Kilian Jornet (Sabadell, 1987) publica el llibre Res és impossible, amb l’editorial Ara Llibres, que ja va publicar els seus altres tres títols. El volum, que des d’aquest dilluns és a les llibreries, arriba “en un punt de maduresa de Kilian” i fa un pas més enllà, tant en la “voluntat literària”, com en les “reflexions madures, sinceres i honestes” que el corredor fa del “repàs de la seva trajectòria”, ha dit el director d’Ara Llibres, Joan Carles Girbés.
El quart llibre de Jornet inclou consells pràctics de com és la vida d’un esportista d’elit i reflexions sobre l’èxit, el fracàs, els riscos que assumeix, els entrenaments i la competició. Jornet explica en aquest volum que per a ell “l’entrenament és una forma de vida” i, en la presentació del llibre a Barcelona, ha assegurat que “podria viure sense competir, però no sense entrenar”.
Res és impossible comença amb un adéu i acaba amb una benvinguda. L’inici és un comiat que Jornet fa a la seva parella quan surt cap a una expedició arriscada al Nepal. L’esportista explica que sent una barreja de sensacions, que descriu com “la llibertat momentània d’escapar-se i la nostàlgia del que coneixes i acabes d’abandonar”. “Aquesta arrancada li permet explicar en capítols successius com viu els entrenaments, la seva passió per la muntanya, els dorsals que han marcat la seva trajectòria, els companys que ha trobat pel camí i les experiències que l’han canviat per sempre”, ha explicat Girbés. Entremig de tot això hi ha capítols dedicats a les diverses ascensions a l’Everest, una per cada estació de l’any. Finalment, el llibre acaba amb el capítol titulat “la benvinguda”, en què es retroba amb la parella i decideixen trencar el silenci anant a córrer.
Encara que el títol del volum és Res és impossible, Kilian Jornet ha reconegut que “sí que hi ha coses impossibles”, donades, per exemple, per les limitacions fisiològiques. Tot i això, Jornet considera que “hem de creure que res és impossible, intentar lluitar, treballar, provar coses i després veure fins a on podem arribar d’aquest impossible”.
El plaer de l’entrenament, per davant de la competició
A l’inici del primer capítol hi ha una declaració de principis: “hi ha gent que entrena per competir i n’hi ha que competeix per entrenar, jo soc dels segons, penso que l’entrenament és una forma de vida”. En efecte, Jornet pensa que és més important gaudir del camí, que no pas assolir la meta, ja que després d’anys preparant-se per a una fita, quan l’assoleix sent “certa tristor i un buit”. “Al final aconseguir-ho o no és una anècdota que no té tanta importància. En tots els moments passats és on realment gaudeixes, en anar veient que vas superant coses i vas evolucionant”, ha expressat el corredor de muntanya.
Jornet es defineix en aquest nou llibre com “un enamorat dels esports que practica” i ha explicat que per a ell “entrenar és plaer” i que això li aporta molt més que les competicions. “A mi m’encanta entrenar perquè entrenar és el dia a dia, en canvi les competicions són quatre dies a l’any”, ha emfatitzat l’esportista, que creu que no podria viure sense entrenar. Kilian Jornet és conscient que la seva carrera esportiva en l’àmbit professional un dia s’acabarà perquè “el cos va cap avall”, però ha assegurat que seguirà fent esport.
Malgrat que el corredor català ara valori més els entrenaments, no considera que hagi perdut la motivació per competir: “no estic desmotivat per competir, però la motivació ha canviat de forma”. Fa 10 anys el seu objectiu era aconseguir la victòria, però ara ja no torna a sentir aquella explosió d’adrenalina que va sentir la primera vegada que va guanyar el Zegama o la Pierra Menta. “El que em donarà una emoció forta no és guanyar una cursa, sinó competir per veure si l’entrenament ha funcionat”, ha explicat Jornet, que enguany un dels seus reptes ha estat encadenar diverses curses consecutives.
Entendre el fracàs com un aprenentatge
Un dels temes que es tracten al llibre és la importància del fracàs, reflectit amb frases com “el fracàs no ven, la gent vol només que els expliquin els èxits”. Kilian Jornet critica una societat que està molt centrada en el resultat i en els èxits, quan a vegades el que més omple és el procés. “Dels millors records que tinc en muntanya, molts són coses que no van acabar amb una victòria o un cim, sinó que van ser fracassos a nivell de resultats, però l’aprenentatge que va haver-hi i les coses que vaig viure van ser molt més importants que altres èxits”, ha expressat l’esportista, que pensa que cal replantejar-se “què vol dir èxit i què vol dir fracàs”.
El risc també està present en aquest nou volum i en la carrera de Jornet, que creu que “per superar-se i per conèixer-se a un mateix es fan temeritats”. Segons ell, és aquí on està el vertader aprenentatge: “aprenem d’errors i coses que van malament, en canvi, de les coses que surten bé s’aprèn molt poc”.
Res és impossible, editat en català i castellà, és el quart llibre de Kilian Jornet, que també ha publicat Córrer o morir (2011), La frontera invisible (2013) i Summits of my life (2017). Tots aquests volums superen les 50 edicions i més de 120.000 exemplar venuts conjuntament en castellà i català. “Ens agrada que són llibres de fons, que continuen vius després d’estar publicats i que des del 2011 no deixen de reimprimir-se”, ha dit el director de l’editorial, que ha definit la publicació com un “llibre total i global”.
