer que passa, i ambdós, físic i passavolant, esgrimint discursos al límit de la paranoia o de la profecia.
I és que Papini, fent ostentació imaginativa, s’atreveix amb tot. Arquitectura, escultura, historiografia, religions, col-leccionisme, tots els aspectes de la vida humana són tractats amb una presciència futurista, convertint en simples simulacres fets essencials que esdevindran amb posterioritat fites cabdals en el món de l’art, la literatura i el comportament humà. No és d’extranyar que algunes de les prediccions i troballes esmentades hagin servit de font, tant en aspectes formals com de fons, a grans mestres com Italo Calvino, Jorge Luís Borges, Arreola, o Alejo Carpentier, que en algunes de les seves obres han pres com a punt de partida algun dels projectes esbojarrats d’aquest llibre.
El caràcter de precursor de Papini és innegable, com també ho és el de deconstructor “avant la lettre”, perquè si alguna cosa es manifesta en cada capítol és la voluntat de desmontar un concepte establert i estrictament afermat per, tot seguit, recomposar-lo i reutilitzar-lo mantenint l’esència i desfigurant la presència. Un exemple: Gandhi, símbol del compromís i la identificació amb el poble autòcton de l’Índia, de la voluntat d’independència i emancipació respecte de l’Anglaterra imperialista, afirma categòricament que és precisament la seva educació britànica i la influència de la cultura europea la que alimenta el seu esperit revolucionari, en contraposició a l’imatge tòpica d’un Gandhi altaveu transmissor del valors espirituals hindús.
I aquest és només un exemple entre molts. Com un Houdini de les paraules, Papini fa desaparèixer idees prefixades i valors preestablerts per fer-nos-los aparèixer de diferent manera i en diferent lloc. Per tant, si ens acomodem amb Gog entre les mans, en obrir la primera pàgina ja sentirem que comença l’espectacle i ressona l’eslògan: senyores i senyors, amb vostés, el gran Papini!!.
