El cantant dels Pets mostra una faceta més mitòmana en un projecte paral·lel al marge del grup.
Versions de Dylan, els Rollings o els Beatles conformen un repertori pensat per a triomfar entre els fans.
Lluís Gavaldà és un melòman empedreït. Al marge de ser el cantant dels Pets, ha demostrat en moltes ocasions el seu vast i sobretot eclèctic coneixement musical, amb seccions pròpies a programes d’èxit com El Suplement de Catalunya Ràdio. No amaga la seva predilecció pel pop i rock britànic i americà, especialment dels anys ’60 i ’70 i en alguna ocasió ha definit a The Beatles com el seu “grup de capçalera”. Fruit d’aquesta passió arriba el seu projecte amb el grup Trau, un espectacle de versions dels temes i artistes de referència d’aquesta època.
El concert comença i acaba amb temes de Trau i Els Pets, respectivament. Obren amb Blau, net i clar, un tema pop del grup format per Pau Torrents (bateria), Núria Botia (baix), Jordi Bastida (guitarra) i Xavi Artigas (teclats).
Amb Els Pets, Gavaldà ja es va atrevir a versionar els Beatles. Fou pel disc de la Marató de TV3, de l’any 2005, i ho feu amb In my life, una cançó que gairebé tots els fans consideren una de les cinc millors del grup de Liverpool, i probablement la preferida del propi John Lennon segons va confessar en diverses entrevistes. Ara però, amplia el ventall amb altres temes com Taxman, Hey Bulldog, Rain (aquestes dues versionades en català) i We can work it out. Tot i que a la presentació Gavaldà deia que l’espectacle està centrat exclusivament en els anys 1964-1966, un dels temes, precisament Hey Bulldog, és lleugerament posterior (1969).
El concert ha inclòs també títols com I can’t explain, dels Who, Toca el dos, la versió en català de I’ll feel a whole lot better dels The Byrds, Waterloo Sunset i David Watts dels Kinks, el mític God only knows dels Beach Boys, i de nou els Kinks, ara amb Sunny afternoon. Intercalat entre ells, un altre tema dels Pets, Cercles viciosos.
Ja encarant la recta final del concert han arribat els temes dels Rolling Stones, amb Paint it black, la primera cançó a la que incorporaren el so del sitar hindú seguint l’exemple dels Beatles, i Out of time.
Abans de la teòrica darrera cançó, han convidat a escena un conegut sabadellenc. Xavi Rubio, membre del grup Bars que als anys ’90 fou part de la història del Rock Català que tants bons fruits va donar. Rubio ha agafat l’harmònica per versionar un tema de Bob Dylan Tombstone blues, aquest cop en la traducció catalana d’un altre sabadellenc, Pere Quart, sota el títol Romanço de fill de vídua. Això sí, la lletra interpretada per Gavaldà contenia alguna actualització de collita propia més enllà dels que van escriure i transcriure Zimmermann i Oliver.
Després de 70 minuts de concert ha arribat el torn dels bisos, conformats per un dels temes legendaris del premi Nobel de literatura, Like a rolling stone, de nou amb Xavier Rubio sobre l’escenari. I acabant, amb tot el públic ballant dempeus, amb un tema dels Pets, el mític Bon dia, el mateix tema amb què Els Pets van tancar el concert de la Faràndula l’any 2013, concert que també fou programat per UiU com ha estat el cas d’aquest.
No era el primer cop que presentaven aquest espectacle a Sabadell, ja ho feren al 2016 al cicle Cercles de l’Alliance Française, però ja fossin repetidors o espectadors per primer cop, un públic entusiasta ha aplaudit amb ganes la proposta i ha gaudit de les versions de grans temes de grans noms de la història de la música, en els que foren els anys daurats del pop. Un espectacle que juga sobre segur, que no arrisca ni juga a descobrir cares B o títols “obscurs” sinó que pretèn, sobre totes les coses, que tothom surti de la sala amb un somriure d’orella a orella i les melodies ficades al cap, per continuar tararejant-les. I això sí que ho aconsegueixen al cent per cent.
