Josep Maria Lari, més conegut com el Mag Lari, ha presentat aquest diumenge al Teatre la Faràndula el seu espectacle ‘Lari Poppins’ de la mà de LaSala.
iSabadell ha pogut conversar amb ell abans de començar l’espectacle, al mateix teatre.
Com vas iniciar-te en el món de la màgia?
De jovenet, amb el llibre Secretos de màgia potagia, de Juan Tamariz, que em van regalar per Sant Jordi.
I a partir d’aquí et va néixer l’amor per la màgia?
Jo crec que sí, ja havia fet algunes cosetes abans, però amb aquest llibre va ser quan vaig començar.
Quin va ser el primer truc que vas fer?
Doncs no me’n recordo, però suposo que seria algun número de cartes d’aquest llibre.
Vas estudiar filologia catalana i t’has acabat dedicant a la màgia…
Si, vaig començar a estudiar la carrera amb 17 anys, vaig acabar als 21 i amb la màgia vaig començar als 14 anys, una edat en la que encara no sabia a què em dedicaria. Vaig començar a treballar al Teatre Llantiol, al mateix temps que estudiava i quan vaig acabar la carrera em vaig dedicar a la màgia.
Quin consell li donaries als joves que els agradaria seguir les teves passes?
Els hi podria donar molts. Però el primer és que treballin molt. De vegades un truc de màgia surt sol i t’emportes molt ràpid l’aplaudiment del públic i pots arribar a pensar que ja en tens prou i no és així, t’ho has de treballar més perquè la gent pugui veure-hi la teva feina.
Com crees una il·lusió?
Depèn de quina, perquè una no s’assembla res a una altre, de vegades parteix d’una música o d’algun sentiment que vull fer sentir a l’espectador. Cada il·lusió té una història concreta. Jo no sóc creador, no creo la il·lusió que la gent veu. El que m’agrada és agafar els efectes clàssics i presentar-los d’una manera diferent, que sembli més moderna i més nova.
Els efectes que realitzes poden fallar?
Si.
I tens un pla ‘B’ per si això passa?
Si, jo sempre depenc molt dels objectes. Depèn del que fallés i com fallés potser hauria de tancar el teló, però l’avantatge que tinc és que faig màgia còmica. Quan alguna vegada ha fallat alguna cosa ho he disfressat com a broma i la gent s’ho ha cregut, i no només això, després no es creuen que en realitat no ha estat una broma i que ha fallat de veritat.
Tal com dius, en els teus espectacles barreges la màgia amb l’humor. És impensable veure un Mag Lari sense fer bromes amb el públic?
No, no és impensable. De fet acabem d’estrenar l’espectacle nou que es diu Dolce Vita, on hi ha un número que no faig bromes. Volia provar de fer un número sense bromes i ha funcionat bé. Per tant, no és impensable, però a mi m’agrada fer riure mentre faig màgia i la gent també busca això. Qui ve a veure el Mag Lari sap que riurà.
En quin mitjà et sents més còmode, en el teatre o en la televisió?
Em sento més segur al teatre, perquè ho controlo tot i sóc el responsable de tot el què passa i no hi ha sorpreses. En canvi a la televisió hi vaig com a col·laborador i convidat, és casa d’un altre, no és el meu programa. Tot i que faci un assaig amb el realitzador, no saps mai per on t’enganxarà el tiro de càmera i podria ser que es veiés alguna cosa que no s’ha de veure o no tens estudiada la interacció amb els conductors del programa. És més insegur, tot i que m’agrada molt fer televisió, perquè gràcies a fer tele, la gent em coneix i puc omplir un teatre com la Faràndula.
D’on sorgeix l’espectacle Lari Poppins?
És un espectacle que fa dos anys que l’estem fent. No és un espectacle que parli de la Mary Poppins, però l’agafem com a excusa argumental per poder fer bromes i crear situacions i que doni un sentit de continuïtat a l’espectacle.
Fa tres anys vas portar a Sabadell el teu espectacle La màgia del Mag Lari, quin record en tens?
En tinc un molt bon record i més perquè a Sabadell hi he actuat moltes vegades, fins i tot vaig fer el pregó de la Festa Major. A la Faràndula hi venia de petit com a espectador. M’agrada molt venir a Sabadell i la Faràndula és un teatre fantàstic perquè és de la gent de Sabadell.
