- El cantant català brinda per la felicitat.
- Presentació del disc Després de tot.
Ple absolut en un nou espectacle del Fresc Festival. En aquesta ocasió, ha estat un enèrgic Manu Guix qui s’ha encarregat d’amenitzar la nit sabadellenca amb un concert íntim i ple de connotacions personals. Guix ha anat dibuixant els temes inclosos al seu últim disc Després de tot amb un públic completament entregat que ha cantat alhora algunes de les cançons del compositor català.
Manu Guix ha aparegut a l’escenari de manera pausada i s’ha assegut davant el piano per interpretar les primeres notes de la cançó que dona nom al seu últim disc, Després de tot. Ha saludat al públic sabadellenc i ha sorprès tothom en demanar llibertat absoluta per fer servir el mòbil per a fer fotos o enregistraments. Era l’inici d’un concert que mica en mica s’ha transformat en una crida a la felicitat, a la importància de les petites coses, a la nostàlgia pel temps passat i en un record constant a l’amor de joventut. Manu Guix ha sabut en tot moment crear aquest vincle tan indispensable amb el públic que coneixia en gran part les cançons interpretades.
Al llarg d’una hora i mitja, Guix ha estat senzillament genial, de principi a fi, amb disset temes que s’han acostat al blues i al jazz, amb petites balades de lletres intenses i plenes de sentit, amb un català entenedor, sense grans parafernàlies lingüístiques, amb l’únic objectiu de transmetre vivències i històries. En un moment donat ha confessat ser fan de Mecano, precisament perquè sabien explicar petits moments de les vides de les persones. Molt destacable la interpretació dels músics que l’acompanyaven, que formen una orquestra de gran qualitat i on el saxo, Oriol Cusó, i el trompeta, Jaume Peña, n’han tingut moments de gran intensitat.
Pel que fa a les cançons, sobresurten Se sent sol@, un cant a la llibertat de cadascú per ser com vulgui i on exposa la solitud d’un noi que se sent noia. El ritme és essencial en aquest tema que va guanyant força i que ha estat molt aplaudit. No em diguis que no ha sonat tímid, suau, com aquells temes de jazz, on la trompeta esdevé un element més de la composició. La història d’amor d’un home sol en Temps passat, ha servit a Guix per a reivindicar una vida sense prejudicis, buscant-ne l’interior de les persones per a conèixer-les millor. Més amor, ara cap a la seva dona, amb Et compro, on ha aprofitat també, guitarra en mà, per agrair aquest tipus de concerts amb poc públic, acostumat com estava últimament a acompanyar els joves de Operación Triunfo per tota Espanya en recintes con hi cabien més de 20.000 persones.
Sense pausa, però amb un Manu Guix vigorós com al principi, ha sonat Ara i Crido, dos temes de l’àlbum Pas a pas i on l’orquestra ha tornat a ser cabdal, vorejant el rock, amb una energia sensacional que ha aconseguit forts aplaudiments. Una balada, No em queda clar ha servit per endinsar-se en el sempre complicat tema de la parella i per obrir la porta a lletres on la felicitat i l’optimisme en són presents. Amb El got mig ple ha confessat que no tenia la clau de la felicitat però s’atrevia a donar una pista indicant que potser una de les possibilitats era voler-ho ser. Amb Tic-tac anava “escrivint el final feliç” del concert, acabant amb Una paraula, una peça plena de soul i on ha manifestat que s’ho estava passant de puta mare.
No era el final. Manu Guix tenia reservades dues bellíssimes cançons sol a l’escenari, amb l’única companyia del piano i de la seva enèrgica veu. Puc ser-ho tot, una autèntic poema d’amor, ha aconseguit un silenci sepulcral per part del públic i En tres minuts ha emergit novament el Manu Guix més impetuós. Dona-li a la vida ha estat, ara sí, el punt i final d’un autèntic espectacle, d’una glopada de felicitat, d’una crida a l’optimisme que Guix i la seva orquestra han sabut conduir de manera excel·lent. Un encert dels organitzadors i un regal per al públic sabadellenc que gravarà per sempre en les seves memòries aquest concert.
