La màgia de John Williams omple La Faràndula

  • La Simfònica repassa la trajectòria del compositor americà
  • La veu de l’actor Salvador Vidal, un encert

Nit màgica divendres a La Faràndula, en un dels concerts més esperats i que suposen l’acostament d’un públic més divers, en edat i en interessos. John Williams ho va aconseguir novament, amb unes melodies que no passen de moda, molt al contrari, formen part de la banda sonora de les nostres vides.

Rubén Gimeno va tornar divendres a Sabadell de la mà de John Williams amb l’objectiu de dirigir una Simfònica avesada ja en interpretar música de pel·lícules. Ho feia acompanyat a l’escenari per una impressionant veu, la de l’actor Salvador Vidal, que va posar la part imprescindible en un concert on la música ho impregnava tot. Vidal, va anar intercalant explicacions sobre els films amb frases extretes dels diferents diàlegs. La seva contribució a l’èxit del concert va ser cabdal i així li ho va premiar el públic assistent amb forts aplaudiments al final.

No és cap exageració assegurar que la música de John Williams ha esdevingut ja icònica, indispensable per tal de conèixer la història de la filmografia mundial. Vidal ha recordat que cap dels personatges de les pel·lícules a les quals va posar-ne la música, no tindria vida sense aquest miracle que són les notes musicals. “El tauró de Tiburón no faria tanta por sense la banda sonora que l’acompanya”, ha sentenciat. Perquè una de les qualitats de Williams va ser sempre el rigor. I això es capta en cadascuna de les seves melodies. No és estrany, doncs, que col·laborés amb Steven Spielberg, un dels directors, productors i guionistes més reconeguts de la indústria cinematogràfica mundial.

Salvador Vidal, en un moment del concert. Autor: David B.
Salvador Vidal, en un moment del concert. Autor: David B.

L’Orquestra Simfònica del Vallès ha sabut transmetre al públic aquesta màgia que porta implícita la música de Williams. No només amb la seva magnifica interpretació, sinó perquè al darrera, hi havia, hi ha, una història. Ha passat amb la malenconia de les notes de Munich, que ens ha recordat als més grans l’atemptat terrorista als Jocs Olímpics de 1972 celebrats a la ciutat alemanya. Vidal ha volgut transmetre la manca d’humanitat tant de les autoritats responsables, que van permetre que els jocs continuessin, i la crueltat dels israelians, volent la mort i no la captura, dels terroristes. La música de Harry Potter també ha omplert de màgia el teatre. La percussió i els violins, principalment, s’han encarregat de portar per uns instants els presents al món de Hogwarts. El fragment més conegut de Jurassic Park ha estat el punt i final a una primera part molt emotiva.

La segona ha començar amb una petita sorpresa; la recopilació de més de vint temes de bandes sonores en poc més de quatre minuts i que, tot i que ha estat interpretada ràpidament, s’han pogut reconèixer totes les melodies, gràcies, també, a la projecció que es feia darrera l’orquestra. La marxa militar de 1941, de Steven Spielberg ha sorprès, segurament perquè es tracta d’una pel·lícula poc coneguda i poc valorada. Una divertida i dinàmica fanfàrria on s’hi intueix la paròdia del posat marcial, en clara al·lusió al relat del film.
El moment més fascinant de la nit ha estat la interpretació del tema central de La lista de Schindler. El violí de Marta Cardona ha plorat, literalment, i el silenci ha caigut a plom sobre tots els que s’hi trobaven a la sala. Impossible de descriure tots els sentiments que han passat pel cap de tots i de totes enmig d’unes imatges que ens recordaven una de les més grans catàstrofes de la humanitat. Cardona ha rebut l’agraïment a la seva implicació, també emotiva, en forma d’un aplaudiment que ha durat més de tres minuts. A la sortida, molts assistents han volgut felicitar-la personalment.

Abans d’acabar l’actor Salvador Vidal ha tornat a mostrar-nos la vessant més pedagògica del concert explicant la manera de contactar amb essers extraterrestres que va inventar Williams només amb cinc notes. Una música que esdevé la protagonista del film que va revolucionar el cinema de l’època, Encuentros en la tercera fase, doncs era la primera vegada que els alienígenes eren mostrats de manera pacífica. L’orquestra ha estat genial en la part final del tema, amb una grandiloqüència espectacular, creant un ambient màgic, gairebé celestial, recordant l’escena del desembarcament dels humans que han estat anys amb els alienígenes. Com a anècdota, val a dir que, després del visionat de la pel·lícula no van ser pocs els que van assegurar que estava basada en fets reals.

El concert ha acabat de manera majestuosa, amb la banda sonora de Star Wars i on la Simfònica ha demostrat la seva precisió en tocar de manera conjunta. A Rubén Gimeno no li ha costat gaire tornar a agafar la batuta després dels intensos aplaudiments del públic, al que ha premiat amb els fragments més coneguts de ET i de la primera pel·lícula de la saga d’Indiana Jones. En definitiva, un nou èxit de la Simfònica, els responsables de la qual se n’adonen any rere any que la música de pel·lícules omple sempre i atrau un públic més jove. Potser caldria rejovenir una mica el repertori amb filmografia més actual, però això, imagino, comporta una despesa important, pel tema de drets d’autor. En qualsevol cas, qui s’hagi perdut aquest magnífic concert té l’oportunitat d’assistir-hi el 29 de novembre a Terrassa.

El pròxim concert de la Simfònica a Sabadell, a la Faràndula, 28 i 29 de desembre, Festival de Valsos i Danses.