Es presenta el llibre d’entrevistes Farrés, tal com l’hem conegut, editat pel periodista Manuel Foraster.
40 testimonis tracen les llums i ombres de l’Alcalde amb majúscules.
La desaparació ràpida d’Antoni Farrés va deixar sobre la taula un incipient projecte de memòries personals, que ja no podrà ser. Però no altres iniciatives per esbosar la personalitat i acció de govern d’Antoni Farrés i Sabater, alcalde de Sabadell entre 1979 i 1999. A través de les entrevistes del periodista Manuel Foraster, una quarantena de persones que van tenir relació amb Farrés en algun moment de la seva vida tracen un perfil complex de la seva figura.
Malgrat que el llibre fuig de la mitificació i la manca d’esperit crític, aquest dimecres a la sala d’actes de la Fundació Bosch i Cardellach s’ha tornat a fer evident que la figura d’Antoni Farrés s’ha convertit en alguna cosa més que en la d’un alcalde molt estimat. Ha trascendit al seu període de govern. Ha trascendit també fora de la ciutat, i s’ha convertit en referent ètic i estètic, en fons i forma de l’acció de governar.
Més de 200 persones han deixat petita la sala d’actes de la Fundació Bosch i Cardellach. Molta gent dempeus i alguns sense poder ni accedir a la sala, han assistit a la presentació del llibre.
El seu editor, Manuel Foraster, ha presentat l’obra com una aproximació no només a Farrés, sinó a un moment històric a la ciutat i al país. “És una crònica d’una generació de Sabadell”, ha dit Foraster, qui ha assenyalat que el lilbre serà “útil” quan es facin altres estudis i aproximacions al personatge. “No vam poder fer el llibre amb les seves converses però el vam poder fer amb la gent que el coneixia”, ha dit Foraster, qui ha definit la selecció d’entrevistats com “arbitrària però representativa” de tres moments ben definits: infantesa i formació, període a l’alcaldia i reinvenció després d’abandonar la Casa Gran. “Farrés és com un fil a la història de la ciutat per on passa molta gent”, segons Foraster, ja que exemplifica la dualitat de Sabadell i la voluntat d’integrar les diverses ciutats que conviuen amb el mateix nom.
La cerca de l’equilibri entre els Sabadells
Fill de la burgesia, vinculat familiarment al Gremi de Fabricants i al Banc de Sabadell, amb influències clares de la religió, s’integra en una comuna, entra a treballar com a obrer a la Unidad Hermética i pilota bona part de la conflictivitat obrera a la transició. Segons ha dit després la que va ser tinent d’alcalde al seu costat i cap de llista de l’Entesa per Sabadell l’any 1999, Dolors Calvet, l’interès per buscar l’equilibri entre els diferents sectors de la ciutat va ser una de les seves línies d’actuació principal.
Però el llibre no és una hagiografia. No tothom el santifica. Segurament, diuen Els amics del Toni, promotors de la iniciativa, tampoc a ell li hauria agradat una aproximació tan poc crítica. Ramon Vallbé assegura que “va deixar la Dolors (Calvet) penjada, no va ser generòs”. El director del Diari de Sabadell, Ramón Rodríguez, retrata les seves relacions difícils amb la premsa i especialment amb el rotatiu local, acusant Farrés “d’utilitzar la ciutat com el seu trampolí”. Per la seva part, en l’entrevista a la Carla Farrés, la seva filla, queda patent com durant molts anys, gairebé fins que la Carla va ser mare i el Toni avi, la Carla va estar en l’última fila de seves preocupacions.
“Totes les opinions no són bones però no donen imatges diferents. De Toni només hi havia un”, ha dit Calvet, qui ha definit el període de Farrés dins l’ajuntament com el del seguiment de tres premisses: la ja esmentada de l’equilibri entre grups i sectors, la de l’austeritat i el rigor amb els diners públics (“mai van haver-hi dietes ni VISA”, ha dit Calvet) i la de l’interès en posar Sabadell en el mapa català.
Farrès, tal com l’hem conegut inclou dos discursos polítics, el de la presa de possessió l’any 1979 i el de comiat, l’any 1999. En el de comiat, a més de, com s’ha destacat sovint, demanar ser recordat amb “indulgència”, Farrés cita el poeta alemany Bertolt Brecht, en el que sembla una recomanació a tothom qui pugui exercir alguna vegada el poder:
Tu, que ets un dirigent, no oblidis
que ho ets perquè has dubtat dels dirigents
Permet, per tant, als dirigits
dubtar.
La presentació, que ha comptat amb bona part de la generació que va fer i consolidar la democràcia a Sabadell des del govern, l’oposició o la societat civil, ha acabat amb un vídeo recordatori d’una època, potser ja mitificada a la ciutat.
Foto portada: presentació del llibre ‘Farrés, tal com l’hem conegut’.
