L’historiador local s’ha centrat en aquesta segona entrega del seu treball monumental en la repressió a la rereguarda, en el conflicte intern entre els faccions del camp republicà, l’obra social desenvolupada per l’Ajuntament republicà i l’anàlisi dels sabadellencs que es passaren al bàndol franquista.
La seu de la Fundació Bosch i Cardellach ha estat dimecres passat l’escenari de la presentació del segon volum de l’obra en cinc volums sobre la Guerra Civil a Sabadell a càrrec de l’historiador local Esteve Deu Baigual.
El primer volum d’aquesta obra monumental, editada per la Universitat Autònoma de Barcelona, la Fundació Bosch i Cardellach i Publicacions de l’Abadia de Montserrat, va ser presentat a finals de desembre de 2017 i està dedicat a una radiografia econòmica i política de la ciutat a la vigília de la conflagració civil (més info: ‘Esteve Deu presenta el primer volum de la seva obra sobre la Guerra Civil‘).
Segon de cinc volums
Aquest segon volum, titulat Repressió, conflicte intern i obra social a la rereguarda, ha estat presentat per l’historiador sabadellenc Josep Maria Benaul i Joan Villarroya, badaloní, catedràtic d’història a la Universitat de Barcelona i un dels grans especialistes en la Guerra Civil.
Villarroya, després de fer un repàs per l’historiografia local sobre el tema, que al seu parer gaudeix d’una “bona salut”, ha valorat molt positivament l’obra d’Esteve Deu pel seu “treball arxivístic impecable”, per la seva tasca analítica i per fer un retrat acurat tant dels botxins com de les víctimes de la repressió, amb un buidatge i una recerca de fons exhaustiu que “no es deixa res”. Al seu parer, Esteve Deu ha posat el “llistó molt alt” a l’elaborar una “història local de referència sobre la Guerra Civil a Catalunya”.
Repressió i obra social a la rereguarda
Esteve Deu ha realitzat un resum del contingut d’aquest segon volum on ha treballat la voluminosa documentació existent en l’Arxiu Històric de Sabadell, els materials de la Causa General contra els republicans després de la guerra, així com altres fons arxivístics. Així mateix ha destacat que des de la publicació del primer volum “ha emergit una documentació oculta” de particulars que li han fet arribar dietaris i altres documents.
L’autor ha puntualitzat que el tema de la reraguarda es tracta en aquest segon volum i en el tercer volum, que ja està acabat, sobre l’economia de guerra a la ciutat. L’objectiu d’aquest segon volum és fer un anàlisi personal a partir del qual realitzar un anàlisi sociològic dels assassinats, sobretot, al començament de la guerra que ha xifrat en 98 persones i que ha dividit en tres blocs.
- En primer lloc, una tercera part van ser eclesiàstics producte de l’anticlericalisme històric de les forces d’esquerra.
- En segon terme, una altra tercera part foren empresaris amb una sèrie de característiques comuns ja que eren ultracatòlics o membres de l’extrema dreta, carlins, militants de la CEDA o que havien ostentat càrrecs a la dictadura de Primo de Rivera.
- El darrer bloc consta d’assalariats, víctimes de revenges personals o de malaurades casualitats.
D’altra banda, també analitza altres formes de repressió com les relatives a les confiscacions de bens o la depuració de funcionaris.
En un altre ordre de coses s’analitza el funcionament dels organismes de gestió municipal, dominada per la figura de l’alcalde del PSUC Josep Moix, i el conflicte intern derivat dels fets de maig de 1937 i de la liquidació del POUM.
Una altra qüestió que s’aborda en aquest segon volum és la relativa a l’esforç de les autoritats locals per millorar socialment les condicions de vida de la població que en el cas de l’ensenyament va ser molt reeixida com demostra el fet que en aquest període la ciutat va disposar de dos instituts de secundària que foren tancats amb l’ocupació de les tropes franquistes i que no es recuperaria fins els curs 1977-78.
Aquest esforç, ha indicat, es va fer malgrat els pocs recursos disponibles que es disputaven l’administració local, l’autonòmica i la central. Així va posar com exemple el cas de les indústries de guerra a la ciutat que obtingueren uns grans beneficis que foren incautats per la Generalitat que només va retornar un 10 per cent del que havia confiscat.
Així mateix es tracta de “l’actuació solidària” al començament de la guerra i en particular en el cas dels refugiats que s’anà deteriorant en el marc d’una penúria generalitzada i pel fet que tant el govern central com el de la Generalitat van incomplir el seu compromís de dotar amb dues i 1,5 pessetes diàries respectivament a cada refugiat.
Finalment, s’aborda l’anàlisi dels sabadellencs que van passar-se al bàndol franquista. Alguns per convicció militant, altres per fer negoci i altres per a viure de les rendes i esperar que s’acabés la guerra. En aquest sentit, ha desmitificat la importància de la quinta columna i del socors blanc que a Sabadell”van fer ben poca cosa”.
Deure ciutadà
L’autor va concloure la seva exposició indicant que estava treballant en el quart volum de l’obra i explicant que en principi tenia previst dedicar-hi 10 anys i que ja portava vuit i mig, tot demanant disculpes si finalment la seva feina s’allargava un o dos anys més.
Abans d’obrir el torn de paraules, Benaul ha manifestat el seu malestar per que aquesta obra de referència només disposi de 88 subscriptors i cap ajuda de l’Ajuntament i ha considerat un “deure ciutadà” donar-li suport.
