El Gremi de Fabricants ha estat l’escenari, aquest dimecres, de la presentació del tercer volum dels cincs que l’historiador Esteve Deu té previst dedicar a la Guerra Civil a Sabadell. L’obra, titulada L’economia de guerra a Sabadell, 1936-1939, ha estat presentada per Josep Maria Benaul, historiador i director de la Fundació Bosch i Cardellach, i per Jordi Catalán, catedràtic d’Història Econòmica de la Universitat de Barcelona.
Josep Maria Benaul ha considerat el conjunt d’aquest treball d’Esteve com “una obra única sobre la Guerra Civil” i que trigarà molt de temps en ser superada. Així mateix ha elogiat l’esforç que suposa que sigui un tasca “en solitari”. Respecte aquest volum ha assenyalat que l’economia de guerra és un tema “especialment important”, on Esteve Deu investiga la dissonància entre la realitat i legislació, així com aspectes com la crisi dels subministraments o la fam, una dimensió que no és habitual que sigui tractada per altres autors.
Per la seva banda, Jordi Catalán, especialista en economia de la Guerra Civil i el franquisme, ha avaluat els cinc aspectes més interessants de l’obra. En primer lloc, ha elogiat el caràcter “sistemàtic i endreçat” del treball sobre les empreses col·lectivitzades, sota control obrer, municipalitzades o nacionalitzades. En segon lloc, ha valorat positivament “l’extensió i diversitat dels fons” emprats, des de l’Arxiu Històric de Sabadell, passant per l’Arxiu Nacional de Catalunya, el Archivo Histórico Nacional o Archivo General Militar de Ávila. En tercer terme, ha destacat “l’esforç per aplegar xifres quantitatives” i tota una sèrie de “variables econòmiques”, com ara l’evolució dels preus o de les vendes. En quart lloc, ha assenyalat que l’obra palesa un “gran coneixement de la realitat sabadellenca” que s’adiu amb la minuciositat amb que Esteve Deu ha plantejat el seu treball. Finalment, per Catalán, aquest llibre “il·lumina el debat sobre l’èxit i fracàs de les col·lectivitzacions” i planteja “noves preguntes”. De manera, que com les grans obres, pot considerar-se un punt d’arribada, però també de partida per a noves investigacions.
Catalán, s’ha preguntat pel motiu pel qual a Sabadell hi va haver, a diferència de Terrassa, una certa “col·laboració de classe”, ja que en moltes empreses col·lectivitzades els antics propietaris, els seus familiars o persones de confiança van tenir una presència destacada. En aquest sentit, apuntà per explicar l’hegemonia moderada, entre “el paternalisme social i el moderantisme sindical”, a la influència dels trentistes i posteriorment de la UGT i Josep Moix, però també al llegat de l’integrista Fèlix Sarda i Salvany.
En un altre ordre de coses, Catalán ha rebutjat la tesi segons la qual la caiguda de la producció a la zona republicana va estar motivada per una mala gestió i per les mesures revolucionàries. Al seu parer, l’economia en l’Espanya republicana va estar determinada per la pèrdua del mercats i per la penúria en el subministrament de matèries primes i de queviures. A mesura que es perdia territori aquests problemes s’incrementaren. De manera que “el fracàs militar comportà la caiguda de la producció” i aquesta és la principal causa de l’enfonsament de l’economia a les darreries de l’any 1938. Prova d’això és l’estat sanejat del Banc Sabadell i la Caixa d’Estalvis que suportaren força bé el trauma de la guerra. A més, ha esmentat els conflictes interns entre UGT i CNT, l’espoli del recursos municipals per part de la Generalitat.
Qüestions de gestió empresarial
En la seva intervenció Esteve Deu ha contestat algunes de les qüestions suscitades per Catalán. Així ha afirmat que era molt difícil instaurar un “nou model econòmic sense experiència prèvia i enmig de la guerra”. Efectivament, la pèrdua dels mercats i l’escassetat en el subministraments foren factors d’una gran importància. Tanmateix, ha posat l’èmfasi sobre les qüestions de la gestió empresarial.
Deu ha distingit entre les indústries dedicades a la producció militar que gaudiren de matèries primeres i recursos energètics, algunes de les quals quadruplicaren la plantilla amb jornades labores de fins a setze hores, de les empreses civils. En aquestes darreres, encara que en moltes pràcticament no hi havia feina, es va primar mantenir els treballadors per tal que podessin seguir cobrant els seus salaris. Això va provocar una sobredimensió d’aquestes i un desajust entre la mà d’obra i la capacitat productiva. Prova d’això és que al 1938 es va realitzar una inspecció sindical per a diferenciar entre treballadors prescindibles i imprescindibles, que estaven eximits d’anar al front. L’enquesta va determinar que el 50 per cent eren prescindibles i foren enviats a la Batalla de l’Ebre.
També, ha apuntat al drenatge de recursos municipals per part de la Generalitat que quantificà en quatre vegades el pressupost municipal; però també a la mala gestió. Així ha posat com exemple com es va rebutjar la proposta del POUM de destinar a tasques agrícoles als treballadores de les empreses sense pràcticament feina. Altres problemes que incidiren en la caiguda de la producció foren la manca de transports i el desgavell del sistema monetari, amb una elevada inflació, que propicià que molts intercanvis acabessin fent-se mitjançant bescanvis en espècie.
Des del punt de vista polític, també va incidir la lluita pel poder entre els partidaris de les nacionalitzacions i del control estatal de l’economia propugnada per la UGT i el PSUC i els defensors de les col·lectivitzacions sota control obrer dels anarquistes de la CNT-FAI que a Sabadell eren particularment forts en les col·lectivitzacions agràries.
Esteve Deu ha indicat les dificultats del seu treball de recerca ja que no existeixen índexs de l’evolució de la producció o dels preus per la qual ha hagut de buidar les dades i les actes del consells d’empresa.
Així doncs, la presentació del llibre ha donat peu a un interessant debat sobre l’experiment econòmic i social revolucionari que es va a dur a terme a la ciutat als anys del Guerra Civil.
