Després de la seva primera novel·la Argelagues, l’escriptora i periodista sabadellenca Gemma Ruiz torna a les llibreries amb la seva segona obra Ca la Wenling (Edicions Proa), una història protagonitzada per una perruquera xinesa que viu a Catalunya després de viure un procés migratori.
“M’interessen els personatges que la ficció no ha triat com a mites ni herois”, afirma Ruiz, en una entrevista amb l’ACN. La gran protagonista és la Wenling, però aquest és també un llibre molt coral, en què hi tenen lloc la família de la Wenling, jubilades de Gràcia, joves tossudes, una embarassada enamorada i moltes històries sobre la duresa de la immigració. De fet, una de les denúncies del llibre Gemma Ruiz és el “racisme invisibilitzat” envers les comunitats xineses.
Després de la publicació d’Argelagues, la periodista apuntava idees i retalls de converses buscant inspiració per la seva següent història. A Ruiz li generaven un gran interès les interaccions que es produïen en un lloc que tradicionalment ha estat menystingut per ser tan femení, apunta, com són les perruqueries o els centres de manicures. La periodista prenia notes al carrer, als bars… però va veure que gran part del seu interès se centrava en les perruqueries. I allí es on va decidir ubicar-hi el “cor de la novel·la”. En una perruqueria, on també ofereixen el tractament de manicura, Gemma Ruiz va decidir introduir-hi molts temes que li interessen i un d’ells: “ser de fora i venir a compartir l’espai amb gent que d’entrada et mira de reüll”.
La protagonista de la història és la Wenling, una dona xinesa de Qingtian de la província de Zhejiang, mestressa d’una perruqueria on també fan manicures. A través de la Wenling, l’autora “explorar la història dels nostres veïns xinesos amb qui compartim Barcelona. Em va agradar conèixer gent que va venir de la Xina i que m’expliquessin la seva experiència”. Ruiz es va preguntar per què no s’havia interessat abans per ells ni en sabia res de les seves vides. La protagonista, com diu l’autora, es basa en coneixences personals i és “un compendi de moltes persones que tiren endavant els seus negocis d’una manera admirable sense que ningú ho sàpiga”. La seva vida i la vida que es genera a l’interior de Ca la Wenling és narrat a través dels ulls d’una narradora, que és una clienta del centre i que actua com a documentalista.
La periodista admet que conèixer coses noves és el que la motiva a escriure. “Només m’agrada escriure per contribuir a entendre més coses i conèixer i aprendre”. Ruiz fins i tot va viatjar, en el procés de documentació, a la província xinesa de Zhejiang, i va estudiar la diàspora xinesa americana, que “és d’on ve tot l’origen del racisme tan bèstia però invisibilitzat que pateixen les comunitats xineses arreu del món”.
Admet que Catalunya és un lloc d’acollida, però, també afegeix que “darrera d’aquest títol s’ha de millorar molt. Som d’acollida”, afegeix, però “hi ha molt racisme invisibilitzat i hi ha molta falta d’empatia i d’humanisme “. Lamenta que es classifica “la gent amb etiquetes, que són heretades de la cultura i el sistema de pensament occidental”.
L’autora reconeix que el seu interès es troba amb “les persones que per una qüestió de prejudicis no es troben en primer lloc de la societat, com són les persones grans, les persones migrades, majoritàriament dones, persones que no són riques… “. Ruiz assegura que “tota la sèrie de personatges que la ficció no ha triat com a mites ni herois són els que li interessen perquè no són els que han escrit la història”.
Argelagues
L’anterior i primer llibre de l’autora, Argelagues (Edicions Proa), ha venut ja 25.000 exemplars. La bona acollida de la seva òpera prima no és, per l’autora, “suficient per fer-ne una altra però és un molt bon acompanyament”. Ruiz ha fet més de 100 clubs de lectura i “està molt agraïda perquè Argelagues li ha donat l’oportunitat que hi hagi molta gent que s’alegri que hagi escrit una segona novel·la.
