Gerard Quintana, líder de Sopa de Cabra i flamant escriptor -aquesta primavera s’ha editat amb gran èxit la seva novel·la Entre el cel i la terra, que va presentar a La Llar del Llibre- ha tornat a Sabadell, aquest cop en la seva faceta de músic, per oferir Intocables, un concert de cançons alienes.
Lennon, Víctor Jara, Sex Pistols, Dylan, Pau Riba o el sabadellenc Albert Pla són alguns dels noms versionats, que tenen en comú haver estat prohibides, censurades o repudiades per diversos poders fàctics, en diferents països i temps; constatant que la democràcia i la llibertat d’expressió no són, sovint, més que meres paraules teòriques que no es traspassen a la realitat de la societat. El cas del raper sabadellenc Elgio -com també Pablo Hásel o Valtònyc- és un exemple recentíssim de que les coses no han canviat gens en aquest aspecte, la Llei Mordassa segueix vigent i les injúries a la corona estan tipificades com a delicte, com ha remarcat l’artista. La pròpia presentació d’Intocables, diu, literalment: “avui mateix veiem com els censors han estat substituïts pels jutges i la censura per la presó. La por és la nova amenaça, i l’autocensura és la conseqüència”.
No per ser un tòpic deixa de ser cert que l’art és una poderosa arma per transformar la societat. Els autors de les cançons presents a Intocables ho sabien bé, i mitjançant les seves lletres van subvertir els sistemes polítics i dogmes morals que regien en el seus respectius moments.
Acompanyat del sabadellenc -o “saballut”, com prefereix autodefinir-se- Oest de Franc, han fet un repàs per temes tan coneguts com Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol, God save the Queen, God, Ohio, Turn, turn, turn, Homenatge a Teresa, A day in the life, Vostè, tu tu mateixa, Masters of War – traduïda al català, tal com va aparèixer al disc Els miralls de Dylan del propi Quintana i Jordi Batiste– Juan sin Tierra, o La Sequia, molt aplaudits pel públic que pràcticament omplia l’espai de l’Amfiteatre. Per acabar, l’adaptació d’un poema de Jordi Cornudella, Mataró-Llavaneres, que Quintana ja havia enregistrat al seu disc Treu Banya. Entre cançó i cançó, Quintana ha posat en context els temes interpretats i els artistes que els crearen, mencionant també d’altres com Serge Gainsbourg i la seva peripècia amb el tema Aux armes…et caetera o l’anècdota d’Albert Pla amb el tema Carta al rey Melchor (originalment titulat Majestad).
Especialment emotiu ha estat el moment de l’homenatge a Víctor Jara. Abans d’interpretar la cançó -el corrido Juan sin Tierra– Gerard Quintana ha llegit alguns fragments de la narració que el general Navía feu a la cort on es jutjava els assassins del cantautor. Una narració real que ha posat la pell de gallina al públic assistent per la cruesa amb la qual es descrivien les tortures a les que fou sotmès Jara.
Un recital d’extrema senzillesa però que ha calat profundament en la pell dels espectadors per l’encert en la tria de les cançons i la narrativa de Quintana per ajudar a entendre-les millor. Tot i la total absència de noms femenins entre els homenatjats – a banda dels anteriorment mencionats, ho han estat Quico Pi de la Serra, Pete Seeger, Crosby, Stills, Nash & Young, i Ovidi Montllor-, Gerard Quintana ha reconegut ser-ne totalment conscient d’aquesta omissió i ja considera posar-li remei en un proper espectacle de Dones Intocables.
