Crítica literària: ‘TUS, un empriu sabadellenc’, de Jordi Serrano

L’obra sobre la història de la TUS de Jordi Serrano ve a omplir un forat de l’historiografia local sobre l’evolució dels transports urbans a Sabadell. El llibre va ser presentat el passat 7 de març al Teatre Principal. Més info: ‘Presentat el llibre que repassa la utopia de la TUS‘. 

El llibre, luxosament editat i àmpliament il·lustrat, desenvolupa a través de 333 pàgines i vuit capítols una història dels transports públics a Sabadell des del 1907 fins al nostres dies, encara que l’obra es centra en el període que arranca el 1982 quan la Societat Cooperativa Limitada Transports Urbans de Sabadell (TUS) va començar a prestar el servei a la ciutat.

Portada del volum editat per la TUS.
Portada del volum editat per la TUS.

El llibre s’estructura cronològicament en tres grans etapes històriques. S’inicia amb el capítol titulat “prolegòmens”, que abasta el període comprès entre 1907 i 1975 i consta de  dues parts diferenciades. A la primera, que arriba fins el 1935, s’exposen els orígens del transport públic a la ciutat, amb l’interludi de l’experiència de la municipalització del servei, a càrrec de la Cooperativa d’Obrers d’Autobusos de Sabadell, durant la Guerra Civil. A la segona (1940-1975), s’expliquen les deficiències del servei d’autobusos de Miquel Martí Adell que va recuperar la propietat de la companyia amb l’ocupació franquista de la ciutat. De fet, la concessió del servei havia expirat el 1936 i fins el 1953 Martí operava alegalment, quan l’alcalde José Maria Marcet convocà un concurs públic que va guanyar Martí amb una concessió de 25 anys, ampliables a cinc més, amb un màxim de 50 anys. El 1965 Martí Adell constitueix l’empresa  Auto-transportes Martí SA (ATMSA) a qui va passar la concessió del servei.

En una ciutat en creixement on s’estaven formant nous barris, els autobusos eren un servei imprescindible per tal d’assegurar la mobilitat dels treballadors i la vertebració de Sabadell. En règim de monopoli, ATMSA prestava un servei molt deficient amb una escasa flota de vehicles vells, línies insuficients que no arribaven a tots els barris i sense puntualitat. Unes condicions que provocaven la saturació dels autobusos on els viatgers anaven com en una llauna de sardines i el que es més greu amb una elevada sinistralitat. Això sense comptar amb el tracte autoritari i desconsiderat que patien els usuaris. El malestar contra aquest pèssim servei va cristal·litzar en el boicot als autobusos de 1964, durament reprimit per les forces policials, i la vaga dels treballadors del 1975 per la millora de les seves condicions laborals.

La batalla dels autobusos

La segona part del llibre (1976-1982), titulada “uns temps vertiginosos”, és la relativa a les vicissituds que menaren a la creació de la cooperativa TUS que serà la nova concessionària dels autobusos urbans. Aquesta part resulta, a parer nostre, la més interessant de l’obra. Jordi Serrano procedeix a una minuciosa reconstrucció del conflicte entre el flamant Ajuntament democràtic, presidit per Antoni Farrés del PSUC, i l’empresa ATMSA. Per això, l’autor ha realitzat un buidat sistemàtic de la documentació municipal, de la premsa local i nacional de l’època, d’altres fons escrites, on destaca l’arxiu d’Antonio Trives que va tenir un paper principal en el tema, així com diverses entrevistes orals a altres dels seus protagonistes.

De fet, quan es forma el primer Consistori democràtic, la concessió del servei havia caducat i estava en pròrroga. Segons va explicar Farrés, es va pactar amb el darrer alcalde franquista, Ricardo Royo, que no es fes la convocatòria de la concessió fins les eleccions municipals de 1979.  Quasi immediatament s’encetà una lluita ferotge entre l’empresa i l’Ajuntament que va atorgar una nova pròrroga al concessionari mentre s’estudiaven les tres opcions per la municipalització del servei: gestió directa municipal, constitució d’una societat anònima laboral o una cooperativa de transport col·lectiu. Aquesta darrera va ser l’alternativa que finalment s’imposà amb la constitució de la TUS al desembre del 1980 que guanyarà el concurs per a prestar el servei al juliol de 1981.

Autobusos, als anys 80. Autobusos, als anys 80.
Autobusos, als anys 80.

Tanmateix, això provocà una intensa i dura batalla política, mediàtica i jurídica entre l’empresa i l’Ajuntament que, d’alguna manera, marcà el signe dels nous temps i la ruptura amb determinades pràctiques oligàrquiques del franquisme. En efecte, a favor de l’empresa s’arrengleraren els “poder fàctics” de la ciutat: la Cambra de Comerç, presidida per Joan Grau, segon tinent franquista amb Josep Burrull (1971-1974) i futur cap de llista de CiU (1987), Diari de Sabadell i els partits, CC-UCD i CiU, amb una virulència extraordinària. A favor de l’Ajuntament es posicionaren els partits d’esquerra, PSUC i PSC, el sindicat CC.OO i la Federació d’Associació de Veïns (FAV). Aquí cal remarcar la postura del Banc de Sabadell, dirigit per Joan Oliu, que fou “sotmès a una implacable campanya” per tal de no concedir el crèdit a la TUS, avalat per l’Ajuntament, per tal de sufragar la compra dels nous autobusos que, fins i tot, fou objecte d’un recurs en contra per part dels regidors de CiU, comandats per Xavier Bigatà. Com observa Serrano, “el Banc de Sabadell va trigar només unes hores a adonar-se que les eleccions municipals del 1979 havien provocat un gran canvi en el govern de la ciutat mentre una altra part no volia adonar-se que un cop expressada la voluntat popular les institucions públiques i privades havien de cooperar”.

No podem entrar en les vicissituds de la llarga i complexa batalla política i jurídica entre l’empresa i l’Ajuntament que Serrano reconstrueix detalladament. Només esmentar que, a nivell polític, la qüestió va arribar fins a les més altes instàncies de l’Estat on Antoni Farrés va trobar el suport de l’aleshores vicepresident de l’executiu espanyol Rodolfo Martín Villa, davant el que aquest va qualificar de “mafia del transporte”. Des del punt de vista jurídic, el plet per la concessió va arribar al Tribunal Suprem que va fallar el 1983 a favor de l’Ajuntament. El litigi pels avals obligà a posicionar-se al Tribunal Constitucional que el mateix any va emetre una sentència favorable a l’Ajuntament contra el recurs presentat per la Generalitat per invasió de competències.

Acte de presentació del llibre, el 7 de març. Autor: David B.
Acte de presentació del llibre, el 7 de març. Autor: David B.

Així mateix va obrir-se una altra batalla jurídica amb els treballadors de l’empresa, que durant moltes setmanes van tancar-se als baixos de l’Ajuntament, exigint la subrogació dels seus llocs de treball a la TUS, que podia posar en perill la viabilitat econòmica de la cooperativa i entre acusacions d’estar manipulats per l’empresa. Finalment, l’Audiència Territorial de Barcelona va fallar el 1986 a favor de la TUS.

Balanç d’un servei públic

La tercera i darrera part de l’obra, que arranca del 1982, data a la arrancada del servei fins als nostres dies, titulada “la plenitud”, aporta una valuosa informació sobre l’estructura i el funcionament de la TUS, així com nombroses dades sobre l’extensió de les línies, el nombre d’usuaris per dies, mesos i anys, la tarifació social, les hores de servei, els quilòmetres útils, la velocitat comercial, els tipus de títols de transports, els preus, les aportacions municipals, el nombre de treballadors o la valoració del servei per part de la ciutadania.

En definitiva, l’obra de Jordi Serrano resulta de lectura imprescindible tant per aquells que vulguin conèixer la història dels transports urbans a la ciutat, com per a copsar un dels aspectes fonamentals de com es va produir la transició democràtica a la nostra ciutat.

FITXA TÈCNICA

Títol: TUS. Un empriu sabadellenc. Transports Urbans de Sabadell, 35 anys als servei de la ciutat (1982-2017), 333 pàgines.
Autor: Jordi Serrano Blanquer.
Edita: TUS, S. Coop. C. Ltda. Sabadell, 2018.
Disseny, maquetació i producció: Via Gràfica, SL.
Portada: Werens.
Assessoria lingüística: José Luis Sáez.

Comments are closed.