Aquest dijous a les 19 hores es presenta a la Llar del Llibre l’obra de Marina Esteban, L’Obrera – AVAN, Carrer l’Estrella 110, prologat per l’historiador Eduard Masjuan. Es tracta de la primera monografia sobre la història de l’Obrera que fou el cor del moviment obrer sabadellenc fins a la Guerra Civil.
Marian Esteban va néixer a Torruella de Fluvià el 1933, però fa 50 anys que viu a Sabadell on ha exercit el magisteri a l’Acadèmia Taulé-Viñas i Sant Nicolau. Doctora en història va obtenir la càtedra d’aquesta assignatura a l’institut Ferran Casablancas. També ha publicat el llibre d’investigació La Guerra del Francès 1808-1812 a l’Escala i el seu entorn.
Què li va impulsar a escriure la història de l’Obrera?
El meu pare va morir d’Alzheimer, una malaltia terrible que em va frapar molt. Aleshores vaig pensar com podia ajudar la gent que pateix l’Alzheimer com la gent de l’AVAN del carrer Estrella, on havia estat l’Obrera, que tracten aquesta malaltia. La gerent d’AVAN, que era alumna meva, em va animar a escriure la història. I així va començar. Per tendresa i per la insistència de la gent d’AVAN.
Quin paper han jugat l’AVAN i la Llar del Llibre en l’edició del llibre?
Entre AVAN i jo vaig buscar un editor. En aquell moment, en ple 155, ningú es va interessar. Llavors Eduard Masjoan ens va posar en contacte amb la Llar del Llibre que han estat encantadors.
Quines fonts documentals ha emprat per reconstruir la història de l’Obrera?
Moltes fonts. Que jo sàpiga no existia cap monografia sobre l’Obrera. Vaig començar amb l’Andreu Castells, vaig connectar amb l’Eduard Masjuan que em va indicar l’obra de Marian Burguès, Sabadell del meu record, i les memòries de Josep Rosas. Burguès i Rosas han estat els puntals perquè són aquella gent que parlen del Sabadell, Sabadell, Sabadell. Quan vaig arribar fa més de 50 anys, Sabadell era un altre que el d’ara.
A través de l’Obrera vostè reconstrueix els principals esdeveniments del moviment obrer fins a la Guerra Civil. Al seu parer quina és la característica més remarcable del moviment obrer local?
L’anarcosindicalisme. L’Obrera es va declarar de la Federació Obrera de Sabadell (FOS), varen ser fidels sempre a la FOS i molt fidels a l’anarcosindicalisme. Varen tenir una repercussió no només a nivell local. El mateix Trotski va dormir a l’Obrera, també el capità Galán de la insurrecció de Jaca. A més van influir molt a la resta de l’anarcosindicalisme català. L’Obrera va ser clausurada moltes vegades per la seva tasca revolucionària. Els anarquistes eren el més coratjosos. L’Obrera sempre va estar, des de la seva fundació, amb l’Associació Internacional dels Treballadors (AIT). Al final de la I República es va prohibir l’AIT, però no va tenir temps de promulgar la llei. El general Serrano sí que la va promulgar. A la Restauració, en el torn de partits, quan arriba el liberal Sagasta s’afluixa la repressió contra el moviment obrer.
L’Obrera es declarada il·legal moltes vegades, però sempre se’n va sortir per anomenar-se cooperativa, com associació d’obrers. Quan s’havia de fer vaga, i els obrers de l’Obrera volien escampar la vaga, i com la consigna de vaga estava prohibida, deien: “Demà al 110”. La paraula 110 era sinònim de vaga.
A la Segona República es produeix una pugna entre els sectors radicals de la CNT (FAI) i els moderats (els trentistes). En la seva opinió per què a Sabadell es van imposar els moderats?
En realitat la FAI només va tenir força en localitats on anteriorment no hi havia hagut un associacionisme obrer. En canvi, quan ve la FAI es troba que a Sabadell hi ha un associació obrera forta.
En la seva opinió quin va ser el paper en el moviment obrer de Josep Moix quan sota la seva direcció el sindicalisme local va passar de l’anarquisme al marxisme?
Va ser una gran figura i molt important a la política de l’època i va ser una figura controvertida. Crec que va treballar pel sosteniment de l’Obrera. El que passa és que al 1936, quan comença la guerra, l’Obrera no és el que era. S’ha partit. Al carrer Convent, travessera la Salut, allà on ara hi ha la Unió Excursionista de Sabadell (UES), allà van anar a parar els faistes liderats per Edgardo Ricetti. En tota la guerra, Moix va crear, a través de l’Obrera, moltes escoles, sobretot per als refugiats com ara la de Can Argelaguet. Eren moments de trasbalsos, de molta inestabilitat. Crec que l’Obrera va donar coixí aquesta tasca cultural.
Al final del seu llibre exposa la cadena d’esdeveniments que menaren a l’enderroc de l’Obrera. Com valora la decisió de l’alcalde Farrés de destruir l’històric edifici.
Si dic que va ser un alcaldada potser s’emprenyarà molta gent. Però és que ho va fer a les cinc de la matinada, en plenes vacances de juliol, en unes hores la va tenir enderrocada i no va constar en cap acta de l’Ajuntament. Va ser amb nocturnitat i traïdoria. Potser s’havia de fer, arran de la topada entre la UGT que llavors era molt forta i la CNT, que ja no era el que havia estat, també hi havia CC.OO de pel mig. L’Obrera havia estat ocupada per molta gent, fins i tot la va comprar la Caixa. És terrible. I ara la tenen l’AVAN.
