La banda tribut a Coldplay ha portat el seu show al Fresc Fstival de Sabadell amb les cançons més representatives de la banda anglesa.
Els tarragonins Coldday (Adrià Farré, veu, teclats i guitarra acústica, alter ego de Chris Martin; Xavi Balsalobre, guitarra elèctrica i veus, en la tasca que al grup anglès va a càrrec de Johnny Buckland; Edgar Arto, bateria, programacions i veus fent de Will Champion i Xavi Sánchez, baix elèctric i veus; en el paper de Guy Berryman), van unir-se fa sis anys amb l’objectiu de retre homenatge a Coldplay, una de les bandes més importants del que portem de mil·lenni, artífex d’èxits tan destacats com Hymn for the weekend, Yellow, The scientist, The clocks, Sky full of stars i com no, el mític Viva la Vida imprescindible a qualsevol festa per animar l’ambient al màxim. La banda tribut els ha interpretat tots ells, entre d’altres temes, en un espectacle de poc menys de dues hores de durada que ha satisfet al públic congregat, que no ha deixat de cantar i ballar els èxits del grup.
Curiosament, no és Adrià Ferré qui més s’assembla físicament a Chris Martin, sinó que ho és Xavi Sánchez, que ha fet una bona feina al baix, però com els seus companys de bateria i guitarra, més aviat discrets en presència escènica, deixant tot el protagonisme al cantant.
Una escenografia senzilla, decorada amb flors; és l’únic efecte , a banda de so i llums, que acompanya la banda. Poques intervencions orals entre cançons (i totes elles en anglès, imitant la banda original), només a l’acabar s’han dirigit als assistents en català per donar-los les gràcies. El concert ha fet un repàs extensiu per tots els set discos del grup, ressaltant les cançons més conegudes de cadascun d’ells, a excepció del primer, del qual només ha sonat un tema.
El concert ha començat amb A head full of dreams, del darrer àlbum de la banda, amb el mateix títol. Desprès, Life in Technicolor II (del disc Viva la Vida), un tema amb instrumentació hindú (instrumentació que els Coldday no porten en directe) clarament influenciat per l’etapa índia dels Beatles; In my place, del segon àlbum de la banda (A Rush of blood to the head); Every teardrop is a waterfall, (de Mylo Xyloto, 2011), Speed of sound (del disc X&Y), cançó que en el seu moment va guanyar diversos guardons com a millor cançó de l’any; Magic, del penúltim disc Ghost Stories; Princess of China (el tema original és una col·laboració amb Rihanna); God put a smile upon your face; i l’emotiva balada Fix you, que va ser composta com a tribut per a la llavors dona de Chris Martin, Gwynneth Paltrow; Miracles (Coldplay tenen dues cançons titulades així, però la interpretada aquí és la darrera, que en la versió original compta amb la col·laboració de Big Sean); Charlie Brown; Clocks; Hymn for the weekend; Yellow (del seu primer àlbum, Parachutes); Lost; Paradise; Talk; la molt recent Something just like this (el tema original és una col·laboració entre Coldplay i The Chainsmokers) i acabant, com no podia ser d’altra manera, amb la triomfal Viva La Vida.
Aprofitant l’energia d’aquest darrer tema, els intèrprets han tornat a escena pels bisos. La clàssica The Scientist, que Chris Martin reconeix inspirada en el All Things must pass de George Harrison; Adventure of a lifetime i ara sí, la darrera cançó de la nit, la enèrgica A sky full of stars, que ha servit per deixar un bon regust de boca al públic assistent.
Una bona i divertida proposta per una nit d’estiu a l’aire lliure. Un format de concert, el de les bandes tribut, que no estaria de més que es convertís en un fix del Festival ja que garanteixen entusiasme i bona música amb intèrprets de proximitat.
