Manu Guix a la Cava Urpí. Autor: David B.

Manu Guix: un regal de felicitat

  • El cantant català fa el seu últim acústic a la Cava Urpí.
  • Èxit total en una nit màgica.

Manu Guix ha tornat a omplir la Cava Urpí en el seu tercer concert en acústic on ha anat destriant els temes del seu últim disc, Després de tot, i d’altres que, en alguns casos el públic li demanava. Ha tornat a quedar en evidència la seva força, la seva vessant més intimista i, especialment, la simbiosi entre les lletres de les cançons i una veu única.

Es pot esperar més d’un concert d’en Manu Guix? Un escenari ideal, una acústica gairebé perfecta, un ésser tocat per la vareta màgica de la bona interpretació, d’una veu potent, particular i plena de sentiment, unes lletres aclaparadorament reals i empàtiques, unes mans que més que tocar, acaronen un piano que es deixa emportar per les suaus melodies que l’inspiren, i un públic completament entregat a un petit príncep que ha sabut ficar-se al públic a la butxaca amb bona música i petites reflexions quotidianes.

Tot això i més ha conformat el gruix del concert de Manu Guix que ha començat per Després de tot, amb una força que feia preveure el que vindria després. La seva veu, trencada en alguns moments, ha recordat aires americans, d’artistes com Peter Cincotti, fent parlar el piano i gaudint de la seva màgia i companyia. Amb una ampolla d’aigua a la dreta i un gin tònic a l’esquerra, Manu Guix ha confessat que es trobava excitat, emocionat en veure la Cava plena, amb la companyia de la seva dona, la Marta, a la qual li ha dedicat el tema Et compro. Abans, però, ha sonat Se sent sola, una crida en forma de blues a estimar-nos tal com som, a protegir-nos dels prejudicis. Ha seguit un altre blues, Frim, fram, sauce, i Fa temps, de l’àlbum Pas a pas, dedicat a la seva germana que, com diu la cançó “has triat el més bonic dels contes”, en referència al seu casament.

Manu Guix ha aprofitat la bona sintonia amb el públic assistent per confessar que de petit odiava el piano i que havia desenvolupat una tècnica perquè la seva mare pensés que estava tocant quan en realitat estava dormint. Malgrat tot, ha estat amb la conegudíssima Your song on ha demostrat una vegada més el seu domini perfecte del piano, amanit amb una veu extraordinària, que ha aconseguit un dels aplaudiments més llargs dels presents. Amb Temps passat ens ha recordat la seva admiració pel grup Mecano, perquè en cada cançó s’explica una petita història, i això li va obrir els ulls a fer el mateix. Lluny de minvar, el concert ha anat a més. El got mig ple, un cant a la felicitat absoluta, a la recerca de l’alegria permanent, ha fet que gran part del públic l’acompanyés picant de mans i amb Tic-Tac, Guix ha embogit d’entusiasme, s’ha aixecat, i ha deixat cantar la gent mentre ell l’acompanyava al piano.

http://bit.ly/2FM2019

Un dels moments emotius del concert ha estat quan ha demanat un voluntari per cantar amb ell. Quan ja es preveia que no sortiria ningú, una noia, la Cris, ha pujat a l’escenari i l’ha acompanyat en les tornades de la cançó En tres minuts, mostrant un coneixement perfecte del tema i afegint-t’hi un to diferent que ha resultat genial. Amb País petit, Manu Guix ha tornat a exhibir aquella veu forta, impactant, plena d’energia i de vitalitat. Igualment a Petit Príncep, on les notes sincopades l’han posat a prova. Malgrat tot el concert ha estat fabulós, el públic ha emmudit amb la interpretació de El hombre del piano cançó composada per Billy Joel al 1973 i cantada al 1983 per Ana Belén en castellà amb un segell propi. Guix també ha volgut mostrar la seva particular i peculiar forma de transmetre les sensacions d’una cançó mítica, un tema que no deixa indiferent i que resisteix al pas del temps.

Guix estava exhaust. L’esforç passa factura però ha preferit fer un “regal de felicitat” amb la cançó Dona-li a la vida, amb una energia inaudita després de més d’hora i mitja de concert. Ha confessat la seva estimació cap al recinte de la Cava i ha agraït als organitzadors tot el suport que ha tingut. En acabar, ha repartit petons, simpatia i bon humor entre les persones que feien cua per aconseguir una foto i la signatura del seu últim disc. Que no se t’apagui el foc, Manu!

Foto portada: Manu Guix a la Cava Urpí. Autor: David B.