La Llar de Llibre ha estat l’escenari de la presentació del llibre Història del moviment veïnal de Sabadell. Cinquanta anys de lluita. L’obra, editada per la Federació d’Associacions de Veïns de Sabadell (FAVS) amb motiu del cinquanta aniversari de la fundació de l’entitat, ha estat redactada pel periodista i escriptor, Antonio Santamaría, col·laborador d’iSabadell.
L’acte, presentat per la periodista de Ràdio Sabadell Raquel García, ha començat amb una intervenció de Manuel Navas, president de la FAVS, qui ha remarcat la importància d’una obra que tracta sobre un tema sobre el que s’ha escrit molt poc i que considera pot ser l’inici de una sèrie de treballs sobre el tema. Així mateix, ha explicat l’esforç de difusió que la FAVS ha dut a terme en el que portem d’any. A banda del miler de llibres, que inclouen un DVD amb una quinzena d’entrevistes a protagonistes del moviment veïnal, s’han editat 40.000 exemplars d’un còmic adreçat a la joventut i s’han realitzat exposicions a tots els districtes de la ciutat recollides amb l’edició de 500 catàlegs. També, s’han celebrat 20 xerrades a instituts de secundària i a 17 escoles d’adults que han aplegat a unes 2.000 persones.
En un altre ordre de coses, es va celebrar a Sabadell l’assemblea de la Confederació de Federacions d’Associacions de Veïns de Catalunya (CONFAV) i està previst que a la ciutat s’organitzin unes jornades sobre democràcia local i participació ciutadana.
Preguntes i respostes
El contingut del llibre ha estat desgranat mitjançant una sèrie de preguntes de Raquel García al seu autor. Santamaría ha explicat que l’obra ha realitzat un retrat de la ciutat a través de les vicissituds del moviment veïnal al llarg d’aquest mig segle. Així mateix, ha indicat que en matèria documental, per l’elaboració del llibre, ha primat les publicacions del moviment veïnal com ara la revista Can Oriach i els butlletins de les associacions de veïns, però també la premsa local de l’època, a banda, dels testimonis orals dels seus protagonistes.
A través de les qüestions formulades per García, l’autor ha exposat les tres parts en que s’estructura l’obra. En la primera, es realitza un retrat de la ciutat abans de la Guerra Civil. Una “discontinuïtat salvatge” en la història d’una ciutat que frisava els 50.000 habitants, així com les causes i els efectes de l’onada migratòria producte la misèria i repressió als pobles del sud d’Espanya, però també a la necessitats de mà d’obra barata dels industrials de Sabadell. Aquesta onada migratòria s’enceta a la dècada de 1940 i es perllongà fins al 1976 quan la ciutat va arribar als més 180.000 habitants. Els immigrants van instal·lar-se a la perifèria de la ciutat, en principi en habitatges d’autoconstrucció sense les més elements infraestructures urbanístiques i els serveis públics bàsics. D’aquesta manera es configurà l’actual estructura urbanística i sociològica de Sabadell, amb un centre habitat per les classes altes i mitjanes de llengua catalana, rodejat de barris de treballadors de llengua castellana.
La segona part de l’obra versa sobre l’origen i consolidació del moviment veïnal, entre 1960 i 1979. Aquí, l’autor explicà l’origen de les primeres associacions de veïns (Merinals, Ca n’Oriac i Torre-romeu) i la seva evolució des del caràcter assistencialista i de “petició respectuosa” a les autoritats locals, a la reivindicació i l’ofensiva contra l’ajuntament franquista que culminà en la Vaga General Política de 1976 que comportà la dimissió de l’alcalde falangista Josep Burrull. Santamaría ha indicat que, en aquest període, moviment obrer i veïnal foren com la cara i la creu de la mateixa moneda, la qual cosa palesava la lluita per la millora de les condicions laborals a les empreses i de les condicions de vida als barris. La potència d’ambdós moviments s’explica pel model fordista d’acumulació capitalista amb grans fàbriques que produïen la totalitat del producte, que homogeneïtzaven les condicions de vida dels treballadors i afavorien les xarxes de solidaritat veïnal, però també la seva organització en sindicats, partits de classe i associacions de veïns. També, per la manca de canals democràtics per encabir les reivindicacions de veïns i treballadors.
L’etapa democràtica
La tercera i darrera part del llibre tracta de l’evolució del moviment veïnal d’ençà la restauració de la democràcia. Preguntat per García per les causes del declivi del moviment veïnal, l’autor ha apuntat a una combinació de factors d’ordre econòmic i polític. Respecte al primer ha assenyalat la crisi industrial de mitjans de la dècada de 1970, que va trencar “l’espina dorsal del moviment obrer” amb una cadena interminable de tancaments patronals, reestructuracions de plantilles, economia submergida i atur que acabaren amb la ciutat-fàbrica que havia estat Sabadell durant gran part dels segles XIX i XX. Respecte al segon, ha indicat que l’Ajuntament democràtic, dirigit pel PSUC i l’alcalde Antoni Farrés, va assolir la major de les reivindicacions veïnals durant la dictadura, però també va convertir en regidors a molts dirigents de les associacions de veïns, la qual cosa debilità al moviment al privar-lo dels seus millors quadres. Aquí, l’autor ha apuntat a la polèmica historiogràfica sobre el paper de “corretja de transmissió” del moviment veïnal respecte al poder municipal en aquest període.
Així mateix, la periodista de Ràdio Sabadell va interessar-se sobre les relacions entre el moviment veïnal i els diferents partits que han governat la ciutat en aquest període. Santamaría ha indicat que, a l’etapa Farrés, hi va haver unes relacions d’estreta col·laboració entre poder municipal i moviment veïnal, encara que marcades per una certa subordinació del segon respecte al primer. L’alcaldia de Manuel Bustos va estar caracteritzada per l’objectiu del govern socialista de controlar fèrriament al moviment veïnal i ofegar la seva contestació, circumstància que va menar a un forta conflictivitat amb el moviment veïnal que va veure severament retallades les subvencions i el suport de l’Ajuntament amb conflictes d’envergadura com el que es desferma arran de la taxa de residus. Finalment, l’autor ha valorat que el quatripartit d’esquerres, que accedí al poder després de l’esclat del cas Mercuri que sacsejà la ciutat, va generar grans expectatives que es van veure defraudes, fins al punt que algun regidor va ser declarat “persona non grata” pel moviment veïnal.
Perspectives de futur
La part final de la presentació ha estat dedicada a les perspectives i els reptes de futur que ha d’entomar el moviment veïnal. Santamaría ha opinat que el principal repte rau en la renovació generacional, però també en la inclusió de les dones i la nova immigració que, des de començaments del segle XXI, ha transformat la fisonomia dels barris de la ciutat i on les associacions de veïns poden jugar un gran paper cara a la incorporació d’aquest nous sabadellencs en la vida pública de la ciutat. En els aspectes positius, destacà com encara ara quan els veïns dels barris tenen algun problema continuen adreçant-se a les associacions de veïns per tal que vehiculin les seves reivindicacions. Així mateix, el moviment veïnal ha demostrat la seva capacitat reivindicativa i mobilitzadora en les seves lluites contra les retallades del serveis públics, especialment la sanitat, arran de la crisi financera que esclatà al 2008 on en demandes ciutadanes com el cas de la Residència per a la gent gran del Sud.
Després del torn de preguntes del públic, l’acte ha finalitzat amb una intervenció de Navas que ha subratllat la independència política del moviment veïnal, la seva voluntat de continuar la lluita per la millora de les condicions de vida dels veïns de la ciutat i el seu compromís amb la democràcia i els drets humans davant la situació política que viu Catalunya amb el procés sobiranista. Així mateix ha apel·lat a tots els assistents a participar en el moviment veïnal com a eina imprescindible per a la transformació de la nostra societat.
