Una biografia familiar pot arribar a ser una llauna de primera. Ens tempta la curiositat conèixer les interioritats de les diferents generacions, les grandeses o misèries dels seus integrants i com es vencen les adversitats o s’assoleixen els èxits. Però per gaudir d’una bona biografia familiar es requereix alguna cosa més que elaborar un complex arbre genealògic. Cal un bon material original, és a dir, una família de la que realment es pugui explicar alguna cosa que la distingeixi de les altres, una participació important en els successos històrics que l’envolten i, per descomptat, last but not least, un cert ofici narratiu de l’autor per donar-nos-ho a conèixer. Hi ha hagut bones biografies d’aquest tipus: els Rotschild, els Kennedy, els Wittgenstein, encara que totes narrades des de l’exterior, per autors excel-lentment documentats però aliens al sentiment de pertinença que atresora Edmund de Waal.
Edmund de Waal és descendent, encara que el seu nom no ho indiqui, de la família Ephrussi, dinastia de banquers que al seu moment van arribar a dominar les finances europees i es van fer amb la flor i nata de l’alta burgesia continental.
Els netsuke són escultures en miniatura d’origen japonès representant petites escenes de la vida quotidiana, l’existència de les quals es remunta al segle XVI. Pot semblar que aquest paràgraf s’hagi colat de manera accidental, però no és així. Els esmentats netsuke serviran durant tot el llibre de fil conductor de la narració, ja que la història de la família comença amb la seva adquisició progressiva a finals del segle XIX fins a configurar una estimable col-lecció i acaba amb la seva recuperació després de la Segona Guerra Mundial. El viatge dels netsuke pel París de finals del XIX, per la Viena de la primera meitat del segle XX i pel Tòquio de finals del mateix segle serveix de referència per retratar l’antisemitisme del cas Dreyfuss, l’ascens del nazisme i l’annexió d’Àustria o les conseqüències de la derrota atòmica al Japó imperial.
Certament, els netsuke actuen com un guia turístic-cultural de l’esdevenir d’Europa, però també atorguen valor, com per osmosi, als petits detalls, en un exercici en el qual s’obliga a atendre la minúcia amb la mateixa intensitat amb què hom s’aclapara davant els grans fets. Això permet transitar per la història europea d’una manera ambivalent, amb una doble perspectiva, tant microscòpica com telescòpica, atenent al mateix temps a aquella màxima de que “el petit és bonic” i a la visió global que determina que a la història se la pugui anomenar Història. Tots els Renoir, els Degas o els Manet propietat de la família desapareixen en paral-lel a la desaparició de la seva fortuna (com a prototip del jueu europeu, els Ephrussi van passar de l’enriquiment il-limitat fins a mitjans del segle XX a la ruïna absoluta com a conseqüència de l’expropiació de seus béns a causa de les lleis de Nuremberg), però els netsuke romanen en l’inventari familiar perquè fàcilment poden passar de mà en mà, ocultar-se a l’ambició aliena, sobreviure a la destrucció i esquivar les amenaces externes, un elogi a la resistència que pot trasplantar-se als valors i la dignitat dels Ephrussi.
Però si bé és cert que el material de partida és suculent, en tant que els Ephrussi atresoren una història digna de les millors sagues, que la seva implicació en la història europea més recent va molt més enllà d’una participació secundària, i que el seu ascens i caiguda es converteix en model de l’esdevenir de moltes de les més destacades famílies d’origen jueu, també ho és que Edmund de Waal, encara que amb un entusiasme molt benintencionat i una sensibilitat nascuda de la proximitat consanguínia, no és un narrador d’ofici i això provoca que l’interès decaigui per moments i la tensió pateixi de manca de rigor literari. Un interessant arxiu, un feble document.
Esteve.
One Comment