- La Suite de Doctor Zhivago, Xostakòvitx i Txaikovski, els compositors escollits.
- Gran actuació del violoncel·lista W. Emmanuel Schmidt.
Feia gairebé dos mesos que la Simfònica no trepitjava la Faràndula dins la seva temporada de concerts simfònics i hi havia ganes de tornar a veure-la en directe. L’OSV no ha decebut. A la màgia de la música de la pel·lícula Doctor Zhivago s’hi ha sumat la del violoncel·lista alemany W. Emmanuel Schmidt i la dels compositors Xostakòvitx i Txaikovski.
El concert ha començat puntual a les 20.30 amb un teatre gairebé ple, desitjant de poder gaudir novament d’un bon espectacle. Prèviament s’havia ofert una mostra de la feina feta dins el programa A-cordant, una col·laboració entre diverses administracions i la Simfònica amb l’objectiu d’acostar la música a nois i noies que per diversos motius no tenen opció a endinsar-se en aquest món. De moment aquest projecte es porta a terme amb les escoles Joaquim Blume i Agnès Armengol, però hi ha interès en obrir-ho a algunes més. L’assistència ha estat notable i familiars i públic en general han pogut observar de prop la feina feta.
Abans de començar el concert, s’ha passat un vídeo que resumia aquest projecte i on s’han vist els adolescents gaudint de l’activitat. Tant Joan Berlanga, regidor d’educació, com Montserrat Chacon, regidora de cultura, com els músics participants en el projecte, que només inclou violoncel, viola i violí, han destacat la vessant lúdica i integradora del pla.
Pel que fa al concert, la melodia de la suite de la pel.licula Doctor Zhivago ha sonat esplèndida. Només Maurice Jarre podia escriure les notes per a una pel·lícula on la banda sonora n’és més que fonamental, on calia barrejar perfectament l’èpica amb el romanticisme. La Simfònica ha sabut transmetre de manera perfecta aquestes dues característiques i el públic ha recordat segurament els passatges més emblemàtics del film. Encara ara, 53 anys després, la banda sonora de Doctor Zhivago és un dels discos més venuts de tots els temps.
La sorpresa de la nit l’ha protagonitzada l’alemany W. Emmanuel Schmidt, considerat un dels millors violoncel·listes pel propi Mstilsav Rostropóvitx. El concert per a violoncel núm 1 en Mib major, op. 107 de Dimitri Xostakóvitx ha trasbalsat l’auditori amb melodies potents i on Schmidt ha demostrat una agilitat esbalaïdora, un domini sorprenent de l’instrument i una simbiosi perfecta amb l’obra i amb l’orquestra. D’una dificultat inequívoca, tant ell mateix com el director James Ross han estat plenament atents a cada moment de la interpretació. La peça va significar la consagració de Xostakóvitx i posseeix un caràcter especial fruit dels nombrosos canvis rítmics, de la barreja de melodies gairebé fílmiques amb fragments d’un nerviosisme calcat de la personalitat del compositor. Schmidt ha dominat la tècnica a la perfecció i ha transmès aquestes idees a un públic que ha aplaudit amb força la seva interpretació. Ell ha volgut agrair les mostres d’afecte amb un petit tema de Prokófiev pertanyent a les seves obres de música per a infants.
La segona part del concert ha mostrat un Txaikovski en estat pur. La seva simfonia, Petita Rússia, en referència a Ucraïna, fa un viatge musical pel folklore, la lírica, la dansa i temes populars russos que han brillat de manera contundent sota l’elegant direcció de James Ross.
La Simfònica conclou aquesta nova temporada de concerts amb un gran èxit de públic amb temes on en destaca la transversalitat dels seus compositors. La barreja del més nou amb el més antic, això sí, amb una clara i ferma estructura musical i amb gran prestigi, ha portat també públic nou, que encara desconeix que s’aplaudeix al final de cada obra i no de cada moviment. No importa; l’important és aconseguir que la gent més jove aposti per la Simfònica.
Nova temporada
L’orquestra ja ha donat a conèixer la nova temporada que començarà el 5 d’octubre i on no hi faltaran la música de pel·lícules, el Festival de Valsos i Danses, Mozart, Beethoven, el Rèquiem de Fauré i la música de Leonard Bernstein.
